Els ajuntaments i la coordinadora veïnal del Baix Besòs es conjuren per transformar plegats els barris més vulnerables
ACN Sant Adrià de Besòs - El Baix Besòs torna a reivindicar-se com la gran oblidada de l'àrea metropolitana i exigeix inversions per transformar els barris més vulnerables a l'entorn del riu. A l'acord de principis d'any entre ajuntaments i Generalitat per rellançar el Consorci del Besòs i impulsar la transformació de les Tres Xemeneies, s'afegeix ara la mirada de la Coordinadora Veïnal Baix Besòs. L'entitat ha signat amb els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac un Document de Compromís que recull quines han de ser les prioritats d'inversió en aquestes ciutats per fer front a l'actual context de "crisis entrellaçades". Transport públic, habitatge i treball són algunes de les prioritats.
En aquest sentit, s'insta al Consorci del Besòs a fer una diagnosi del teixit productiu de la zona per promoure plans de foment de l'ocupació, amb especial atenció a les dones. També es fixa com a prioritat la creació d'un centre integral de formació professional o l'impuls del comerç local.
En l'àmbit urbanístic, el compromís passa per la creació d'una taula de treball que incorpori la coordinadora veïnal per traslladar al Pla Director Urbanístic Metropolità una "visió compartida" del Baix Besòs. L'ampliació de la T4 del tramvia fins a Badalona o el trasllat de l'R1 de Rodalies cap a l'interior són altres de les peticions.
També en relació a la mobilitat i les infraestructures, moviment veïnal i ajuntaments es conjuren per desenvolupar un pla d'actuació "urgent" que resolgui problemàtiques com els laterals de la C-31 a Badalona, la transformació de la propia autopista o la millora del transport públic amb Can Ruti.
Acabar amb l'infrahabitatge
Pel que fa a l'habitatge, els ajuntaments es comprometen a gestionar un acord amb altres administracions supramunicipals per fer front a la situació d'infrahabitatge i barraquisme en alguns barris. El Pla de Besòs, a Montcada i Reixac, i el barri del Besòs, a Barcelona, són prioritaris.
Cal, recita el document, "abordatges holístics vinculats a polítiques socials". En aquest àmbit també la Generalitat ha impulsat la realització d'una diagnosi sobre el barraquisme a Montcada arrel de la mort de dues persones a principis d'any per intoxicació de monòxid de carboni.
En matèria d'habitatge, el document de compromís també planteja l'elaboració d'un pla d'habitatge propi per al Baix Besòs que inclogui respostes per a les persones que no tenen regularitzada la seva situació al país.
Relacionat amb això, el document recull també un seguit de compromisos vinculats a la reducció de la vulnerabilitat social als barris del Besòs. En aquest sentit, es demana a la Generalitat un pla de barris per a la zona que compti amb la coordinadora veïnal per a la seva implementació.
També es reclama incrementar la plantilla de mediadors comunitaris, la creació de taules de convivència, la coordinació dels cossos de seguretat per treballar per a una "seguretat integral", la construcció de noves infraestructures de salut o desplegar accions amb perspectiva de gènere i per eradicar la violència masclista.
Tancar Lafarge
En l'àmbit mediambiental, moviment veïnal i ajuntaments coincideixen en la necessitat que es compleixi la sentència del TSJC del passat més de febrer que insta la Generalitat al "tancament, clausura i precinte" de la cimentera Lafarge, a Montcada i Reixac.
L'execució d'aquesta sentència estava aturada a l'espera que també fos ferma la sentència del Tribunal Suprem que declara nul·la la llicència de la fàbrica. Tot just fa una setmana, l'alt tribunal va rebutjar justaments els recursos presentats per la pròpia Generalitat i els treballadors i confirma el tancament de la planta.
També en l'àmbit mediambiental, els compromisos del Baix Besòs passen per la naturalització de la llera del riu en tot el seu recorregut, la renaturalització de les platges, l'elaboració d'un pla director urbanístic per a la Serralada de la Marina, o impulsar la mobilitat sostenible.
