Aconsegueixen reproduir la veu d'una mòmia de fa més de 3.000 anys

Amb un escàner han analitzat larinx i gola, n'han sintetitzat unes d'idèntiques amb una impressora 3D i han fet servir un sistema de síntesi vocal per crear el so
Aconsegueixen reproduir la veu d'una mòmia de fa més de 3.000 anys

Aconsegueixen reproduir la veu d'una mòmia de fa més de 3.000 anys

Amb un escàner han analitzat larinx i gola, n'han sintetitzat unes d'idèntiques amb una impressora 3D i han fet servir un sistema de síntesi vocal per crear el so
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Recerca científica
Els científics reprodueixen la veu d'una mòmia de fa més de 3.000 anys
La mòmia de Nesyamun, a punt de ser escanejada (Leeds Teaching Hospitals/Leeds Museums and Galleriies)

Han passat més de 3.000 anys, però Nesyamun, una dona que va viure durant el regnat de Ramsés XI, ha tornat a parlar. Ho han aconseguit investigadors britànics que expliquen com ho han fet a la revista "Scientific Reports".

Nesyamun no ha fet cap discurs. Ni tan sols ha dit una frase o una paraula, sinó una simple vocal. Però el fet de sentir la veu que devia tenir algú que va viure fa més de 30 segles ja és prou impressionant.

Ho ha aconseguit un equip encapçalat per D. M. Howard, enginyer electrònic de la Universitat de Londres, i J. Schofield, arqueòleg de la Universitat de York. Per poder reproduir els sons, expliquen, cal que els teixits tous del tracte vocal estiguin raonablement ben conservats.
 

Un escàner i una impressora 3D

Per això van fer servir les restes de Nesyamun, que va ser escriba i sacerdotessa durant el volàtil regnat del faraó Ramsés XI (c.1099-1069 abans de la nostra era). Desenvolupava les seves activitats al temple de Karnak a Thebes, el que avui és Luxor. La seva veu era una part essencial en els rituals.

Les dimensions precises del tracte vocal d'una persona produeixen un so únic. Per reproduir-lo, els autors van utilitzar tomografia computeritzada, és a dir, un escàner. Així van esbrinar l'estructura de la larinx i de la gola, que s'havien conservat gràcies al procés de momificació.

A partir d'aquí, els autors van crear un tracte vocal sintètic amb una impressora 3D. I van fer servir un sistema utilitzat normalment en síntesi vocal per produir el so.

Tot això no era suficient per crear gaires sons, i l'antiga escriba i sacerdotessa es limita ara a emetre una vocal. Es tracta d'una vocal que es troba en un lloc intermedi entre els sons que en anglès s'utilitzen en les paraules "bed" (llit) i "bad" (dolent).
 

Una mòmia molt estudiada

La mòmia ha estat fruit de molts estudis més. Va ser desembolicada per primer cop el 1824 i tres cirurgians i un químic que van presentar les seves conclusions a la Societat Filosòfica i Literària de Leeds. Més tard, els avenços tècnics van possibilitar que s'estudiés també amb raigs X, endoscòpies, cultius de teixit i, ara, amb escàner.

Els autors expliquen que ja s'havien fet reproduccions de veus, però sempre a partir de gravacions. Així s'havia fet amb el "castrati" Alessandro Moreschi, del qual hi havia gravacions fetes el 1902 i el 1904.

Però ara s'ha fet, no només amb una persona de la que no hi havia cap registre, sinó que va viure fa més de 3.000 anys. Segons ells, la tècnica pot proporcionar l'oportunitat de sentir veus de gent d'altres èpoques.

ARXIVAT A:
Recerca científica Arqueologia