Els advocats defensors del "cas Hisenda" argumenten que els fets han prescrit
Ha començat a l'Audiència de Barcelona el macrojudici per l'anomenat "cas Hisenda", la presumpta trama de corrupció destapada als anys noranta que esquitxa empresaris i exalts càrrecs d'Hisenda. Hi ha una quinzena d'imputats, entre els quals l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez i el financer Javier de la Rosa. En la primera jornada, en què es tracten qüestions prèvies, els advocats defensors presenten la prescripció dels fets jutjats com a principal argument. Es preveu que sigui el judici més llarg i complex que s'hagi fet mai a l'Audiència de Barcelona i que s'allargui fins al mes d'abril. De fet, s'ha hagut de doblar el nombre de magistrats perquè el judici no afecti el funcionament de la secció novena de l'Audiència.
Després d'una llarga dècada d'investigacions, la fiscalia asseu durant prop de mig any els presumptes implicats en la trama de corrupció integrada per empresaris i exalts càrrecs d'Hisenda que presumptament haurien acceptat suborns per fer la vista grossa en les inspeccions de les seves companyies.
Els imputats en el conegut com a "cas Hisenda", que es va destapar a finals dels noranta, afronten penes que sumen 126 anys de presó pels delictes de suborn, falsedat documental i prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes i infidelitat en la custòdia de document. El fiscal, per exemple, demana vuit anys de presó per a l'expresident del Barça i empresari Josep Lluís Núñez, per al seu fill i per a l'empresari Javier de la Rosa. També són jutjats en aquesta trama l'excap d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet o l'advocat Juan José Folchi.
El "cas Hisenda" es va començar a investigar com una peça del "cas Torras", pel qual De la Rosa va ser condemnat a set anys de presó, en detectar-se irregularitats en la inspecció d'algunes empreses d'aquest grup empresarial, així com del grup Núñez y Navarro, Ibusa i Kepro. Segons la fiscalia, els inspectors, "excitats pels avantatges patrimonials," que els oferien els empresaris imputats, "van torçar intencionadament l'exercici de les seves funcions públiques".
També segons els fiscals, els comandaments i inspectors d'Hisenda acusats van actuar il·lícitament de manera individual i també separada, i van fer un "pacte de silenci" per treballar en un clima de "no-ingerència". D'acord amb l'acusació pública, De la Rosa va establir amistat amb l'excap d'Hisenda Josep Maria Huguet a través de l'advocat Folchi, i va aconseguir un tracte de favor a canvi de diversos ingressos en bancs suïssos.
Per ocultar la seva actuació, Huguet hauria comptat amb la col·laboració del llavors cap de la unitat regional d'inspecció, Manuel Abella, que presumptament va decidir sumar-se a l'activitat delictiva per assegurar-se que el seu superior no es fiqués en les actuacions il·legals que ell hauria mantingut amb el grup Núñez y Navarro.
Segons la fiscalia, Abella i l'inspector regional adjunt Roger Bergua van fer la vista grossa a presumptes fraus i artificis fiscals del grup de l'expresident del Barça a canvi de sumes en efectiu i avantatges econòmics en la compra d'immobles. D'aquesta manera el grup s'hauria estalviat 13,2 milions d'euros en impostos.
El "cas Hisenda" va forçar que el 1999 Josep Borrell, citat a declarar com a testimoni en el judici, renunciés com a candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol per la seva relació d'amistat amb Huguet i amb Ernesto Aguiar, exdelegat d'Hisenda a Catalunya i en el seu moment imputat.
Els imputats en el conegut com a "cas Hisenda", que es va destapar a finals dels noranta, afronten penes que sumen 126 anys de presó pels delictes de suborn, falsedat documental i prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes i infidelitat en la custòdia de document. El fiscal, per exemple, demana vuit anys de presó per a l'expresident del Barça i empresari Josep Lluís Núñez, per al seu fill i per a l'empresari Javier de la Rosa. També són jutjats en aquesta trama l'excap d'Hisenda a Catalunya Josep Maria Huguet o l'advocat Juan José Folchi.
El "cas Hisenda" es va començar a investigar com una peça del "cas Torras", pel qual De la Rosa va ser condemnat a set anys de presó, en detectar-se irregularitats en la inspecció d'algunes empreses d'aquest grup empresarial, així com del grup Núñez y Navarro, Ibusa i Kepro. Segons la fiscalia, els inspectors, "excitats pels avantatges patrimonials," que els oferien els empresaris imputats, "van torçar intencionadament l'exercici de les seves funcions públiques".
També segons els fiscals, els comandaments i inspectors d'Hisenda acusats van actuar il·lícitament de manera individual i també separada, i van fer un "pacte de silenci" per treballar en un clima de "no-ingerència". D'acord amb l'acusació pública, De la Rosa va establir amistat amb l'excap d'Hisenda Josep Maria Huguet a través de l'advocat Folchi, i va aconseguir un tracte de favor a canvi de diversos ingressos en bancs suïssos.
Per ocultar la seva actuació, Huguet hauria comptat amb la col·laboració del llavors cap de la unitat regional d'inspecció, Manuel Abella, que presumptament va decidir sumar-se a l'activitat delictiva per assegurar-se que el seu superior no es fiqués en les actuacions il·legals que ell hauria mantingut amb el grup Núñez y Navarro.
Segons la fiscalia, Abella i l'inspector regional adjunt Roger Bergua van fer la vista grossa a presumptes fraus i artificis fiscals del grup de l'expresident del Barça a canvi de sumes en efectiu i avantatges econòmics en la compra d'immobles. D'aquesta manera el grup s'hauria estalviat 13,2 milions d'euros en impostos.
El "cas Hisenda" va forçar que el 1999 Josep Borrell, citat a declarar com a testimoni en el judici, renunciés com a candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol per la seva relació d'amistat amb Huguet i amb Ernesto Aguiar, exdelegat d'Hisenda a Catalunya i en el seu moment imputat.
