Els beneficis d'afrontar l'escalfament global serien 4 vegades superiors als costos

Un informe calcula que si en la pròxima dècada s'inverteixen 1,7 bilions de dòlars per fer front a la crisi climàtica, se'n generaran 7,2 en beneficis
Els beneficis d'afrontar l'escalfament global serien 4 vegades superiors als costos

Els beneficis d'afrontar l'escalfament global serien 4 vegades superiors als costos

Un informe calcula que si en la pròxima dècada s'inverteixen 1,7 bilions de dòlars per fer front a la crisi climàtica, se'n generaran 7,2 en beneficis
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Recuperar els manglars aporta beneficis econòmics i humans (Pixabay)

Invertir en mesures per pal·liar els efectes de l'escalfament global pot proporcionar molts més diners dels que costaria. Així ho afirma un estudi de l'entitat no governamental Global Commission on Adaptation.  

Concretament, l'informe calcula que si en la pròxima dècada s'inverteixen 1,7 bilions de dòlars, el retorn econòmic serà unes 4 vegades més: 7,2 bilions de dòlars. A part dels beneficis econòmics, n'hi haurà d'altres molt difícils de quantificar, com ara les vides salvades.

L'informe es titula "Adaptar-se ara: crida global per al lideratge en resiliència climàtica". Aporta una nova visió per transformar l'economia i fer-la més resilient als canvis provocats per la crisi climàtica.

Segons els seus càlculs, els beneficis generats poden ser, en alguns casos, el doble dels diners invertits, però en altres podrien arribar a ser deu vegades els diners esmerçats o fins i tot més.
 

Innovació i beneficis socials i ambientals

Hi ha tres factors que contribuirien, segons l'informe, a generar aquests beneficis. El primer és, òbviament, que així s'evitaran molts danys i pèrdues. Però a part d'això, també es produiran beneficis en positiu gràcies a la innovació i a beneficis socials i ambientals.

Les accions haurien de començar en cinc àrees principals. La que comportaria més beneficis seria la reconstrucció de sistemes i infraestructures perquè resisteixen les conseqüències de l'escalfament global, que generaria 4 bilions. Revitalitzar les conques per assegurar el subministrament d'aigua i reduir el risc d'inundacions n'aportaria 1,4.

Restaurar els manglars -boscos semisubmergits- generaria 1 bilió de dòlars, millorar les pràctiques de conreu en regions àrides significaria 700.000 milions de beneficis i construir sistemes d'alerta precoç per fer front a tempestes i altres esdeveniments faria guanyar 100 milions de dòlars.
 

Exemples concrets a diversos països

L'informe aporta exemples concrets a diversos països. Així, explica que la restauració dels manglars a Tailàndia, Índia i Filipines, entre altres llocs, ha protegit les comunitats costaneres de grans tempestes i ha afavorit les poblacions de peixos i altres animals marins, un dels negocis principals en aquestes àrees.

A Bangladesh, els sistemes d'alerta precoç ha permès evitar moltes morts i danys materials degut als ciclons. El 1970 el cicló Bhola va provocar més de 300.000 morts. El maig passat, el Fani en va provocar 17.

A Zimbabwe, els pagesos que han utilitzat blat de moro més tolerant a la sequera han recollit fins a 600 quilos més per hectàrea que amb el blat de moro convencional. Per a una família això significa tenir aliment per entre 6 i 9 mesos i guanyar 240 dòlars més, una quantitat important en un país on la renda anual mitjana per càpita és d'uns 600 dòlars.

Però els exemples també afecten països desenvolupats. A Holanda, la construcció de dics, l'ampliació de lleres dels rius i la creació d'espais per on es pot escampar l'aigua durant les crescudes han disminuït l'impacte de les inundacions, han aportat espais per a ús públic i han revitalitzat algunes poblacions.

També expliquen que el desenvolupament de zones de l'est de Londres com el Canary Wharf no hauria estat possible sense la protecció de la barrera del riu Tàmesi. Això ha reduït els costos i ha augmentat la seguretat en zones que haurien estat massa vulnerables per acollir agències financeres.

L'entitat està dirigida per Ban Ki-moon, antic Secretari General de les Nacions Unides, que ha fet aquests advertiment:

"El canvi climàtic no respecte fronteres: és un problema internacional que només es pot solucionar amb cooperació i col·laboració, a través de les fronteres i a tot el món. Cada vegada queda més clar que a moltes parts del món el clima ha canviat i ens hi hem d'adaptar".

A part dels beneficis d'actuar, l'informe també destaca les conseqüències de no fer-ho. Assenyala que el canvi climàtic haurà reduït el rendiment dels conreus en un 30% el 2050. El nombre de persones sense accés a una quantitat suficient d'aigua passarà de 3.600 milions a 5.000 milions i l'augment del nivell del mar podria costar a les àrees urbanes costaneres 1 bilió de dòlars aquell mateix any. El 2030, la crisi climàtica pot haver arrossegat més de 100 milions de persones per sota del llindar de pobresa.
 

L'any 2006 ja es feien càlculs semblants

L'any 2006, l'economsita Nicholas Strern va elaborar l'informe que porta el seu nom, a petició del govern britànic. Stern afirmava que els beneficis d'actuar contra l'escalfament global superaven de llarg els costos de no fer-ho. Calculava que no afrontar el problema amb prou temps podria dur a costar almenys un 5% del PIB mundial, tot i que prediccions més pessimistes pujaven aquest percentatge al 20%. Els costos de reduir emissions, en canvi, podrien situar-se en l'1% del PIB mundial.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica