Els articles conflictius
El Constitucional ha de dictar sentència sobre més d'un centenar d'articles de l'Estatut i, segons diverses fonts, entre vint i trenta podrien ser reinterpretats o bé declarats inconstitucionals. De tota manera, el debat es concentra al voltant de set eixos considerats clau. Primer, la definició de Catalunya com a nació que figura al preàmbul. La sentència ho podria admetre, però deixant clar que no té efectes jurídics i que la Constitució estableix que la sobirania és del poble espanyol.
L'apartat dels drets històrics i els articles en què es consideren l'himne, la Diada i la senyera com a símbols nacionals és on hi ha més dubtes sobre quin posicionament prendran els magistrats; però, segons algunes fonts, hi podria haver reticències respecte a la seva constitucionalitat.
Un altre punt conflictiu és l'article referent a la llengua i el dret i el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer el català i el castellà. És un dels aspectes que poden generar una lectura interpretativa, és a dir, seria constitucional si s'interpretés com ho dicta el tribunal.
En l'article referent a les relacions de la Generalitat amb l'Estat en què es parla de bilateralitat hi ha divergències segons les fonts. En canvi, més bon pronòstic donen als articles que es refereixen al finançament, sobretot després de l'aprovació de la llei de finançament autonòmic. Tot i això, és molt probable que hi hagi interpretacions del tribunal a l'hora d'aplicar-la.
Més mal pronòstic té l'apartat referent al poder judicial, en què, segons diverses fonts, una part d'articles podrien ser declarats inconstitucionals i uns altres, reinterpretats. La creació d'un òrgan de govern judicial a Catalunya que actuï desconcentrat del Consell General del Poder Judicial i el fet de considerar un mèrit determinant per jutges i fiscals saber el català són al centre del debat.
Finalment, en el capítol competencial, en què es regulen les 57 competències exclusives, compartides i executives de la Generalitat i el seu "blindatge" respecte al govern de l'estat, és on tot està més obert i on pot haver-hi més interpretacions del tribunal a l'hora de valorar-ne la constitucionalitat. En alguns casos, la valoració pot ser negativa i, en d'altres, pot deixar la porta oberta a futures reformes legislatives o bé a la via 150.2 de la Constitució.
Un altre punt conflictiu és l'article referent a la llengua i el dret i el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer el català i el castellà. És un dels aspectes que poden generar una lectura interpretativa, és a dir, seria constitucional si s'interpretés com ho dicta el tribunal.
En l'article referent a les relacions de la Generalitat amb l'Estat en què es parla de bilateralitat hi ha divergències segons les fonts. En canvi, més bon pronòstic donen als articles que es refereixen al finançament, sobretot després de l'aprovació de la llei de finançament autonòmic. Tot i això, és molt probable que hi hagi interpretacions del tribunal a l'hora d'aplicar-la.
Més mal pronòstic té l'apartat referent al poder judicial, en què, segons diverses fonts, una part d'articles podrien ser declarats inconstitucionals i uns altres, reinterpretats. La creació d'un òrgan de govern judicial a Catalunya que actuï desconcentrat del Consell General del Poder Judicial i el fet de considerar un mèrit determinant per jutges i fiscals saber el català són al centre del debat.
Finalment, en el capítol competencial, en què es regulen les 57 competències exclusives, compartides i executives de la Generalitat i el seu "blindatge" respecte al govern de l'estat, és on tot està més obert i on pot haver-hi més interpretacions del tribunal a l'hora de valorar-ne la constitucionalitat. En alguns casos, la valoració pot ser negativa i, en d'altres, pot deixar la porta oberta a futures reformes legislatives o bé a la via 150.2 de la Constitució.
