Els astronautes que van trepitjar la Lluna podrien haver mort per les tempestes solars

Els astronautes de les missions Apollo dels anys 60 i 70 del segle passat haurien pogut morir durant les passejades que van fer per la superfície de la Lluna a causa de la radiació solar, un fet poc estudiat per la NASA en els inicis de la carrera espacial.

És una dada que han revelat aquesta setmana a Madrid responsables de la missió Solar Orbiter de l'ESA, la primera missió europea que té com a destinació el Sol.

Javier Rodríguez-Pacheco és catedràtic d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat d'Alcalá de Henares, participa en la missió Solar Orbiter i assegura que, si hagués coincidit la visita dels astronautes a la Lluna amb una tempesta solar, els "hauria fregit".

" Els nivells de radiació que podien rebre al mòdul de comandament, el que menys; un altre, al mòdul lunar, i, finalment, un altre que rebria un astronauta únicament protegit amb el seu vestit espacial. La sort que hi va haver, per un desconeixement brutal de tot això a l'època, és que cap de les missions Apollo va coincidir amb cap episodi de tempesta solar sever. Si ho hagués fet, hauria fregit als astronautes que haguessin estat a la Lluna."

Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna

De fet, un dels principals objectius de la missió Solar Orbiter és estudiar com es comporten les tempestes solars per poder-les preveure i evitar així els seus efectes sobre la Terra.

Primera missió al Sol de l'Agència Espacial Europea a principis del 2020

Les tempestes solars poden arribar a alliberar tanta energia com 10 milions de bombes d'hidrogen i emeten fins a 10.000 milions de partícules a l'espai, que es mouen a una velocitat de 3.000 quilòmetres per segon, és a dir, 12 milions de quilòmetres cada hora.

D'aquí la importància d'intentar saber com es comporten i, sobretot, quan poden passar, per estar preparats davant el perill que poden suposar per al nostre planeta.