Els àudios de Sànchez i Cuixart davant de Llarena: "Busca castigar una opinió majoritària"

Demà farà un any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó; primer, a Soto del Real, i des d'aquest estiu, a Lledoners.

Hi van entrar el 16 d'octubre del 2017, per ordre de Carmen Lamela, aleshores jutge de l'Audiència Nacional.

El magistrat Pablo Llarena, que va assumir la macrocausa contra el procés independentista des del Tribunal Suprem, ha mantingut aquesta presó preventiva, negant sempre les peticions de llibertat provisional fetes pels seus advocats.

Fa un mes que el Suprem ha tornat a rebutjar la llibertat provisional sol·licitada pel president d'Òmnium Cultural. Pel que fa a l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, els seus advocats ja van esgotar a l'agost, sense èxit, els recursos al Constitucional per demanar-ne també la llibertat.

El programa "El matí de Catalunya Ràdio" ha tingut accés en exclusiva als àudios de la primera declaració de Sànchez i Cuixart davant de Llarena un cop ja estaven processats pel delicte de rebel·lió.

Són del 16 d'abril. Només responen a les preguntes de la defensa, i apugen el to davant del jutge.

Sànchez posa en dubte la imparcialitat de Llarena.

"Percebo, en part de les seves interlocutòries, afirmacions que el situen a vostè com una part de la víctima. Vostè afirma: "El relat de l'estratègia que patim...". Aquest "patim", aquesta primera persona del plural, no sé si l'allunya a vostè de la imprescindible objectivitat que hauria de tenir un jutge instructor en una causa tan complexa com aquesta, que busca castigar una opinió majoritària en una part de la societat catalana."

A diferència de Sànchez, Cuixart porta escrit el que vol dir. Denuncia indefensió.

"Vull destacar la falta de competència d'aquest tribunal, entenent que es vulnera el meu dret al jutge predeterminat per llei. Vull destacar també la indefensió, perquè es permet i es potencia que en aquests mateixos fets se segueixin tres i quatre procediments paral·lels. També crec que aquesta causa atempta directament contra la meva llibertat ideològica i d'expressió, tal com es recull en el Conveni de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics."

Sànchez i Cuixart defensen l'actitud absolutament pacífica del moviment independentista.

Volen desmuntar les acusacions contra l'ANC i Òmnium Cultural recollides en l'acta de processament de Llarena, basades en informes de la Guàrdia Civil que presenten les dues entitats com una maquinària que busca sembrar l'odi per afavorir la independència.

"L'Assemblea Nacional Catalana no és qui fa créixer l'independentisme. L'ANC és l'expressió d'un estat d'opinió que existeix. Creure que uns pocs tenim la capacitat per abduir una majoria penso que és no acceptar l'existència d'un problema o intentar amagar-lo. O, simplement, tenir un desconeixement de com funcionen avui dia les societats democràtiques. Catalunya no és Corea del Nord."

"Soc el desè president d'Òmnium Cultural, una entitat fundada l'any 1961 per cinc empresaris, cinc persones que creien --com seguim creient avui-- que la cohesió social és el principal garant de la unitat a Catalunya. Sempre hem actuat d'una forma totalment transparent, totalment pacífica."

"Totes les nostres actuacions han pogut ser revisades, també a nivell financer, amb les auditories que passem cada any. Sempre hem actuat sota aquest principi pacífic, de-no violència, i també, òbviament, de compromís amb la llengua i la cultura catalanes. I estem convençuts que així es podrà demostrar."

Neguen que hi hagués cap violència durant la concentració del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia ni durant totes les mobilitzacions prèvies a l'1 d'octubre.

Jordi Cuixart ho explica així.

"Sempre hem enviat missatges molt clars d'actitud no violenta i actitud pacífica. Atès l'arrelament social de la nostra entitat, estic convençut que aquests missatges també han tingut la seva acceptació en el conjunt de la ciutadania."

Jordi Sànchez en remarca el component lúdic.

"Va ser una gran mobilització, de més de 40.000 persones. La majoria ho van fer de manera cívica, pacifica. Hi havia crits? Sí. Hi havia càntics? Sí. Hi havia xiulades? Sí. Però en cap moment hi va haver accions d'agressivitat. Va ser un acte de protesta, però amb aquest estil que crec que el senyor instructor coneix bé, de component lúdic."

I aclareix a Llarena l'episodi del discurs d'ell i Cuixart sobre un cotxe de la Guàrdia Civil.

"Vam utilitzar, amb coneixement del tinent coronel de la Guàrdia Civil, el vehicle aparcat per dirigir-nos a ells amb un megàfon. Va ser quan vam pujar a un vehicle per demanar a la gent que marxés. Nosaltres, cap a les dotze de la nit, ens vam acomiadar del tinent de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra, i vam marxar cap a casa."

Cuixart també defensa l'actitud pacífica dels ciutadans durant l'1 d'octubre. Per això, també denuncia l'actuació policial en la jornada del referèndum.

"Precisament per aquesta actitud pacífica del conjunt de la ciutadania de Catalunya, crec que no es pot justificar la violència policial de l'1 d'octubre."

Fins aleshores, Llarena s'havia limitat a escoltar. Però quan Jordi Sánchez compara la consulta de l'1 d'octubre amb la del 9N, el jutge decideix intervenir, preguntant-li per la llei del referèndum aprovada pel Parlament. Llarena i Sànchez mantenen un diàleg.

LLARENA: "Vostè diu que percebia l'1 d'octubre com un dia d'exercici de la llibertat d'expressió semblant al 9N, però la llei 20/2017 sí que introdueix un element diferencial: diu que, si el resultat del referèndum era majoritàriament favorable al sí, s'havia de declarar la independència."

SÀNCHEZ: "Responc amb educació, malgrat que havia dit que no respondria cap pregunta... Suposo que el TS confia en els mecanismes de dret de l'Estat, i quan una llei ha estat suspesa no té recorregut. Per la qual cosa, quin era el recorregut de la llei 20/2017 en la seva opinió?"

LLARENA: "L'opinió que compta és la seva."

SÀNCHEZ: "El mecanisme de dret és creure que les institucions d'un estat democràtic i de dret tenen la legitimitat suficient per ser impartides sense necessitat de l'ús de la força ni de la violència. Per què l'Estat va utilitzar la violència l'1 d'octubre? Potser perquè se sentia dèbil a Catalunya?"

L'expresident de l'ANC i el president d'Òmnium asseguren que en tot aquest procés s'han vulnerat els seus drets fonamentals.

Cuixart defensa l'exercici dels seus drets legítims.

"Sempre, totes les meves actuacions han estat en el marc del meu dret legítim a defensar el dret d'autodeterminacio de Catalunya. I ho he fet sempre tal com es recull en aquest Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per Espanya. Sempre he dut a terme les meves activitats en l'exercici d'aquest dret i llibertat que ens empara a tots: la llibertat d'expressió, la llibertat de manifestació, la llibertat ideològica, el dret de reunió, el dret d'associació i de participació política. I que això inclou de manera essencial el dret a la protesta i també el dret a la dissidencia i la mobilitzacio i la pressió social."

I assegura que sempre ha actuat amb transparència i legítimament.

"Des de l'any 2010, que formo part de la junta directiva d'Òmnium Cultural, sempre he actuat amb total transparència. En aquest sentit, cap citació judicial ha estat rebuda per part meva, amb excepció d'aquest procediment. És per això que crec que la meva actuació sempre ha estat lícita i legítima, i en l'exercici dels meus drets fonamentals."

Sànchez també remarca la legitimitat de les seves accions.

"Fa sis mesos que estic separat de la meva família i del meu país, i estic ingressat a Soto del Real. Per quin motiu? Per què el que fins a l'1 d'octubre ningú no va considerar que fos delicte, a partir de l'1 d'octubre era un delicte que em va portar a mi a compartir presó amb el senyor Cuixart a Soto del Real? És una pregunta que m'he fet moltes vegades, i no hi he trobat cap resposta. Mai, mai, mai no ens va arribar cap advertència, cap prohibició de cap jutjat ni de cap fiscalia."

I defensa que a Catalunya hi ha un problema polític que només es resoldrà a través del diàleg.

"Soc independentista. Quan vaig néixer no ho era, no és genètic. Però probablement ho seguiré sent fins que mori, perquè crec en la llibertat i en l'exercici de l'autodeterminació. Només una via dialogada podrà trobar una solució al conflicte polític que avui es viu a Espanya."

Notícia relacionada: L'àudio de Turull a Llarena: "Aquest procés no va de justícia, va d'escarment"

La setmana passada, "El matí de Catalunya Ràdio" va fer públics els àudios inèdits de Jordi Turull i Josep Rull al Tribunal Suprem, també declarant davant del jutge Llarena la mateixa setmana que ho havien fet Sànchez i Cuixart.

Notícia relacionada: Rull a Llarena: "Soc aquí perquè els sobiranistes vam guanyar les eleccions"