Eliminar les beques a dones investigadores, l'última exigència de Vox a Múrcia

El novembre del 2019, després de les eleccions generals, molts ulls van mirar Múrcia com el laboratori de l'extrema dreta. Vox havia arrasat, s'havia convertit en primera força política de la regió i allò va fer albirar que es podria produir un sorpasso de Vox al PP.

A mig any de les autonòmiques, el recent baròmetre del Centro de Estudios Murciano de Opinión Pública (CEMOP), publicat al novembre, consolida una tendència de vot una mica diferent.

Vox ha condicionat en els últims tres anys la política de Múrcia i, segons el baròmetre, la podria seguir condicionant, amb més força, la pròxima legislatura.

Ni beques a científiques ni protecció del Mar Menor

Si bé Múrcia possiblement no ha estat el laboratori de l'extrema dreta, sí que ha estat el laboratori, en els últims tres anys, de com l'extrema dreta pot condicionar la política donant suport, des de dins o des de fora, als governs. Els condiciona ideològicament amb temes com l'educació, els drets socials o la protecció del territori.

Les portades dels principals diaris de Múrcia, i de l'estat, publicaven a l'octubre la condició de Vox per aprovar els pressupostos murcians. Si no s'eliminen les beques per a dones científiques, les beques Pilar de la Cierva, no hi haurà llum verda als pressupostos.

Aquestes beques van dirigides a dones estudiants que volen cursar ciències experimentals, tecnologia, enginyeria o matemàtiques. L'any passat estes beques ja es van reduir a la meitat, exigència i petició de Vox per aprovar aquells pressupostos. Ara el partit d'extrema dreta fa un pas més, demana al PP esborrar-les del tot si vol el seu suport.

El 2019, Fernando López Miras va demanar a Vox el seu vot per ser president. Va accedir a la presidència del govern de la Múrcia gràcies al suport des de dins del govern, de Ciutadans, i, des de fora, de Vox. Vox, amb 61.000 vots, havia aconseguit 4 escons i s'havia convertit en la quarta força parlamentària de la regió.

El pin parental

Per aprovar els pressupostos de l'any següent, del 2020, Vox va demanar l'aprovació de l'anomenat pin o veto parental. Un mecanisme polèmic que reclama l'autorització de les famílies perquè els fills assisteixin a tallers, xarrades o activitats escolars en les quals es tracten temes com el feminisme, la identitat de gènere o la comunitat LGTBIQ.

"El primer gran debat polític que es va produir va ser el del pin parental --diu Juan José García Escribano, director del CEMOP--. El pin parental era una política clarament de Vox, que es va aprovar amb moltes reticències i molt de rebuig per part dels sectors de l'educació i de l'oposició. No s'està aplicant molt rígidament, però està aprovada".

Moció de censura fallida

El març del 2021, Múrcia va viure una situació política rocambolesca. El PSOE i Ciutadans van presentar una moció de censura tant a l'Ajuntament de Múrcia com al govern de la regió. La moció municipal va prosperar. La de l'Assemblea va fracassar gràcies als trànsfugues de Ciutadans. Per Carmina Fernández, portaveu socialista del Parlament murcià, allò va donar lloc a una anomalia democràtica que està marcant aquesta legislatura.

"És la primera vegada que en un Parlament, a Espanya, des de l'inici de la democràcia, passa una cosa així --assevera Carmina Fernández--. S'ha segrestat el Parlament, s'ha comprat la voluntat de diputats que són trànsfugues i que són expulsats de partits amb l'únic objectiu que el PP mantingui costi els que costi el poder a la regió de Múrcia".

La moció fallida donava lloc a una formació de govern on la ideologia de Vox ja estava a dins. El partit d'extrema dreta es va partir per la meitat i dos diputats van donar suport a López Miras. Una d'elles es convertiria en la consellera d'Educació.

La carta de presentació, com a consellera, de Mabel Campuzano va ser un document de tres pàgines on explicava quina era la seva visió sobre l'educació i quines línies seguiria. El contingut va passar desapercebut perquè el continent el va superar. L'associació Docentes Unidos el va publicar a Twitter, corregit. No tenia punts, ni accents, ni majúscules.

"La conselleria està paralitzada, falten professors, no es cobreixen les baixes, les beques menjador són un desastre -- es lamenta Carmina Fernández-- i s'està ajudant l'educació privada en comptes de la pública."

L'actual consellera ha creat uns xecs escolars, que van de 800 a 1.200 euros, i que segons l'oposició no són, ni de lluny, progressius. Van dirigits al cicle d'infantil, de 0 a 3 anys, per a escoles amb titularitat privada o municipal que no siguin gratuïtes. Això, critiquen els sindicats, és una via de subvenció pública a les escoles privades.

Amb el PP no hi hem pogut parlar, no li hem pogut demanar quina era la seva valoració d'aquests anys de govern amb Vox, no ens han volgut atendre.

Per l'oposició, esta és una legislatura marcada per Vox. Els pressupostos d'aquest any, si res no canvia, tiraran endavant esborrant les beques a dones científiques. Però, el líder de Vox a Múrcia, José Ángel Antelo, ja ha advertit el PP.

"Ningú governarà amb els nostres vots --va assegurar Antelo-- si la Llei del Mar Menor no és derogada."

Una llei que, segons explica Carmina Fernández, ja no s'està aplicant per les pressions de Vox.

Les dones científiques: això és una injustícia

A la planta de Tecnologia dels Aliments, a l'edifici Vitalis de la Universitat de Múrcia, pràcticament tot són dones. Dones científiques. Ara tenen una doctoranda, Rocío Peñálvez, que acaba de començar una investigació sobre les propietats del pa.

"Trobe una injustícia que vulguin eliminar les beques a científiques. I ho dic per mi mateixa, que estic just al principi de tot --es lamenta Rocio--."

En aquest departament consideren que estes beques són essencials per a la incorporació de la dona al món de la ciència. Recorden que la investigació absorbeix, que hi has de dedicar vint-i-quatre hores i que això perjudica moltes dones especialment amb el tema de la conciliació.

Gema Nieto és una de les investigadores més importants del departament, sap el que costa, sent dona, arribar a un lloc de lideratge en el món científic. I si desapareixen les beques, continua Gema, serà un forat més per on es fugarà el talent a l'estranger. Tota ajuda a la contractació i la formació de nou talent, és benvinguda, però de moment, diu, és insuficient.

"Ens manquen molts recursos --reclama Gema Nieto--, tenim gent molt vàlida a la qual formem i ens la prenen de les mans. Se'ls emporten a altres països. Estem formant mà d'obra i no la podem mantenir. I, si a sobre, ens treuen aquestes beques, això es convertirà en una fuga de cervells, i no els podrem recuperar".

A este departament es posen les mans al cap només de pensar que algú haja pogut pensar en la idea d'eliminar unes beques que, a més, no representen cap gran partida pressupostària.

"Jo el que no vull és que treguen a les dones la possibilitat de poder fer un treball amb bones condicions --explica la investigadora Toñi Toval--. No vull que els arrabassen la possibilitat d'accedir a un món on estaran plenament integrades perquè les acompanyarà el currículum, la formació i les ganes de ser científiques. Perquè la ciència al final és el camí d'un país".

Vox, a Múrcia, ha arribat per quedar-s'hi

Amb gairebé 200.000 vots, el 28% dels vots emesos, Vox es convertia el novembre del 2019 en la principal força política de Múrcia. Avançava el PP i molts van voler veure en la regió el punt des d'on l'extrema dreta es projectaria a la resta de l'estat. Ara, a mig any de les autonòmiques, les enquestes marquen una tendència diferent.

"Sembla que no té l'aire de realitat que es puga produir un avançament de Vox al PP --assegura un dels directors del CEMOP, Juan José Garcia Escribano--. A dia d'avui, el PP ha crescut una mica. És cert que Vox també ha crescut bastant respecte a les eleccions autonòmiques anteriors, però no prou com per superar el PP".

Vox, assegura aquest sociòleg, té molta força a la regió. En aquell moment, el novembre del 2019, Vox va aconseguir guanyar 50.000 vots a la regió en només mig any. Els vots li arribaven de gent que estava molt enfadada amb el PP i que va fer una transferència momentània a Vox. Però després, apunta García Escribano, eixe vot ha anat baixant.

Ara les enquestes porten mesos donant-li entre 8 i 10 escons. Tindria més força i amb ella podria continuar condicionant el govern, perquè difícilment el PP, apunta el sociòleg, aconseguiria la majoria absoluta, que està en 23 escons. Li'n faltarien 3 o 4, i no els podria completar amb Ciutadans, que, segons les enquestes, desapareixeria del Parlament murcià.

Per García Escribano, l'assaig PP-VOX ja està fet. En la moció de censura el PP no només va buscar el seu suport, també els va incorporar a l'equip de govern.

El vot de Vox a Múrcia ve de la dreta radical tradicional, però també beu dels vots de persones que tenen por als canvis i que se senten perdedors de la modernització social, de la nova societat.

Un vot de la por, que diu García Escribano, l'està explotant bé Vox. En el cas de Múrcia també de la por a l'altre. El sistema de producció murcià està basant, en bona mesura, en la mà d'obra de nouvinguts. I Vox també explota eixe sentiment de por tractant de crear més por.

A més, a esta regió també funciona electoralment la defensa dels valors tradicionals, uns valors que alguns creuen que s'estan ensorrant, uns valors que fins ara defensava el PP. Els votants de Vox són votants decebuts, pensen que el PP va flaquejar en la defensa d'un valor molt arrelat a Múrcia, el de la unitat d'Espanya, durant el procés. Un valor que va unit a altres com la caça, els bous, la religió, i que eixos votants veuen que representa més Vox que el PP.

"El component que té la regió de Múrcia des del punt de vista sociopolític i socioeconòmic és un component que afavoreix Vox --conclou García Escribano--. Vox no guanyarà les eleccions, però crec que pot condicionar força la política murciana. Vox ha vingut per quedar-se a la regió de Múrcia".