Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El TSJC manté les eleccions al Parlament el 14 de febrer

El govern qualifica de "despropòsit" la decisió del TSJC, però de moment no anuncia cap recurs i assegura que la Generalitat no afegirà "més incertesa"

Actualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) conclou que cal suspendre definitivament el decret d'ajornament de les eleccions i que, per tant, s'han de fer el 14 de febrer. El govern va prendre la decisió de posposar-les davant l'empitjorament de les dades relatives a la crisi sanitària de la Covid-19.

 

 

 

El govern pot recórrer la decisió al Suprem, però s'espera a llegir la sentència per decidir què fa. El conseller de d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha dit que la decisió del TSJC és un "despropòsit judicial", però no ha anunciat cap recurs i ha assegurat que la Generalitat "no afegirà incertesa a la incertesa creada el tribunal".

Solé no ha volgut aclarir si el govern presentarà recurs i ha demanat temps per analitzar el contingut de la resolució:

"No tenim el contingut de la resolució per saber què substancia aquesta sentència, esperarem a rebre-la per valorar-ne els arguments. Però el que no farem és generar més incertesa, per respecte a la ciutadania."

Bernat Solé ha destacat l'important augment en les peticions de vot per correu. En aquest moment ja hi ha unes 121.000 peticions, molt per sobre de les 70.000 persones que van votar per correu el 2017.

El conseller ha assegurat que les meses i els col·legis electorals seran espais segurs. Els membres de les meses rebran material de protecció i EPI contra la Covid i també hi haurà personal format per garantir la distància entre els votants i minimitzar el risc de contagi.

La Fiscalia, també en contra de l'ajornament

La Fiscalia aquest matí també s'ha mostrat en contra de l'ajornament perquè assegura que infringeix la normativa electoral i afirma que podria afectar el dret de vot, tal com van al·legar els denunciants quan van recórrer l'ajornament de les eleccions.

 

L'infome del ministeri públic al TSJC diu que la llei no permet ajornar unes eleccions un cop convocades i que tampoc és una de les atribucions del vicepresident del govern, en funcions de president, perquè té les competències limitades.

A més, al·lega que una decisió com aquesta ha de tenir "una cobertura normativa" o mesures excepcionals que ho avalin. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio conclou que el decret que ajornava el 14F "no només infringeix la normativa", sinó que a més està "orfe de tota referència o remissió a alguna norma legal que doni cobertura i permeti adoptar aquesta decisió".

Recorda que les eleccions del 14F es van convocar ja en pandèmia i que la crisi sanitària "és la mateixa" que llavors, excepte pel que fa a l'augment de contagis, cosa que era "notòriament previsible".

Es remet als informes presentats per la mateixa Generalitat per concloure que els riscos sanitaris de la jornada electoral poden "prevenir-se" amb mesures higièniques, distàncies, horaris de votació preestablerts per a persones vulnerables, aparells de ventilació i ionització i foment del vot per correu.

 

 

"Judicialització de la política catalana"

El 21 de gener transcendia que el TSJC mantenia les mesures cautelars sol·licitades perquè les eleccions seguissin endavant suspenent el decret que les ajornava per la situació sanitària.

Aleshores, el govern ja va avançar que no es plantejava ni un nou decret de suspensió de la cita electoral ni ajornar la data de convocatòria, tal com proposava Esquerra en Positiu, un dels grups que va signar el recurs contra l'ajornament.

El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, va posar el crit al cel pel que va considerar una "judicialització de la política catalana" lamentant que la decisió del tribunal "obliga a triar entre el dret de vot i la salut".

El TSJC va argumentar aleshores que calia mantenir la data del 14 de febrer per l'existència d'un interès públic "especialment intens" i evitar inestabilitat institucional.

Segons l'estament judicial, el fet que l'executiu català es trobi en funcions, no hi hagi president i el vicepresident disposi de poders limitats era una raó prou poderosa per considerar que la cita electoral tirés endavant, coincidint amb el que ha argumentat la Fiscalia.

 

Diferències amb el País Basc i Galícia

En el seu escrit per mantenir les eleccions el 14F, el ministeri públic especifica que no es pot comparar la situació a Catalunya amb la dels comicis bascos o gallecs, per "diferències essencials".

En aquests altres casos, subratlla, les eleccions van ser convocades pel lehendakari i el president de Galícia, mentre que, a Catalunya, les eleccions es van convocar de forma automàtica.

A més diu que, a Galícia i al País Basc, les eleccions es van suspendre després de decretar-se un estat d'alarma que establia "severes restriccions a la mobilitat ciutadana, taxativament excepcionals en supòsits que, com a màxim, permetien incloure situacions de força major o situació de necessitat".

"Eren les mateixes restriccions legals imposades en el marc de l'estat d'alarma les que impossibilitaven 'per virtut del dret' la mobilitat imprescindible per a la seva celebració."

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021 TSJC Covid-19

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut