Els astrònoms mesuren com l'univers s'expandeix i les galàxies se separen

L'univers s'expandeix com una goma elàstica a raó d'almenys un 1% cada 44 milions d'anys i, com a conseqüència, les galàxies estan cada vegada més separades, segons un estudi realitzat per un grup internacional d'astrònoms, entre els quals figuren cosmòlegs de la Universitat de Barcelona (UB).

Els astrònoms han aconseguit establir aquesta mesura de l'expansió de l'univers, la més precisa fins ara, en el moment que aquest tenia 3.000 milions d'anys de vida, una quarta part de la seva edat actual.

Segons ha informat la Universitat de Barcelona (UB), l'equip d'astrònoms del projecte internacional "Sloan Digital Sky Survey" ha emprat dades de 140.000 quàsars per determinar aquesta xifra.

Els quàsars (acrònim de l'anglès Quasi Stellar Ràdio Source) són els objectes astronòmics més brillants de l'univers, fonts d'energia electromagnètica que inclou radiofreqüències i llum visible. Els quàsars permeten detectar la matèria intergalàctica que ha quedat distribuïda per l'espai entre les galàxies.

En aquest estudi han participat Andreu Font Ribera, doctor per la UB i investigador postdoctoral al Laboratori Nacional Lawrence Berkeley dels EUA, i Jordi Miralda, investigador ICREA de l' Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB).

El projecte és pioner en la tècnica per fer mesures a partir de l'observació dels quàsars. La llum emesa per aquests objectes travessa núvols de gas de matèria intergalàctica, composta majoritàriament per hidrogen. L'anàlisi de l'absorció de l'hidrogen que intercepta aquesta llum en el seu viatge cap a la Terra permet mesurar l'estructura a gran escala de l'univers.

La primera anàlisi, duta a terme per Andreu Font i els seus col·laboradors, compara la distribució espacial de quàsars amb la del gas hidrogen per mesurar distàncies a l'univers.

Un segon treball, liderat per Timothée Delubac, s'ha centrat en l'absorció del gas hidrogen per mesurar la distribució de massa a l'univers més jove.

Els resultats de la investigació combinen aquestes dues metodologies per mesurar el ritme d'expansió de l'univers. Així, l'equip d'investigadors ha establert que fa 10.800 milions d'anys, l'univers, que llavors tenia una quarta part de l'edat actual (13.800 milions d'anys), s'expandia al llarg de cada un dels tres eixos de l'espai a un ritme d'un 1% cada 44 milions d' anys.

Aquest ritme d'expansió de l'univers llunyà s'ha determinat amb una precisió sense precedents del 2%.

Segons el professor Miralda, això significa que "les galàxies s'allunyen unes de les altres, com si l'espai s'estirés com una goma pertot arreu". D'altra banda, Font ha detallat que  "si mirem l'univers en el seu passat, quan les galàxies estaven tres vegades més a prop del que es troben avui en dia, veuríem que un parell de galàxies separades per un milió d'anys llum entre si s'allunyaven una de l'altra a una velocitat de 68 quilòmetres per segon a mesura que s'expandia l'univers".

Segons Delubac "conèixer els paràmetres d'expansió de l'Univers al llarg de la seva evolució és clau per determinar la naturalesa de l'energia fosca que provoca l'expansió accelerada de l'univers durant els últims 6.000 milions d'anys".