Madrid

Els càrrecs públics que malgastin se'ls podrà penalitzar amb 10 anys d'inhabilitació, segons la llei de transparència

El govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació pública, el codi de bon govern. L'objectiu és que els ciutadans tinguin lliure accés a dades econòmiques per saber on van a parar els seus impostos i com es gasten els diners públics. La llei, però, va més enllà i preveu modificacions al Codi Penal, de manera que els polítics que cometin infraccions greus podran ser sancionats amb penes de fins a 5 anys d'inhabilitació i destituïts, a més de cometre un delicte. Així, es vol garantir l'austeritat i el correcte ús dels diners en subvencions, sous de dirigents polítics, concursos o inversions públiques a totes les administracions i que afectaran tots els alts càrecs.

RedaccióActualitzat
La vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría ha qualificat la llei de transparència com "una de les lleis més importants", que pretén "millorar la credibilitat i la confiança de les nostres institucions i democràcies". Afectarà totes les administracions i anirà acompanyada del codi de bon govern que recollirà els principis ètics i d'actuació.

La llei de transparència incorpora, a més, una disposició addicional que modificarà el Codi Penal perquè es tipifiquin com a delicte les infraccions més greus en la gestió dels recursos públics i "eliminarà tot allò que sigui poc clar, ha dit la vicepresidenta, que n'ha destacat el rang legal, ja que per primer cop deixen de ser recomanacions.

Sancions per als alts càrrecs

El text estableix l'obertura d'un expedient sancionador que pot acabar amb destitució i que preveu entre 3 i 5 anys d'inhabilitació per als càrrecs que superin el pressupost aprovat per les respectives cambres. Així doncs, serà sancionable i es considerarà infracció l'incompliment de la llei d'estabilitat pressupostària i, si és greu, comportarà cessaments dels càrrecs. La llei permetrà, per exemple, penalitzar amb 10 anys d'inhabilitació als càrrecs que malgastin.

Aquesta llei busca, segons ha explicat la vicepresidenta, que els ciutadans puguin saber com es contracta, subvenciona i retribueix càrrecs polítics, a banda de regular l'accés de la informació pública als ciutadans. Així doncs, es reforcen les obligacions de fer pública la informació de totes les administracions, ja que totes podran accedir directament a través webs al conjunt d'informació "per vetllar per la transparència i el compliment de la llei".

Saénz de Santamaría ha destacat que aquesta llei es podrà saber quins contractes ha adjudicat una administració, el seu import, procés adjudicatari, les pròrrogues que han tingut i, en definitiva, tota la informació. També es podran conèixer la relació dels convenis subscrits amb les administracions; totes les subvencions i ajudes públiques concedides; els pressupostos amb la descripció àmplia de totes les dades i el seu estat d'execució, així com les retribucions dels organismes superiors i els seus directius i si s'és compatible amb el càrrec. La llei també farà públics els barems públics per a la retribuició de les corporacions locals.

Els ciutadans poden fer-hi aportacions durant 15 dies

Després que el Consell de Ministres ha aprovat l'avantprojecte de llei, els ciutadans disposaran de 15 dies naturals a partir de dilluns per fer-hi aportacions. Les podran fer arribar a través de la web del Departament de Presidència, que és qui ha impulsat la norma. Per les característiques de la norma, ara comença un procés de "lectura; després, segons ha explicat la vicepresidenta, tornarà al Consell de Ministres i als òrgans consultius pertinents i, finalment, arribarà a les Corts.

Romay Beccaría, nou president del Consell d'Estat

D'altra banda, el Consell de Ministres ha acordat el nomenament de l'exministre de Sanitat José Manuel Romay Beccaría com a nou president del Consell d'Estat, en substitució de Francisco Rubio Llorente. El govern ha decidit mantenir com a consellers electes Juan José Laborda i Isabel Tocino, i n'ha nomenat dos més: Ana Palacio i José María Michavila.

Paral·lelament, l'executiu està treballant en el Portal Digital de la Transparència, que podria posar-se en marxa abans de l'estiu. La idea és que sigui una mena de bústia electrònica que reculli i satisfaci les peticions d'informació dels ciutadans. La pàgina recopilarà dades sobre concursos públics, subvencions o sous d'alts càrrecs. Aquest portal permetrà conèixer, per exemple, a qui i per què es concedeix una determinada subvenció; els diners que costa una cimera internacional o quants funcionaris treballen en una institució. Hi haurà una llista tancada de temes - seguretat nacional i protecció de dades- sobre els quals no hi haurà informació.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, segueix amb aquest projecte els passos del govern dels Estats Units, que ha impulsat el portal Data, amb informació pública de 31 estats, 15 ciutats i desenes d'organismes públics.
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut