El web Memoro recull les vivències de centenars de persones grans perquè no es perdi la memòria
Normalment quan els nostres pares o avis comencen una frase amb "Abans nosaltres..." la reacció és posar-se a tremolar perquè s'acosta una de les famoses "batalletes". Però el valor històric d'aquestes vivències no té preu. La Guerra Civil, la vida abans de la televisió i dels automòbils, com han canviat els pobles i ciutats... són vivències que les persones grans transmeten als seus familiars, però que no queden recollides enlloc. A un grup d'amics italians els encantaven aquestes històries, i creien que era molt trist que quan les persones que les explicaven morissin, aquestes vivències es perdessin per sempre. D'aquesta manera va néixer el portal web Memoro, una base de dades enorme on es guarden les vivències de centenars de persones.
El Projecte Memoro no té ànim de lucre i funciona com una col·lecció de vídeos on persones nascudes abans del 1940 expliquen les seves històries en deu minuts. Els vídeos són entrevistes fetes per l'equip de Memoro o per la iniciativa dels usuaris que decideixen gravar els seus familiar i pujar l'entrevista al lloc web. Els vídeos estan classificats segons l'origen dels protagonistes i el tema de què parlen. A Catalunya aquesta iniciativa ha tingut molt d'èxit i Memoro ja té un apartat específic en llengua catalana.
Memoro va començar a funcionar després que els seus fundadors fessin una ruta per tot Itàlia entrevistant avis i àvies, experiència que van repetir als Estats Units. Això va ser el tret de sortida de la pàgina web, i a partir d'aquí van començar a rebre donacions (que és l'única manera com es finança el projecte) i els usuaris es van començar a registrar i a pujar vídeos.
Els números del projecte
En els dos anys que té de vida, Memoro té emmagatzemats milers de vídeos i caldrien més de tres dies per veure'ls tots (s'ha de tenir en compte que els vídeos duren tan sols deu minuts com a màxim). La mitjana d'edat de les persones entrevistades és de 82 anys i el lloc web acumula gairebé un milió de visites.
L'apartat català té estadístiques molt significatives. Ja ha rebut 4.500 visites i l'edat de les persones entrevistades és de 71 anys. A més, l'entrevistat més gran és del 1915, de les edats més antigues del portal.
La vida de la Mercè Ferré
Una de les àvies amb més presència en aquest portal és la Mercè Ferré, de Barcelona. Des de casa seva, la Mercè explica com queien les bombes sobre Barcelona durant la Guerra Civil, com va ser el seu casori i el viatge de noces, com era la seva colla d'amigues o, fins i tot, coses més recents, com per exemple com de complicat se li va fer canviar les pessetes per euros. Altres avis, com en Joan Bonet o la Montserrat Margarit també enriqueixen la memòria històrica amb les seves anècdotes.
Podeu veure el vídeo "Les misèries de la guerra", de la Mercé Ferré.
Podeu veure el vídeo "La llengua prohibida", de la Montserrat Margarit.
Memoro va començar a funcionar després que els seus fundadors fessin una ruta per tot Itàlia entrevistant avis i àvies, experiència que van repetir als Estats Units. Això va ser el tret de sortida de la pàgina web, i a partir d'aquí van començar a rebre donacions (que és l'única manera com es finança el projecte) i els usuaris es van començar a registrar i a pujar vídeos.
Els números del projecte
En els dos anys que té de vida, Memoro té emmagatzemats milers de vídeos i caldrien més de tres dies per veure'ls tots (s'ha de tenir en compte que els vídeos duren tan sols deu minuts com a màxim). La mitjana d'edat de les persones entrevistades és de 82 anys i el lloc web acumula gairebé un milió de visites.
L'apartat català té estadístiques molt significatives. Ja ha rebut 4.500 visites i l'edat de les persones entrevistades és de 71 anys. A més, l'entrevistat més gran és del 1915, de les edats més antigues del portal.
La vida de la Mercè Ferré
Una de les àvies amb més presència en aquest portal és la Mercè Ferré, de Barcelona. Des de casa seva, la Mercè explica com queien les bombes sobre Barcelona durant la Guerra Civil, com va ser el seu casori i el viatge de noces, com era la seva colla d'amigues o, fins i tot, coses més recents, com per exemple com de complicat se li va fer canviar les pessetes per euros. Altres avis, com en Joan Bonet o la Montserrat Margarit també enriqueixen la memòria històrica amb les seves anècdotes.
Podeu veure el vídeo "Les misèries de la guerra", de la Mercé Ferré.
Podeu veure el vídeo "La llengua prohibida", de la Montserrat Margarit.
