El Vaticà aigualeix el judici

El Vaticà no vol més rebombori, no vol més soroll del que ja hi ha hagut en el cas del robatori i filtració a l'opinió pública dels documents privats del papa.

El judici que ha començat contra l'exmajordom de Benet XVI, Paolo Gabrielle, i l'informàtic Claudio Sciarpelletti ha acabat la primera sessió amb un cúmul d'indicis que assenyalen les intencions de la Santa Seu d'aigualir i minimitzar el cas. Les ordres semblen ser que cal deixar-ho aquí i no anar més enllà. Hi ha dues claus importants.

No a buscar més amunt

L'informe fet per la Comissió de Cardenals, on es dirimien responsabillitats més enllà de les persones que van robar i filtrar els documents, no ha estat acceptat pels magistrats com un document clau del procés. L'argument jurídic es que la Comissió de Cardenals actuava segons el Codi de Dret Canònic i el judici es fa segons el Codi Penal de l'Estat del Vaticà .

Però el que sembla més evident es que l'informe cardenalici contenia informació molt sensible.

Tot apunta que les personalitats que s'oculten a la instrucció del sumari sota les lletres B, Y, X i W probablement no sortiran mai a la llum ni seran mencionades a la petita sala austera del tribunal vaticà.

Es parla d'alts funcionaris de la Santa Seu i fins i tot d'algun cardenal, però, ara per ara, no seran mencionats.

És evident que "Paoletto", com es coneix l'exmajordom, i un simple informàtic no podien organitzar ells sols una trama en la qual tindrien el paper de simples executors.

"Paoletto", durant els interrogatoris, hauria donat noms, llocs i xifres, però senzillament no es coneixeran. De les 82 caixes trobades a l'apartament de l'exmajordom no se'n sabrà tampoc mai el contingut exacte.

És cada cop més evident, segons els vaticanòlegs i analistes, que mes amunt d'ells hi ha noms coneguts i una trama complexa. Ningú creu –com ha dit l'infidel servidor del pontífex- que va actuar "per ordre de l'Esperit Sant" per desvelar el mal i la corrupció del Vaticà i defensar Benet XVI.

Separar els judicis als dos acusats

Un segon punt clau per entendre com la Santa Seu no vol que aquest escàndol tingui continuïtat és que els magistrats hagin decidit separar els casos de l'exmajordom i l'informàtic per jutjar-los a part.

Totes les objeccions dels advocats, convençuts que tot està relacionat, s'han rebutjat.

El que va robar els documents i el presumpte responsable de la filtració tenen – segons els magistrats – dues causes diferents que mereixen dos judicis diferents. Des d'un punt de vista de la instrucció i el dret penal ningú entén el perquè. El que sembla clar és que separats els dos casos perden volada.

La transparència, a mitges

Finalment, només cal apuntar que el Vaticà i el seu portaveu Federico Lombardi s'han esforçat en els últims mesos a demostrar que aquest judici –que ha acaparat l'atenció mediàtica internacional– seria del tot transparent.

Fins i tot en el moment d'acabar la primera sessió , la televisió vaticana ha cedit als mitjans imatges de l'inici del procés quan tothom tenia clar que no n'hi hauria.

Però la veritat és que els periodistes no podran fer la seva feina. No disposaran de la transcripció de les sessions, no poden gravar amb cap aparell ni tan sols el so de les sessions ni captar cap imatge de la sala pels seus propis mitjans.

"Paoletto" probablement serà condemnat a una pena menor i l'informàtic a una encara més ridícula. Finalment, quan hi hagi sentència, tot apunta que el mateix papa els perdonarà i amnistiarà.

El Vaticà seguirà alimentant la seva llegenda de misteri i l'episodi –afirmen els estudiosos de la matèria– no acabarà aquí.

La guerra per la successió de Benet XVI ha començat i a dins del Palau Pontifici i els dicasteris i despatxos de la Via della Conciliazione les intrigues de poder auguren noves filtracions. Aquestes no seran en forma de documents (ja que s'hi ha blindat per triplicat l'accés) pero sí que hi haurà confidències, declaracions amb la cara tapada i veritats a mitges i sempre interessades per prendre posicions de cara al futur.