Els centenars de testimonis de policies i votants en el judici, obviats pel Suprem

Segons els 7 jutges del tribunal, la "profunda càrrega emocional" de les seves declaracions en va debilitar "la potencial càrrega probatòria"
Els centenars de testimonis de policies i votants en el judici, obviats pel Suprem
Sentència procés

Els centenars de testimonis de policies i votants en el judici, obviats pel Suprem

Segons els 7 jutges del tribunal, la "profunda càrrega emocional" de les seves declaracions en va debilitar "la potencial càrrega probatòria"
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Votants del referèndum i agents de la policia espanyola durant l'1 d'octubre
Votants del referèndum i agents de la policia espanyola durant l'1 d'octubre

La sentència del tribunal de 7 jutges presidit per Manuel Marchena no ha tingut en consideració les declaracions de la majoria dels testimonis que van declarar durant el judici al Tribunal Suprem.

En la sentència d'aquest dilluns que condemna els líders independentistes per sedició, el tribunal considera que el testimoni de centenars de policies i de votants de l'1-O no té valor jurídic.

Segons asseguren els jutges, la raó és que la "profunda càrrega emocional" amb què van declarar tots ells en "va debilitar enormement la potencial càrrega probatòria":

"La sala ha proclamat el judici històric sense sustentar-se en la versió excloent d'un i altre dels testimonis que van declarar sobre el que va passar en els centres de votació el dia 1 d'octubre."

"Cap d'ells ha estat pres com a testimoni de referència per construir el judici d'autoria. Els diversos centenars de testimonis que van declarar en el plenari van oferir una versió filtrada per una profunda càrrega emocional."

 

"Una memòria selectiva, un record parcial"

"El nombre de persones que es van concentrar en aquells centres, les ordres rebudes pels agents de l'autoritat i la dinàmica d'enfrontament que va presidir la seva actuació, han imposat a tots ells –policies i ciutadans- una memòria selectiva, un record parcial –conscient o inconscient- que debilita enormement la potencial càrrega probatòria de cadascuna d'aquestes fonts de prova."

"Només així s'entén, per exemple, que la versió de molts dels agents quedés després en entredit quan es va observar el contingut dels vídeos. L'afirmació que no van fer servir les defenses va quedar, en ocasions, desmentida per la realitat de les imatges."

"Però també explica que el testimoni de bona part dels ciutadans estigués marcat per una versió absolutament parcial del que realment va passar."

 




El principi de contradicció, respectat segons el Tribunal

 

Aquesta argumentació, a les pàgines 166 i següents de la sentència, el tribunal la fa servir per rebatre l'argument de les defenses que durant el judici s'havia vulnerat el principi de contradicció.

Aquesta vulneració s'hauria produït en interrogar els agents policials sense confrontar-los amb els vídeos del que havia passat aquell dia.

Segons el tribunal, la contradicció es va fer correctament amb l'"interrogatori creuat" dels testimonis de cada part:

"L'autèntic principi de contradicció consisteix a fer possible –com es va fer– un interrogatori creuat que permetés al Tribunal conèixer els extrems fàctics que cadascuna de les parts volia oferir a l'òrgan decisori. Una veritat enriquida per l'exhibició –ja en la prova documental– de prop d'un centenar de vídeos sobre els fets."

 

ARXIVAT A:
Judici procés