Els Bombers fan unes 700 actuacions en la celebració de la revetlla de Sant Joan
Els Bombers de la Generalitat han hagut de fer unes set-centes actuacions en la celebració del solstici d'estiu. Pel que fa a la celebració de la revetlla de Sant Joan, les platges han estat els punts amb més concentració de gent a les poblacions costaneres. A Barcelona, el metro ha funcionat tota la nit i els Ferrocarrils de la Generalitat i el tramvia també han fet horari nocturn.
Al marge del tràgic atropellament que ha tingut lloc a l'estació de Castelldefels Platja i que ha acabat amb un balanç de 12 víctimes mortals i 14 ferits de diversa consideració, la revetlla s'ha celebrat arreu del territori. A Barcelona ha tingut com cada any un escenari rellevant i privilegiat a les platges. Tot i que feia una mica de fresca, la tradició mana i milers de persones han triat la sorra per celebrar la nit més curta de l'any. Les opcions han estat diverses: aguns han optat pel sopar de carmanyola portat de casa i d'altres, en canvi, han participat en festes més organitzades i amb servei de càtering i música. La festa no ha tingut incidents de rellevància.
Molta gent ha optat pel transport públic per anar a celebrar la revetlla a les platges de Barcelona. Totes les línies de metro, excepte la 9 i la 10, han estat obertes tota la nit. De fet, quan sigui la mitjanit d'avui dijous, hauran estat 43 hores en funcionament continu. Els Ferrocarrils de la Generalitat i el tramvia també han fet horari nocturn. Com qualsevol festiu, els usuaris del Bicing han pogut utilitzar el servei, llevat de les estacions més concorregudes, com les de les platges, per evitar que es repetissin els actes vandàlics de l'any passat.
A Tarragona, on s'ha concentrat més gent ha estat a la platja del Miracle. Milers de persones han aprofitat les altes temperatures per sopar vora el mar i gaudir més tard dels tres escenaris musicals instal·lats al llarg de la principal platja de la ciutat, on han conviscut diferents estils musicals, com la música electrònica i la llatina o la cançó protesta saharaui.
A Reus, l'encesa de la foguera es va fer a la plaça del Mercadal i un correfoc va recórrer alguns dels carrers de la ciutat.
A Lleida, l'acte principal s'ha fet a la plaça de l'Ereta, al centre històric. Un berenar amb coca i xocolata per als més petits, un ball de gegants i una traca de petards van donar la benvinguda a la Flama del Canigó, que aquest any ha arribat de la mà del Club Ciclista Terra Ferma.
El foc de la Flama va servir després per encendre una vintena de fogueres escampades per la ciutat, com per exemple aquesta del barri de Cappont.
A Girona, en canvi, la revetlla va començar a la tarda, a la plaça del Vi. Allà hi va arribar la Flama del Canigó, que posteriorment va servir per encendre diverses fogueres escampades per diferents punts de la ciutat. Hi va haver castellers, amb l'actuació dels Marrecs de Salt, cercaviles i gegants.
Més tard, als jardins de la muralla s'hi va celebrar un sopar popular, amb més de 500 persones. Espectacles de bruixes i diables van amenitzar la foguera.
Festes majors arreu
La nit de Sant Joan ha coincidit amb la festa major de moltes localitats catalanes. És el cas de Valls, que combina les tradicionals fogueres amb una diada castellera, o l'Ampolla, que ho fa amb els bous embolats. La Festa Major de Palamós és també cita obligada el 23 de juny. A l'Hospitalet de l'Infant la celebren amb un correfoc; a Cervera, els trabucaires són els protagonistes i a Balaguer i Bellpuig ho celebren amb diables.
La màgia també ha tingut un paper destacat aquesta nit. A Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, es feia la cercavila de la Nit de les Bruixes i els Bruixots, que es tanca amb un correfoc. A Sant Joan les Fonts s'organitzava la Nit de les Dones d'Aigua, per celebrar que les fades de l'aigua surten del riu Fluvià, tal com expliquen llegendes populars de la zona.
La baixada de falles
Una de les tradicions més espectaculars és la baixada de falles, feta en diferents localitats del Pirineu, sobretot a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, es remunta a temps immemorials. Les falles són troncs d'uns dos metres de llargària que, encesos, són transportats pels fallaires des d'un punt elevat de la muntanya fins a la plaça del poble. Un cop aquí, els fallaires encenen una foguera. Barruera, Boí, el Pont de Suert, Vilaller o Isil ho celebren.
La Flama del Canigó
La tradició mana que la Flama del Canigó sigui la que encengui les fogueres de Catalunya. S'encén de matinada al cim de la muntanya i arriba a les seves destinacions de les maneres més diverses: a mans d'atletes que la porten corrent, a través de ciclistes, pujant per un riu o amb cotxe. Des de fa més de 30 anys, Òmnium Cultural i altres entitats locals s'encarregen d'organitzar-ne la rebuda. Als pobles per on passa la Flama, s'encén un fanal que és custodiat fins a la nit i que serveix per encendre les fogueres.
La tradició del foc
La revetlla de Sant Joan és la festa del solstici d'estiu i marca el final de la sega dels camps. Se celebra a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya del Nord i l'element comú és el foc. Hi ha moltes teories sobre el paper d'aquest element. Hi ha qui diu que les fogueres amb trastos i mobles vells simbolitzen una neteja d'allò que es rebutja o no es necessita. Altres hipòtesis més "esotèriques" afirmen que les flames allunyen els mals desitjos i els mals esperits.
Molta gent ha optat pel transport públic per anar a celebrar la revetlla a les platges de Barcelona. Totes les línies de metro, excepte la 9 i la 10, han estat obertes tota la nit. De fet, quan sigui la mitjanit d'avui dijous, hauran estat 43 hores en funcionament continu. Els Ferrocarrils de la Generalitat i el tramvia també han fet horari nocturn. Com qualsevol festiu, els usuaris del Bicing han pogut utilitzar el servei, llevat de les estacions més concorregudes, com les de les platges, per evitar que es repetissin els actes vandàlics de l'any passat.
A Tarragona, on s'ha concentrat més gent ha estat a la platja del Miracle. Milers de persones han aprofitat les altes temperatures per sopar vora el mar i gaudir més tard dels tres escenaris musicals instal·lats al llarg de la principal platja de la ciutat, on han conviscut diferents estils musicals, com la música electrònica i la llatina o la cançó protesta saharaui.
A Reus, l'encesa de la foguera es va fer a la plaça del Mercadal i un correfoc va recórrer alguns dels carrers de la ciutat.
A Lleida, l'acte principal s'ha fet a la plaça de l'Ereta, al centre històric. Un berenar amb coca i xocolata per als més petits, un ball de gegants i una traca de petards van donar la benvinguda a la Flama del Canigó, que aquest any ha arribat de la mà del Club Ciclista Terra Ferma.
El foc de la Flama va servir després per encendre una vintena de fogueres escampades per la ciutat, com per exemple aquesta del barri de Cappont.
A Girona, en canvi, la revetlla va començar a la tarda, a la plaça del Vi. Allà hi va arribar la Flama del Canigó, que posteriorment va servir per encendre diverses fogueres escampades per diferents punts de la ciutat. Hi va haver castellers, amb l'actuació dels Marrecs de Salt, cercaviles i gegants.
Més tard, als jardins de la muralla s'hi va celebrar un sopar popular, amb més de 500 persones. Espectacles de bruixes i diables van amenitzar la foguera.
Festes majors arreu
La nit de Sant Joan ha coincidit amb la festa major de moltes localitats catalanes. És el cas de Valls, que combina les tradicionals fogueres amb una diada castellera, o l'Ampolla, que ho fa amb els bous embolats. La Festa Major de Palamós és també cita obligada el 23 de juny. A l'Hospitalet de l'Infant la celebren amb un correfoc; a Cervera, els trabucaires són els protagonistes i a Balaguer i Bellpuig ho celebren amb diables.
La màgia també ha tingut un paper destacat aquesta nit. A Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, es feia la cercavila de la Nit de les Bruixes i els Bruixots, que es tanca amb un correfoc. A Sant Joan les Fonts s'organitzava la Nit de les Dones d'Aigua, per celebrar que les fades de l'aigua surten del riu Fluvià, tal com expliquen llegendes populars de la zona.
La baixada de falles
Una de les tradicions més espectaculars és la baixada de falles, feta en diferents localitats del Pirineu, sobretot a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, es remunta a temps immemorials. Les falles són troncs d'uns dos metres de llargària que, encesos, són transportats pels fallaires des d'un punt elevat de la muntanya fins a la plaça del poble. Un cop aquí, els fallaires encenen una foguera. Barruera, Boí, el Pont de Suert, Vilaller o Isil ho celebren.
La Flama del Canigó
La tradició mana que la Flama del Canigó sigui la que encengui les fogueres de Catalunya. S'encén de matinada al cim de la muntanya i arriba a les seves destinacions de les maneres més diverses: a mans d'atletes que la porten corrent, a través de ciclistes, pujant per un riu o amb cotxe. Des de fa més de 30 anys, Òmnium Cultural i altres entitats locals s'encarregen d'organitzar-ne la rebuda. Als pobles per on passa la Flama, s'encén un fanal que és custodiat fins a la nit i que serveix per encendre les fogueres.
La tradició del foc
La revetlla de Sant Joan és la festa del solstici d'estiu i marca el final de la sega dels camps. Se celebra a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya del Nord i l'element comú és el foc. Hi ha moltes teories sobre el paper d'aquest element. Hi ha qui diu que les fogueres amb trastos i mobles vells simbolitzen una neteja d'allò que es rebutja o no es necessita. Altres hipòtesis més "esotèriques" afirmen que les flames allunyen els mals desitjos i els mals esperits.
