Els ciberatacs motivats per conflictes laborals copen els delictes a la xarxa a Catalunya
La Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d'Esquadra han obert des de començament d'any més de 40 investigacions relacionades amb delictes informàtics, un tipus de cas que va a l'alça.
RedaccióActualitzat
Internet ja forma part indiscutible de les nostres vides, amb els seus peròs i també els seus contres, com la ciberdelinqüència. L'any passat es van investigar un centenar de delictes informàtics a Catalunya, un tipus de cas que van a l'alça ja que cada vegada més les empreses tenen tota la seva activitat de negoci a la xarxa. El ciberatac més comú és el motivat per un conflicte laboral.
Treballadors descontents amb accés a claus informàtiques o dades telemàtiques i amb ànsies de venjança. Aquest és el perfil més habitual de ciberdelinqüent segons la Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d'Esquadra. I el seu objectiu acostuma a ser una indemnització o una compensació econòmica, evitar un acomiadament o aconseguir reincorporar-se al lloc de treball.
El blanc d'aquest ciberespionatge industrial són sobretot grans empreses tradicionals que encara no han fet el pas per reforçar la seguretat a internet de forma global.
S'exposen, sobretot, a la intercepció de comunicacions, la modificació de bases de dades, la captació d'imatges confidencials, esborrar arxius o el bloqueig de denegació de serveis. Altres casos greus d'atacs són la sostracció de dades de proveïdors o clients, el robatori d'informació sensible d'alts càrrecs o la intercepció de correus.
Des de començament d'any, els 15 agents que formen la unitat especialitzada dels Mossos han investigat 44 casos de presumpta delinqüència a la xarxa i han detingut 11 persones. Vint-i-una de les denúncies s'han tancat però no s'ha imputat penalment ningú. L'any passat es van obrir 100 investigacions, de les quals se'n van resoldre 62, i es van detenir 15 persones, tres de les quals van acabar amb imputacions penals.
Treballadors descontents amb accés a claus informàtiques o dades telemàtiques i amb ànsies de venjança. Aquest és el perfil més habitual de ciberdelinqüent segons la Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d'Esquadra. I el seu objectiu acostuma a ser una indemnització o una compensació econòmica, evitar un acomiadament o aconseguir reincorporar-se al lloc de treball.
El blanc d'aquest ciberespionatge industrial són sobretot grans empreses tradicionals que encara no han fet el pas per reforçar la seguretat a internet de forma global.
S'exposen, sobretot, a la intercepció de comunicacions, la modificació de bases de dades, la captació d'imatges confidencials, esborrar arxius o el bloqueig de denegació de serveis. Altres casos greus d'atacs són la sostracció de dades de proveïdors o clients, el robatori d'informació sensible d'alts càrrecs o la intercepció de correus.
Des de començament d'any, els 15 agents que formen la unitat especialitzada dels Mossos han investigat 44 casos de presumpta delinqüència a la xarxa i han detingut 11 persones. Vint-i-una de les denúncies s'han tancat però no s'ha imputat penalment ningú. L'any passat es van obrir 100 investigacions, de les quals se'n van resoldre 62, i es van detenir 15 persones, tres de les quals van acabar amb imputacions penals.
