Els atacs masclistes expulsen les dones de l'espai públic

Més del 55% de les dones europees deixen d'anar a determinats llocs per por de patir violència sexual, segons alguns estudis
Els atacs masclistes expulsen les dones de l'espai públic

Els atacs masclistes expulsen les dones de l'espai públic

Més del 55% de les dones europees deixen d'anar a determinats llocs per por de patir violència sexual, segons alguns estudis
Actualitzat
TEMA:
Masclisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

"Corro sola i, sí, tinc por" diu la Marga. Va a córrer per la Carretera de les Aigües de Barcelona i explica que si es lleva molt d'hora s'espera que almenys siguin les nou del matí perquè hi hagi més gent.

"Abans de sortir li he enviat un missatge al meu marit. ‘Que sàpigues que vaig a les Aigües a córrer, per si un cas.'"

Altres exemples molt habituals de dones que tenen por d'anar soles:

Marina: "A vegades si hi ha algú que no fa molt bona pinta o que m'està mirant més del normal, faig veure que truco al meu pare o a la meva mare."

Marta: "Quan torno de festa m'agrada més anar acompanyada perquè sola et trobes la típica persona que et diu coses pel carrer..."

Totes les dones han tingut en algun moment por de ser agredides pel carrer fet de ser dones, segons la psicòloga Marisol Rojas, especialitzada en violència masclista, "és una por que l'home mai no ha sentit", diu.

La mort de la mestra d'un poble de Huelva Laura Luelmo que va desaparèixer quan va anar a córrer la tarda de dimecres i trobada morta dilluns ha posat un cop més la discussió de la desigulatat sobre la taula.


Educades en la por

Per Alba Alfageme, psicòloga experta en violències masclistes, a les dones se les educa en la por:

"Des de petites se'ns diu: 'Ves amb compte', 'No vagis a determinats llocs'. Se'ns educa des de la vulnerabilitat, des d'aquesta por. Això el que fa és que anem creixent, ho anem normalitzant i deixem de gaudir d'una llibertat plena com poden fer els homes."

Marisol Rojas en fa la mateixa anàlisi:

"Des de petites ens han inculcat aquesta por als homes desconeguts, sobretot, perquè són els que ens poden fer mal. I sempre tenim aquesta por quan sortim soles al carrer o quan tornem a casa de festa. Sempre ens avisem les unes a les altres si hem arribat bé. Ho fem sempre inconscientment i els homes no ho fan."

I aquest discurs de la por, diu Alfageme, limita les dones com a persona.

"Això ens situa com a ciutadanes de segona. El fet de no disposar d'una llibertat al 100%, de sentir-nos segures, fa - com diuen moltes enquestes, per exemple l'Enquesta Social Europea -, que més de 55% de les dones europees deixin d'anar a determinats llocs o fer determinades coses per por a patir algun tipus de violència sexual a l'espai públic."

I, el pitjor, assegura és que "aquest discurs és tan pervers que l'hem integrat, naturalitzat i el transmetem a les nostres filles."

La por de les dones triplica la dels homes, diu Alba Alfageme.

"Aquí hi ha un problema de desigualtat, també."


El paper dels homes

A la pregunta de com es reverteix aquesta situació, sentencia:

"El que és indispensable és que comencem a posar el focus en els homes. Que entenguin que les seves actituds poden ser actituds agressives cap a nosaltres i poden provocar-nos por."

És una opinió totalment compartida per Marisol Rojas.

"La responsabilitat sempre recau sobre la víctima. Ens ensenyen a les dones a protegir-nos. I als homes no els interpel·len. No els diuen ‘això no es fa' o 'has de respectar la dona per ser una persona'."

Rojas defensa que anar pel carrer sense tenir por és un dret que les dones "no tenim perquè ens l'han tret".

"Els homes poden sortir al carrer sense por que els violin, que els assassinin pel fet de ser homes."

Rojas veu la solució en l'educació:

"La llibertat de no tenir por s'aconsegueix amb educació en igualtat des què som petits i petites. Necessitem que els nens, els nois, vegin que les nenes, les noies, les seves companyes, són persones amb els mateixos drets."

També fa un crit d'atenció sobre la publicitat:

"Des de la publicitat a les dones se'ns presenta d'una forma cosificada, sexualitzada... La dona deixa de ser subjecte per ser objecte. I un objecte no té drets."

Arran de la mort de Laura Luelmo, les xarxes socials s'han omplert de missatges de denúncia que exigeixen el dret de les dones a sortir de casa sense por.

ARXIVAT A:
Agressió sexual Igualtat de gènere Masclisme Violència masclista

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS