Elena Jordi, primera directora de cinema a l'Estat, reviu en forma de llibre
ACN Cercs.-Elena Jordi es va convertir, el 1918, en la primera dona que va produir, dirigir i protagonitzar una pel·lícula a l'Estat. Ho va fer amb el film de cinema mut 'Thais'. El berguedà Josep Cunill ha passat anys recopilant material per poder desgranar la trajectòria d'una dona que defineix com "un estel fugaç que brilla, però que passa molt de pressa". L'any 1999 Cunill va publicar una primera biografia d'Elena Jordi. Dues dècades després, de la mà de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, han reeditat 'Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del Paral·lel'. La nova obra incorpora detalls d'una dona "pionera" que no només va sobresortir com a actriu al Teatre Paral·lel, sinó que també ho va fer com a "empresària en un món d'homes", diu l'autor.
Montserrat Casals, popularment coneguda com a Elena Jordi, va néixer al Pont de Rebentí de Cercs el 1882. Posteriorment va viure a Berga on es va casar i van néixer les seves filles. Quan es va separar del seu home va marxar a Barcelona, on es va convertir en actriu al Teatre Paral·lel.En la primera edició del llibre, Cunill ja va posar l'èmfasi en la seva faceta d'actriu i com es va anar desenvolupant: la seva trajectòria al Paral·lel i el seu pas per Madrid amb la companyia de la Margarida Xirgu i l'Enric Giménez, entre altres aspectes. "No hi havia massa informació de la seva faceta de directora, per la qual cosa no hi vaig poder aprofundir, però sí situar-ho en el debat", explica l'autor. També la presidenta de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Rosa Serra, reconeix que "aquesta rellevància mereixia una segona edició del llibre".Arran del descobriment, persones interessades en el moviment feminista van voler saber més d'Elena Jordi. Barbara Zecchi, Catedràtica i directora del Programa Interdepartamental de Film Studies, University of Massachusetts Amherst, va ser una de les que es va fixar en la seva figura i també va voler estudiar la seva persona. També ha col·laborat en aquest nou volum. "L'absència de documentació, com dietaris o cartes seves, incrementa encara aquest aspecte de mite", relata Cunill.De la informació que han recopilat d'Elena Jordi, amb comptagotes, es desprèn que va ser més "que una noieta de Cercs", diu Cunill. "Una dona molt intel·ligent que va saber envoltar-se home de lletres importants a la seva època", afegeix l'autor tot subratllant la seva "lluita constant contra una societat estigmatitzada moralment".Elena Jordi té una plaça amb el seu nom a Barcelona. També el director de cinema David Casals-Roma està enllestint un documental que repassa la seva trajectòria. Al Berguedà, però, la seva figura segueix sent encara molt desconeguda. "Malgrat ser de Cercs i viure a Berga, va marxar aviat. Aquí només es va quedar la família del seu home, que en parlaven malament per ser una dona tan avançada", lamenta l'autor, que creu que la seva figura "encara és molt desconeguda, especialment entre les generacions més joves".Una trentena de pàgines mésAquesta nova edició de la biografia d'Elena Jordi incorpora una trentena de pàgines més. Compta amb més de 200 il·lustracions, entre les quals hi ha fotografies i retalls de premsa. A banda de Zecchi també compta amb la col·laboració del cineasta David Casals-Roma, l'escriptora i historiadora Júlia Costa; el també historiador Enric H. March; el periodista Jordi Puntas; i d'Irene Melé Ballesteros, Doctoranda al Programa d'Espanyol i Estudis Catalans de la Universitat de Massachusetts Amherst.
