Imatge d'arxiu de la façana de la delegació de la Generalitat a Londres (ACN)
Imatge d'arxiu de la façana de la delegació de la Generalitat a Londres (ACN)

El TSJC rebutja tancar de manera cautelar les delegacions a Berlín, Londres i Ginebra

Borrell va demanar al tribunal que paralitzés l'activitat de les delegacions a l'exterior

Actualitzat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat paralitzar provisionalment l'activitat de les delegacions de la Generalitat a Alemanya, Suïssa i el Regne Unit, com li va demanar el govern espanyol a l'espera de resoldre si les tanca.

En un acte, la secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC desestima la petició del Ministeri d'Afers Estrangers perquè ordenés el tancament cautelar de les delegacions a l'estranger, en concloure que la sol·licitud és "extemporània" perquè no va ser plantejada en la fase processal que corresponia.

La resolució, però, no entra en el fons de la demanda sinó només en les mesures cautelars.

 

El conseller d'Afers Exteriors, Alfred Bosch, considera que el govern espanyol no ha complert amb les formes jurídiques perquè "hi havia intencionalitat política al darrere".

"El govern espanyol no ha complert en les degudes formes jurídiques. Per què? Perquè hi havia intencionalitat política al darrere, perquè el temps transcorregut és el temps en el qual el Ministeri que dirigeix Josep Borrell ha estat reunint la informació a través de seguiments secrets dels delegats i persones implicades, fins i tot ciutadans estrangers. És el temps que ha estat utilitzant per reunir aquesta informació i per demanar les cautelars."

 

A través de l'Advocacia de l'Estat, el Ministeri d'Afers Estrangers va demanar a principi de mes al TSJC que paralitzés l'activitat de les delegacions a l'exterior, ja que considera que estan fent, "amb singular intensitat", tasques a favor dels objectius del procés, declarat inconstitucional.

 

No delegacions noves, sinó reobertura

L'obertura de les delegacions de la Generalitat al Regne Unit, Alemanya, Suïssa, França, els Estats Units i Itàlia es va anunciar el juny del 2018.

Al setembre, el govern espanyol la va recórrer amb l'argument que la Generalitat les va obrir sense demanar informe previ al govern espanyol, que és preceptiu, però no vinculant.

La Generalitat va al·legar que no eren delegacions noves, sinó la reobertura de les que s'havien tancat en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

En una segona tanda de delegacions que sí que eren noves, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut, sí que es va demanar l'informe previ, que va ser negatiu.

Els arguments eren que "el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada", era "donar suport a fins manifestament contraris als principis i objectius de la política exterior d'Espanya". Malgrat això, com que l'informe no era vinculant, la Generalitat va continuar endavant amb aquestes noves delegacions.

ARXIVAT A:
Procés català
Anar al contingut