Els bacteris més mortals: només una trentena van causar 7,7 milions de morts el 2019

De les 13,7 milions de morts relacionades amb infeccions que es van registrar a tot el món el 2019, més de la meitat, 7,7 milions, van ser causades per només 33 bacteris. I més de la quarta part es van deure a només cinc bacteris.

Són dades publicades per un ampli equip internacional a la revista The Lancet. L'estudi servirà per planificar prioritats en prevenció i per optimitzar els recursos terapèutics.

Des de fa temps se sap que les malalties de declaració obligatòria són una causa molt important de mort arreu del món, però fins ara hi havia pocs estudis sobre les provocades per bacteris comuns. N'hi havia molts de centrats en virus com el VIH i en el bacil de Koch, causant de la tuberculosi, i en el plasmodi que provoca la malària, però restringits a un nombre limitat de regions o de poblacions.

Aquest és el primer estudi que presenta dades sobre 33 bacteris patògens comuns, no virus, i les 11 síndromes infeccioses principals. Inclou registres de 343 milions de persones, tant homes com dones i de totes les edats, de 206 països i territoris.

Dels 33, en destaquen cinc que van causar més de mig milió de morts cadascun: Staphylococcus aureus, Escherichia coli, Streptococcus pneumoniae, Klebsiella pneumoniae i Pseudomonas aeruginosa. Això significava el 54,9% de les morts registrades.

En concret, S. aureus va ser la causa principal de mort a 135 països i també estava associat amb la majoria de morts de més grans de 15 anys a tot el món. Entre els menors de cinc anys, el patogen principal va ser S. pneumonia.

Les dades varien molt per territoris. La proporció més elevada es va donar a l'Àfrica subsahariana, on hi va haver entre 185 i 285 morts per 100.000 habitants. La més baixa es va registrar al conjunt de països amb rendes altes, on hi va haver entre 37,4 i 71,5 morts per 100.000 habitants.

Entre les síndromes, n'hi ha tres que van causar més de sis milions de morts. Les dues principals van ser les infeccions respiratòries de les vies baixes i les de la sang. Cal afegir-hi les infeccions peritoneals i intraabdominals, que van causar més d'un milió de morts.

Segons els autors, aquests 33 bacteris van ser, globalment, la segona causa de mort a tot el món. Per això, afirmen que "s'haurien de considerar una prioritat urgent d'intervenció".

Entre les estratègies que cal adoptar, hi ha la prevenció de les infeccions, optimitzar l'ús d'antibiòtics, millorar la capacitat d'anàlisis microbiològiques i desenvolupar vacunes i millorar-ne i generalitzar-ne l'ús.

Un dels riscos és l'augment de la resistència als antibiòtics. Al gener, es va publicar, també a Lancet, un estudi segons el qual aquest problema provocava cada dia la mort de 3.500 persones a tot el món. Calculaven que el 2019 hi va haver com a mínim 1,2 milions de morts, però probablement moltes més, com a conseqüència directa de la resistència als antibiòtics.

Coincidint amb aquest estudi sobre morts relacionades amb bacteris concrets, l'OMS ha anunciat el llançament d'un procés per actualitzar la llista de patògens prioritaris que poden causar brots o pandèmies.

Actualitzar la llista de patògens prioritaris

D'aquesta manera, es proposaran les línies preferents de recerca i d'inversions, especialment en vacunes, tests i tractaments.

Un equip internacional amb més de 300 investigadors analitzarà les proves per recomanar les prioritats per fer front almenys a 25 famílies de virus i bacteris, incloent-hi la malaltia X, nom genèric que designa un hipotètic patogen desconegut que podria causar una important pandèmia.

La llista actual inclou, entre d'altres, la covid-19, la febre hemorràgica de Crimea-Congo, l'Ebola, el Zika i la malaltia X.

Determinar quins són els objectius principals i invertir en recerca és fonamental, ha declarant Michael Ryan, director executiu del Programa d'Emergències de Salut de l'OMS:

"Sense inversions significatives abans de la pandèmia de covid-19 no hauria estat possible desenvolupar vacunes segures i efectives en un temps rècord."

S'espera que la nova llista es publiqui el primer quadrimestre del 2023.