El físic teòric Giorgio Parisi i els meteoròlegs Klaus Hasselmann i Syukuro Manabe, aquest dimarts (Reuters)

Els científics que van crear el model per predir l'escalfament global, Nobel de Física

Els climatòlegs Syukuru Manabe i Klaus Hasselmann i el físic teòric Giorgio Parisi van crear les bases que han fet possibles els models climàtics actuals

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Els responsables d'atorgar el premi Nobel de Física d'aquest any han volgut premiar els científics del clima que han fet possibles els models que han demostrat l'escalfament global i la crisi climàtica.

La meitat del premi l'han atorgada a dos climatòlegs que van establir les bases per poder-los crear: el nord-americà d'origen japonès Syukuro Manabe i l'alemany Klaus Hasselmann.

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències els ha concedit el premi "pel modelat físic del clima de la Terra, quantificant la variabilitat i predint de manera fiable l'escalfament global".

L'altra meitat l'han atorgada al físic teòric italià Giorgio Parisi, descobridor de patrons ocults d'organització en materials complexos aparentment desordenats.

L'han premiat "pel descobriment de la interacció entre el desordre i les fluctuacions en els sistemes físics des d'escales atòmiques a planetàries".


Aportacions cabdals a la ciència del clima

El president del Comitè Nobel de Física, Thors Hans Hansson, ha destacat que tots tres premiats han fet aportacions cabdals per a la comprensió del clima com a sistema complex:

"Els descobriments reconeguts aquest any demostren que els nostres coneixements sobre el clima es recolzen en una sòlida base científica, basada en una rigorosa anàlisi de les observacions".


L'ordre darrere el caos

El físic teòric Giorgio Parisi, aquest dimarts amb col·legues de la Universitat La Sapienza, a Roma (Reuters)

Giorgio Parisi ara té 73 anys, i el seu gran descobriment el va fer cap al 1980 quan, investigant amb cristalls d'espín, va descobrir que fenòmens aparentment aleatoris i desordenats amaguen patrons que permeten predir la seva dinàmica i evolució:


Es considera que els seus descobriments estan entre les contribucions més importants per al desenvolupament de la teoria dels sistemes complexos en les últimes dècades.


Descobriments de les dècades del 1960 i el 1970

El meteoròleg Syukuro Manabe atenent la premsa a casa seva, aquest dimarts a Princeton (Reuters)

Syukuro Manabe, que ara té 90 anys, ha hagut d'esperar força més per veure reconeguda la seva feina: va establir les bases per als models climàtics actuals en la dècada del 1960.

Emigrat del Japó als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial, va ser el primer que va analitzar la interacció entre la radiació i el moviment vertical de les masses d'aire de l'atmosfera.

Va desenvolupar un model que va demostrar que doblar el diòxid de carboni a l'atmosfera provoca un augment de la temperatura de 2 graus a la superfície de la Terra.

El meteoròleg Klaus Hasselmann amb la seva dona i la seva filla, aquest dimarts a Hamburg (Reuters)

Klaus Hasselmann té només un any menys que Manabe, 89, i va desenvolupar el seu model 10 anys més tard, durant la dècada del 1970.

Amb aquest model va aconseguir vincular el temps atmosfèric i el clima, demostrant que els models climàtics poden ser fiables malgrat que el temps té un comportament caòtic.


L'amenaça enorme de la crisi climàtica

Tots dos han celebrat la recepció del premi, però amb certa amargor: Manabe ha dit que ha estat més fàcil descobrir la física que hi ha darrere el canvi climàtic que no pas evitar-lo.

Hasselmann ha estat més radical: ha assegurat que preferiria no haver rebut el premi Nobel si això signifiqués que no existeix l'escalfament planetari.

 

Parisi també ha fet referència a la crisi climàtica en assabentar-se del premi: intervenint telefònicament en la roda de premsa que ha anunciat el premi, ha assegurat que és "una amenaça enorme", i que els governs han d'actuar el més ràpidament possible.


"Contribucions innovadores a la comprensió dels sistemes complexos"

Manabe ha fet la seva carrera a la Universitat de Princeton, als Estats Units, Hasselmann, a l'Institut Max Planck de Meteorologia d'Hamburg, a Alemanya, i Parisi a la Universitat La Sapienza de Roma, a Itàlia.

La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha destacat que els ha concedit el premi perquè tots tres han fet "contribucions innovadores a la comprensió dels sistemes físics complexos".

Aquesta institució que atorga els premis Nobel de Física, Química i Economia, també ha destacat el mèrit d'haver descobert "patrons amagats en el clima i altres fenòmens complexos".


Pocs premis climàtics

Fins ara pocs premis Nobel han premiat científics, personatges o institucions relacionats amb la lluita contra l'escalfament global.

El 2007 van rebre el Nobel de la Pau Al Gore i l'IPCC per alertar de la crisi climàtica que aquest escalfament podia provocar.

I el 2018 William Nordhaus va rebre l'anomenat Nobel d'Economia pels seus treballs per integrar la crisi climàtica en el model de creixement econòmic occidental.

 

 

ARXIVAT A:
CiènciaPremi Nobel
Anar al contingut