El verí d'un escorpí pot facilitar que els fàrmacs arribin al cervell

Un equip de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona obté, a partir del verí, una substància que pot portar fàrmacs a través de la barrera que protegeix el cervell
El verí d'un escorpí pot facilitar que els fàrmacs arribin al cervell

El verí d'un escorpí pot facilitar que els fàrmacs arribin al cervell

Un equip de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona obté, a partir del verí, una substància que pot portar fàrmacs a través de la barrera que protegeix el cervell
Xavier Duran Actualitzat
Exemplar d'escorpí groc gegant d'Israel (Wikipedia)

L'escorpí groc gegant d'Israel pot ajudar la medicina (Wikipedia)

L'escorpí groc gegant d'Israel té una aparença amenaçadora, tot i que només mesura entre 3 i 8 centímetres. També té la seva part positiva per les aportacions que fa a la medicina. Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) han modificat un dels seus verins per obtenir una substància que pugui portar fàrmacs fins al cervell.

El cervell està protegit per la barrera hematoencefàlica, que permet que els nutrients arribin al cervell, però evita el pas de substàncies tòxiques. El problema és que al mateix temps barra el pas a molts fàrmacs que serien eficaços en malalties neurològiques i tumors. Tal com explica Ernest Giralt, director del Laboratori de Pèptids i Proteïnes de l'IRB, "fins al 98% dels medicaments que podrien ser útils no es poden fer servir perquè no poden traspassar aquesta barrera".

En estudis anteriors, els investigadors de l'IRB havien modificat una substància del verí d'abella, l'apamina, per obtenir una llançadora capaç de transportar fàrmacs al cervell travessant la barrera hematoencefàlica. En aquest cas es van fixar en un dels components del verí d'aquest escorpí, la clorotoxina, perquè sabien que actuava sobre el cervell. Els resultats s'han publicat a la revista "Chemical Communications".

L'assetjador de la mort

L'escorpí groc gegant d'Israel, de nom científic Leiurus quinquestriatus, és una de les espècies d'escorpí més perilloses. El seu nom en anglès ja ho insinua: "deathstalker" o assetjador de la mort. Però un dels components del seu verí, la clorotoxina, també ha mostrat potencial en medicina. S'ha utilitzat en el tractament de tumors cerebrals. Té més afinitat per unir-se a les cèl·lules tumorals que a les cèl·lules sanes del cervell i, per això, se l'ha utilitzat com a marcador en les operacions quirúrgiques. Així es redueix el risc d'eliminar teixit sa.

Els investigadors van fer la síntesi química de la clorotoxina i d'una sèrie d'anàlegs, de menor longitud i més simplicitat, que mantenen la mateixa estructura. En van avaluar l'eficàcia en el laboratori, amb models cel·lulars de la barrera hematoencefàlica. Al final van comprovar que un pèptid -una cadena curta d'aminoàcids- denominat MiniCTX3 era capaç de transportar molècules petites i grans amb gran eficàcia a través de la barrera del cervell.

Un exemple més d'ús de verins en medicina

D'aquesta manera, fàrmacs que ara no poden arribar al cervell hi podran actuar. També es tracta d'un exemple més de com els milions de pèptids que hi ha en els verins animals poden tenir un paper en medicina. El mes de març, un equip internacional liderat per científics de la Universitat Pompeu Fabra van anunciar el descobriment d'una proteïna continguda en el verí de les serps de cascavell que actuava contra determinats bacteris.

Més recentment, un equip australià ha demostrat que una substància extreta del verí d'una aranya es mostra efectiva contra el melanoma.

TEMES:
Ciència Salut