Una dona plorant
Plorar ens ajuda a assumir les adversitats (Pexels)

Els beneficis de plorar: "Per deixar d'estar trist, has d'estar trist"

Ens permet expressar una emoció i promou l'empatia, però sovint es veu, erròniament, com un senyal de feblesa

Irene Vaqué ReigActualitzat

Plorar és saludable. Per què ho fem? Sovint pensem que necessitem fer una descàrrega emocional. I això passa, però darrere aquest fet hi ha una necessitat de comunicació. "El principal objectiu de plorar és informar els altres que necessites el seu suport o consol", explica el psicòleg Ad Vingerhoets, que fa més de 20 anys que estudia el plor. 

Descàrrega i consol, dos vessants igual d'importants per la vicedegana del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria:

"Són ambdues coses, perquè plorar és la prova que estàs connectant amb les teves emocions i això sempre és saludable. És més saludable això que el contrari."

L'altre benefici que té plorar és que "és una expressió directa, no cal dir res més" perquè una altra persona vegi pel que passem. 

"Quan estem expressant aquesta emoció, també té un impacte en l'altre, perquè li dones l'oportunitat d'entendre que està passant alguna cosa. Promou l'empatia", apunta. I ens pot permetre "prendre consciència que necessitem demanar ajuda, quan calgui". 

Plorar forma part del procés per recuperar-se de les coses que ens posen tristos o ens preocupen.

"Després de plorar estem més a prop de poder col·locar-nos d'una altra manera davant d'allò que ha provocat aquesta emoció. Permet rebaixar la tensió emocional i ens calma", comenta l'experta.


Si ens ajuda, per què ens n'ocultem? 

Plorar és bo, però encara passa que la gent demana perdó quan es troba que les llàgrimes llisquen galtes avall. "Sovint no està gaire ben vist, es relaciona amb la feblesa, i en realitat, és justament a l'inrevés", explica Liria.

"Plorar com a resposta a una emoció és natural, esperable i saludable. Ens porta a l'acceptació, a demanar ajuda, relativitzar. I, si tenim suport, sentir-nos reconfortats encara que tinguem la pena", afegeix. 

Sovint, és també una manera de prevenir que no aparegui un problema psicològic o de salut mental més greu, apunta. 

"Ens sentim culpables de no ser prou forts, quan la fortalesa és poder desplegar els recursos que tenim per fer front a situacions difícils, i plorar n'és un. No poder plorar ens deixa molt més vulnerables."

Alguns estudis indiquen que les percebem com més honestes i que s'hi pot confiar més.  

I quan no podem parar? 

En determinades situacions podem sentir-nos desbordats, perquè no podem parar de plorar.

"Plorar no seria patològic en si mateix", argumenta Liria. "Si estem en un estat emocional en què no podem deixar de plorar i no ens podem recompondre, hem de considerar que és un símptoma que el que ens està passant potser sí que requereix una ajuda extra per fer front a la situació", indica.  

És a dir, demanar ajuda psicològica, una qüestió que pot no ser tan senzilla donada la falta de recursos públics en aquest àmbit. "Estem en unes ràtios d'una tercera part o la meitat dels professionals que hi hauria d'haver de Psicologia al sistema de salut per fer front a totes les demandes per malestar", afirma la vicedegana.

Un home plorant
Culturalment, està menys acceptat que els homes plorin (Unsplash)(Unsplash)

També hi influeix el fet que vivim en una societat "que busca resultats immediats". "El que passa és que sovint es medicalitza i es patologitza una reacció natural davant d'una situació adversa". Amb el dol, per exemple, cada persona fa el seu procés, i que no plori no vol dir que no passi pena. 

Molt sovint tenim pressa per poder estar bé, com assenyala Líria: 

"Tenim la fantasia de trobar una fórmula màgica. Per deixar d'estar trist, has d'estar trist i poder-ho sentir, perquè ara hi ha motius perquè estiguis trist. I per plorar, igual. Per deixar de plorar, s'ha de poder plorar." 

 

Tres factors que incideixen en com ens sentim

Segons Vingerhoet, els estudis amb voluntaris han demostrat que el fet de plorar "no té efecte en el nostre estat d'ànim" sinó que depèn de tres factors. 

Primer, la salut mental prèvia. Persones amb depressió o que estiguin cremades psicològicament ploren més sovint, però, "tot i que són els que més ho necessiten, plorar no els fa sentir millor". 

En segon lloc, l'antecedent de les llàgrimes. Generalment, la gent se sent millor si plora després d'una situació controlable, com per exemple un conflicte. En canvi, no passa el mateix amb esdeveniments fora del nostre control, com la mort d'un amic. 

En tercer lloc, com reacciona la gent al nostre plor. Si són empàtics i ens ofereixen suport i confort, la persona que plora se sentirà millor, però no serà així si se'ls ridiculitza o es reacciona enfadant-se i la persona que plora se sent avergonyida.

Una dona gran plora
Plorar es pot veure erròniament com una mostra de feblesa(Pexels)

Per quins motius plorem? 

Plorem per tristesa, malenconia, ràbia, frustració o impotència. Podem pensar que la tristor és el principal motiu de plorar, però Ad Vingerhoets apunta que la impotència, la desesperança i la falta d'una resposta adequada a un problema concret són els principals motius que ens fan caure llàgrimes. 

També la separació o la pèrdua d'una persona estimada, així com l'enyorança

De petits i joves ens fa plorar més el dolor físic, però quan ens fem grans tendim més a plorar pel patiment dels altres i per motius "positius". 

De fet, també plorem d'alegria. En moments molt feliços, és possible que plorem pel contrast amb altres que no ho són tant, explica Ad Vingerhoets. Un exemple és trobar-nos amb algú a qui hem enyorat molt. Plorem pel temps que no ens hem pogut abraçar. 

I quan plorem de riure, també pot ser una manera de canalitzar l'alegria desbordant. Simplement, no sabem com expressar la joia extrema. 


Què no hem de fer quan algú plora 

De vegades, la incomoditat no la sent qui plora, sinó la persona que té al davant, que no sap gaire com reaccionar. Pot haver-n'hi prou amb una abraçada. Depenent de si la relació és més o menys pròxima, es pot optar per posar-li una mà a l'espatlla o agafar-li la mà. 

El que sí que no convé fer mai és dir-li que no plori, remarca Liria: 

"Primer, perquè no és possible. I si algú plora i li diuen que no ho faci, si deixa de plorar és el pitjor símptoma, perquè vol dir que se sent sotmesa. D'altra banda, la persona sent que rep menys empatia." 

Tampoc s'ha de minimitzar la importància del motiu pel qual plora, amb frases com "no n'hi ha per tant".

Com a recomanació, no només acompanyar i escoltar, sinó oferir suport. "Si vols que algun dia parlem d'això, soc aquí" o "Quan tu creguis que et pot ser útil parlar, saps que pots comptar amb mi" són frases que sí que ajudaran l'altra persona.

El millor lloc i moment per plorar 

Hi ha millors llocs i moments per plorar? "Quan més ens serveix és quan ho fem en companyia d'algú que, molt probablement, ens oferirà el suport i confort que necessitem", diu Vingerhoets. 

Ell ha quantificat que preferim fer-ho a casa, entre les 7 del vespre i les 11 de la nit, i en companyia de la nostra parella o mare. Només preferim fer-ho sols si estem en presència de desconeguts o amb persones amb qui no tenim confiança i, per tant, no esperem que ens donin aquest consol. 

Liria coincideix a dir que és un acte íntim. "Molta gent plora al cotxe. És un moment que estàs sol, vas connectant amb el teu moment interior i pots expressar les penes", diu la vicedegana. També podem recórrer a posar una pel·lícula o una música que ens emocioni: 

"De vegades l'emoció és tan difícil de poder assumir que ens deixa una mica bloquejats. Si som conscients d'això, ja és un bon pas, perquè podem desplegar estratègies per connectar-hi. La pel·lícula pot ser una manera de facilitar-ho." 

Culturalment, encara està més acceptat que una dona plori que no pas un home, tot i que aquest tabú va canviant. I el que és clar és que les emocions "són iguals per als homes i per a les dones". Per Liria, la lliçó és clara: 

"No podem anar en contra de les emocions. No podem decidir no tenir-les. No puc dir 'ara estaré contenta'. I a l'inrevés, tampoc. El que sí que podem fer és modular la reacció a l'emoció."

Modular vol dir que, sobretot els adults, podem contenir el plor conscientment. Encara que això pugui tenir sentit en un context determinat, però, cal entendre que l'emoció la tenim i, per tant, ens hem de permetre expressar-la. 

 

ARXIVAT A:
SalutSalut Mental
Anar al contingut