Un any de l'operació Judes, sense haver pogut provar l'acusació de terrorisme
Agents de la Guàrdia Civil amb un dels detinguts en l'operació Judes, el 23 de setembre del 2019

Els 13 CDR detinguts en l'operació Judes el 2019, a judici per terrorisme

El magistrat de l'Audiència Nacional considera que formaven part d'un grup reduït d'individus de diferents CDR que "evidencien una gran radicalitat"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Operació Judes

Els membres dels CDR detinguts en l'anomenada operació Judes aniran a judici. El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, asseurà al banc dels acusats13 persones per organització terrorista.

A més, a nou d'ells se'ls processa també per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

El passat 20 d'agost, la Fiscalia de l'Audiència Nacional fa fer públic que mantenia l'acusació de pertànyer a una organització terrorista als membres dels CDR detinguts en l'anomenada operació Judes. L'operació es va portar a terme la matinada del 23 de setembre del 2019. La Guàrdia Civil hi va destinar 500 agents, que van fer 10 registres a 7 localitats de 3 comarques.

En l'escrit de processament, el magistrat considera que aquest grup formava l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT) dins dels CDR, una cèl·lula integrada pels investigats constituïda per un grup reduït d'individus de diferents CDR que "evidencien una gran radicalitat".

La creació d'aquesta cèl·lula estaria motivada, segons prossegueix el jutge, per la necessitat de comptar dins de l'estructura dels CDR amb un grup clandestí d'individus de la màxima confiança, que es mostressin totalment entregats a "la causa", i a la qual havien encarregat la realització de les accions més sensibles.

El jutge considera que "els membres de l'ERT han tingut participació activa en la materialització d'algunes de les accions més contundents" que s'han dut a terme pels CDR. En l'escrit, es posa com a exemple els talls de carretera o el vessament d'oli a la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els presos independentistes des de la presó de Lledoners, o també l'aixecament de barreres dels peatges.

Els investigats, assegura el magistrat, "van participar en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació)" per assumir, diu el jutge, l'encàrrec rebut d'un denominat "CNI català" per aportar la "logística necessària amb l'objectiu d'ocupar el Parlament i defensar-lo posteriorment".

En l'escrit de l'Audiència Nacional es considera que per dur a terme aquesta acció calen "coneixements en xarxes il·lícites i clandestines" i una gran capacitat de mobilització.

ARXIVAT A:
Operació Judes CDR Procés català
Anar al contingut