Els casos de diabetis al món baixen després de dècades gràcies a un millor estil de vida

Després de dècades d'augmentar de forma continuada, els casos de diabetis han disminuït des del 2010 en la majoria de països analitzats en un estudi -la majoria, d'ingressos elevats- entre un 1 i un 10% anual.

L'estudi considera que la causa principal ha estat la prevenció, amb l'adopció d‘hàbits d'alimentació més saludables, l'augment de la pràctica d'exercici físic i la disminució de l'obesitat.

L'estudi es refereix a la diabetis tipus 2, adquirida en l'edat adulta, i no a la diabetis tipus 1, que apareix en la infantesa o l'adolescència.

L'ha dut a terme un ampli equip internacional encapçalat per Dianna J. Magliano, de l'Institut Baker de Cor i Diabetis de Melbourne, Austràlia. S'ha publicat a la revista The Lancet.

Entre els autors hi ha els doctors Manel Mata, de l'Institut Universitari per a la Recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) i metge d'atenció primària, i Dídac Mauricio, director del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i cap de grup del CIBERDEM (centre de recerca biomèdica en xarxa en diabetis i malalties metabòliques associades).

L'estudi van incloure dades d'uns 22 milions de nous diagnòstics de diabetis, que representarien aproximadament uns 5.000 milions de persones-any de seguiment.

La informació procedia de diverses bases de dades de 19 països o regions d'ingressos elevats i dos d'ingressos mitjans.

Amb 23 bases que tenien dades des del 2010 es va observar que 19 mostraven una disminució anual de casos d'entre l'1,1% i el 10,8%. Entre les que van mostrar augment, aquest se situava entre 0,9% i 5,6%. Es van excloure bases de dades amb informació de baixa qualitat.

Millores per la prevenció

Segons l'estudi, aquesta disminució a la majoria de països no es deu a canvis en el diagnòstic i l'adopció d'un mètode que detecta menys casos, sinó, sobretot, a la prevenció. Les mesures proposades arreu del món han tingut, segons els autors, una incidència molt important. Esmenten canvis d'estil de vida en individus de risc de diabetis tipus 2 i campanyes d'educació.

Entre les mesures preses hi ha els impostos a begudes ensucrades i s'ha detectat també un menor consum de greixos, la disminució de la ingesta de calories i l'adaptació de l'entorn per afavorir la pràctica de l'exercici físic.

El paper de l'obesitat sembla clar. A Escòcia, la incidència de la diabetis s'ha estabilitzat en comptes de disminuir i en el mateix període s'ha produït la mateixa tendència en obesitat.

Menys incidència a Catalunya

Una de les bases de dades utilitzades és la SIDIAP Sistema d'Informació per al Desenvolupament d'Investigació en Atenció Primària, gestionada per l'IDIAPJGol. Contenia 250.982 nous casos de diabetis tipus 2 diagnosticats a les consultes d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut entre el 2007 i el 2016.

La incidència va augmentar lleugerament des del 2007 al 2010 (de 3,7 a 4,0 per mil pacients/any) pel probable efecte de la millora del registre de casos prevalents en l'ecap (història clínica informatitzada d'atenció primària). Posteriorment s'ha anat reduint de manera progressiva i molt rellevant (de 4.0 a 2.6 per mil pacients/any el 2016).

Que la incidència -nous casos- baixi i la prevalença -casos en un moment determinat- augmenti es deu al fet que, si bé disminueixen els diagnòstics, l'esperança de vida dels malalts augmenta. Per tant, hi ha més altes -nous diabètics- que baixes -diabètics que moren.

El doctor Mata recalca que la investigació amb dades avalen l'eficàcia d'actuacions concretes:

"A partir dels recursos existents en l'atenció primària, un pla de prevenció de la diabetis ha de considerar primer el cribratge i la selecció d'individus de risc elevat i, després, l'execució d'una intervenció d'efectivitat demostrada. La promoció d'estils de vida saludables (dieta mediterrània i exercici físic individualitzat) realitzada en la consulta d'infermeria, tant en l'àmbit individual com grupal, en pacients de risc elevat pot reduir la incidència de nous casos de diabetis."

Mata afegeix que el personal d'infermeria hi té un paper clau:

"Cal establir programes de prevenció en l'atenció primària. Aquestes activitats, liderades i portades a la pràctica per les infermeres, poden tenir un gran impacte en la prevenció de la diabetis en els pacients de risc elevat."