Madrid

Els assassins d'Ernest Lluch, condemnats a 33 anys de presó

L'Audiència Nacional ha condemnat a 33 anys de presó els membres del "comando Barcelona" d'ETA que van assassinar l'exministre socialista Ernest Lluch. La secció segona de la sala penal de l'Audiència considera culpables dels delictes d'assassinat, robatori de vehicle i falsedat documental José Ignacio Krutxaga, Liarni Armendaritz i Fernando García Jodrá. L'Audiència considera provat que el 21 de novembre del 2000 Krutxaga, acompanyat de García Jodrá, va disparar dos trets contra Lluch quan l'exministre entrava amb cotxe al pàrquing de casa seva, mentre Armendaritz vigilava els voltants.

Actualitzat
José Ignacio Krutxaga, de 39 anys, va ser detingut a Barcelona juntament amb Liarni Armendaritz, de 29, dos mesos després de l'assassinat d'Ernest Lluch. Més tard, queia el cap del comando, Fernando García Jodrá. Tots tres, nascuts a Euskadi i membres del "comando Barcelona" d'ETA, han estat condemnats a 33 anys de presó cadascun, acusats d'assassinar l'exministre socialista. La sentència l'ha fet pública avui l'Audiència Nacional, on els tres terroristes van ser jutjats a principis d'aquest mes. La sala segona penal els considera culpables de l'assassinat d'Ernest Lluch, comès a Barcelona, la nit del 21 de novembre del 2000, després que el polític socialista aparqués el vehicle al pàrquing de casa seva. El veredicte considera provat que va ser Krutxaga, acompanyat de Jodrá, qui va disparar els dos trets contra Ernest Lluch. Mentrestant, Armendaritz vigilava a fora. També condemna els terroristes a pagar conjuntament una indemnització de 464.600 euros als familiars de Lluch. També hauran de pagar 2.000 euros més al propietari del vehicle robat per cometre l'atemptat, que van abandonar després. L'assassinat de Lluch va commocionar la societat catalana i va provocar una de les manifestacions més multitudinàries que s'han fet mai als carrers de Barcelona. Ara, Krutxaga, Armendaritz i Jodrá tenen pendents els judicis d'altres assassinats d'ETA comesos a Catalunya: el del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla i el dels regidors del PP als ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i de Viladecavalls.
Anar al contingut