Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Els 10 moments clau del primer any de govern Aragonès: del català a l'escola als indults

El govern de Pere Aragonès amb Esquerra i Junts per Catalunya compleix el primer any

Rosa TaboadaActualitzat

La setmana que ve farà un any que es va constituir el govern de Pere Aragonès. El dilluns 24, Aragonès va prendre possessió del càrrec després de moltes dificultats per superar la investidura.

En menys de 48 hores ho feia el govern, 8 dones i 6 homes, en representació d'Esquerra i de Junts per Catalunya. En total, són 14 conselleries que treballen per emprendre les quatre transformacions de país que Aragonès s'ha marcat com a objectiu al final de la legislatura: social, democràtica, verda i feminista.

Aquests són els 10 moments clau del primer any de govern:


1. Tres votacions per a una investidura

Mai havia estat tan llarg i difícil. Pere Aragonès va afrontar tres debats d'investidura i tres votacions abans de ser investit 132è president de la Generalitat. Esquerra va començar a negociar amb la CUP, abans de fer-ho amb Junts per Catalunya. I això ja va enrarir tota la negociació.

El paper del Consell per la República va ser un dels esculls que van allargar tres mesos les converses. I a punt van estar d'anar pel pedregar. Però hi va haver acord. Un acord que contempla els anomenats mecanismes de coordinació. L'objectiu era prevenir conflictes entre els socis de coalició i allunyar l'acció de govern del debat partidista.

El president electe, Pere Aragonès, acabat d'investir (EFE/Alberto Estévez)


2. Primer dia, primer desnonament

L'endemà de prendre possessió, Aragonès es va trobar amb el desnonament de tres activistes del Bloc Llavors al barri del Poble-sec. Malgrat l'informe de vulnerabilitat d'un dels inquilins, els Mossos van intervenir per fer efectiva l'ordre de desnonament.

Diputats de la CUP es planten davant la Brimo en un tens desnonament al Poble-sec
Quatre diputats de la CUP a primera línia del grup de persones que intenten aturar el desnonament del Bloc Llavors (ACN / Miquel Codolar)

Quatre diputats de la CUP van participar en la protesta que va acabar amb enfrontaments d'una part de manifestants amb els Mossos. Aragonès es va comprometre a treballar en un protocol per evitar la intervenció sistemàtica dels antiavalots.


3. Els indults, parcials

El 22 de juny els 9 presos independentistes van rebre l'indult. Ho va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en un acte solemne al Liceu, just el dia abans.

Amb els indults, Sánchez pretenia rebaixar la tensió política amb Catalunya. Va dir: "Traiem nou persones de la presó, però en sumem milions per a la convivència i la concòrdia". Tanmateix, els indults van ser parcials. Els nou líders es deslliuraven de la presó, però es mantenien intactes les penes d'inhabilitació.


4. L'ampliació de l'aeroport

Abans de les vacances, es va reunir la comissió bilateral Estat-Generalitat a Madrid, encapçalada per la consellera de la Presidència Laura Vilagrà. No en va sortir pràcticament res. Més enllà de comissions tècniques i d'estudi. Ni tan sols el traspàs de les beques, una reivindicació històrica. Però el vicepresident, Jordi Puigneró, que també hi va participar, va pactar en una reunió paral·lela l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Una ampliació que va aixecar polseguera i recels dins el govern. No tothom va veure clara la necessitat d'ampliar la infraestructura, que afectaria l'espai protegit de la Ricarda. I menys en un govern que es diu ecologista. El territori va dir no a l'ampliació de l'aeroport.


5. La taula de diàleg

La composició de la taula de diàleg va suposar la primera gran turbulència en el si del govern. Aragonès hi volia consellers a la banda catalana. Els socis de Junts, no. De fet, van fer una proposta amb Jordi Puigneró, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras que el president va rebutjar.

El dia abans de la reunió, Aragonès va aixecar el to i va anunciar que la porta estava oberta només per a membres del govern. Junts no va rectificar i finalment la taula es va celebrar únicament amb el president, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d'Empresa, Roger Torrent.

 Pere Aragonès i Pedro Sánchez compareixen després d'iniciar la taula de diàleg
Els presidents van assistir a l'inici de la taula de diàleg amb les dues delegacions (CCMA)

6. Els pressupostos

La CUP es va apartar de la negociació després de dues consultes internes. Llavors el govern d'Aragonès va començar a parlar amb els Comuns. No va agradar als socis de Junts, que insistien a seguir negociant amb la CUP. Hi va haver retrets públics. Però al final els republicans van arrencar un acord gairebé en temps de descompte. Els d'Albiach s'abstindrien si Esquerra facilitava els comptes de l'Ajuntament de Barcelona. L'anomenada majoria del 52% s'havia esquerdat.


7. Catalangate

El mes d'abril va esclatar l'escàndol de l'espionatge a líders independentistes, inclosos 4 presidents de la Generalitat: Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. Amb el programa Pegasus, van entrar als seus mòbils o als dispositius de gent del seu entorn.

El govern va comparèixer immediatament per denunciar-ho, per demanar explicacions i assumpció de responsabilitats al govern espanyol. Mentrestant, quedaven suspeses les relacions institucionals amb el govern espanyol. Inclosa la segona reunió de la taula de diàleg, a la qual el govern de Pedro Sánchez ha anat donant allargues.

Aragonès també ha demanat una reunió en persona al president espanyol que, de moment, no té data.


8. El 25% de castellà a l'escola

La llengua ha tornat a tensar el govern. Junts s'ha desmarcat de l'acord per modificar la llei de política lingüística. Era un acord a 4 amb Esquerra, PSC i Comuns que introduïa, sense percentatges, el castellà com a llengua d'aprenentatge. Junts va congelar l'acord perquè creuen que no blinda la immersió lingüística.

La resta de formacions, especialment Esquerra, han qualificat Junts d'irresponsable per acabar amb el consens. Junts ha presentat una proposta pròpia. Ara, el govern prepara un decret-llei per fer front a la sentència del TSJC.


9. Els Jocs Olímpics d'hivern

És un dels compromisos del govern. Deixar en mans del territori la decisió sobre la candidatura d'uns jocs olímpics per al 2030. La consulta es farà el mes de juliol a l'Alt Pirineu i l'Aran, les comarques on se celebrarien les proves. Però n'hi ha tres més que també volien participar en aquesta consulta perquè entenen que els Jocs les afectarà d'una manera o altra. Es tracta del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. Finalment, els seus habitants també hi podran dir la seva en una consulta paral·lela no vinculant.

L'estació d'esquí de Candanchú
L'estació d'esquí de Candanchú, a l'Aragó, es proposa com a escenari per als Jocs (Europa Press/FADI)

El govern no té cap dubte sobre el paper que ha de tenir l'Aragó. La seva col·laboració va quedar establerta en l'acord que van signar amb el COE. Qui ara s'ha fet enrere, diuen, són ells.


10. El judici a Laura Borràs

Aquest és un capítol encara per jugar, però pot posar el govern a prova. L'obertura d'un judici oral a la presidenta del Parlament pot comportar la seva suspensió com a diputada. Així es desprèn del reglament. Però tot dependrà de la interpretació dels socis. Si consideren que el judici és per un presumpte cas de corrupció o bé un cas més de repressió judicial de l'independentisme.

De moment, els partits que donen suport al govern no es posen d'acord. Però s'entreveu la voluntat d'entesa. En tot cas, caldrà esperar i veure què passa.

ARXIVAT A:
Pere AragonèsGeneralitat de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut