El TSJC s'alinea amb altres sentències que també permeten allarga el permís a les mares soles
Una dona embarassada (Pixabay)

El TSJC avala el dret d'una mare sola a allargar el permís de maternitat

L'Alt Tribunal català s'ha pronunciat per primer cop sobre el permís de maternitat en les famílies monoparentals, i s'alinea amb sentències anteriors

Redacció/ACNActualitzat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha pronunciat per primera vegada sobre el dret d'una mare sola a estendre la durada del permís per naixement i sumar el temps que correspondria a l'altre progenitor, com si el nounat hagués nascut en una família biparental. 

Tot i que existien a Catalunya sentències favorables a aquest dret dictades per tribunals socials, aquest és el primer cop que ho fa l'alt tribunal català, i s'alinea així amb la tesi de la sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va ser pionera a l'Estat el 2020. 
 

Discrepàncies als tribunals

A partir d'aquesta primera sentència s'han generat pronunciaments judicials diferents i enfrontats no tan sols per part de jutjats socials de tot l'Estat, sinó també de diferents Tribunals Superiors de Justícia.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià va denegar l'existència del dret a estendre el temps de permís en tractar-se d'un període individual i intransferible entre progenitors. En un sentit similar s'han pronunciat els tribunals Superiors de Navarra i Astúries. 

D'altra banda, com el tribunal Superior del País Basc, els de Galícia i Madrid també s'han pronunciat a favor, i a aquests s'hi suma el TSJC, que no havia dictat cap sentència sobre la qüestió fins ara.
 

Desigualtats en les famílies monoparentals

El tribunal català argumenta que en "l'interès superior del menor" allargar la durada del permís en els casos on hi ha un sol progenitor representa "un impacte positiu en el desenvolupament del nadó". 

Segons la sentència del TSJC, l'actual normativa, que no contempla aquest supòsit d'extensió ni fa distinció entre famílies constituïdes per un o dos progenitors, imposa "un tracte diferenciat entre famílies biparentals i monoparentals sense causa justificativa", amb la conseqüència de generar una situació "pejorativa per a les famílies monoparentals".

El text destaca que en més d'un 80% dels casos aquestes famílies estan formades per dones soles amb els fills, "un percentatge sensiblement significatiu --afirma la sentència-- que determina que es pugui arribar a la conclusió que la monoparentalitat té gènere i que, per tant, són essencialment les dones les que es veuen afectades" pel criteri que apliquen l'INSS i la Tresoreria de la Seguretat Social, fet que suposa, segons el text, "una situació de discriminació indirecta per raó de gènere".

La sentència es basa en tractats internacionals subscrits per Espanya (Pxhere)

Evitar discriminació social i econòmica

La sentència es basa en els tractats internacionals subscrits per Espanya i de disposicions legals tant comunitàries com nacionals, incloent-hi la mateixa Constitució espanyola, que obliga a garantir les millors condicions per a la criança i prevenir que les famílies monoparentals "es vegin abocades a situacions de pobresa i exclusió social".

La sentència fa especial referència a la Convenció de l'ONU de drets dels infants, que manifesta, en el seu article 2, que "els Estats adoptaran totes les mesures apropiades per garantir que l'infant es vegi protegit contra tota forma de discriminació o càstig per causa de la condició (...) dels seus pares, els seus tutors o els seus familiars".

Segons la sentència, la condició monoparental és una situació de vulnerabilitat per als nounats. En aquest sentit, el text es remet a la legislació de la UE, que insta els estats membres a procurar "ajuts específics", com ara l'accés a l'Ingrés Mínim Vital o reforçar la protecció de les mares soles davant de l'endeutament hipotecari.

El tribunal català considera que en aquest àmbit existeix una "insuficiència de tuteles legals", com també en l'àmbit laboral.

"Resulta del tot insòlita la inexistència en la normativa legal d'índole contractual laboral de cap singularitat concreta respecte les famílies monoparentals."

I afegeix que no es tenen en compte els "problemes addicionals" de les mares soles per accedir a drets com la manca d'ajudes en la cura del nadó i, sovint, menors ingressos a la unitat familiar.


Estendre el permís excepte els mesos de puerperi

El TSJC reconeix, així, el dret del progenitor en les famílies monoparentals a estendre el permís per natalitat, i acumular el període de suspensió laboral i la corresponent prestació a la qual accedeixen els progenitors de famílies biparentals.

El permís pel naixement d'un fill és de 16 setmanes, però l'alt tribunal --a diferència del basc-- exclou les 4 setmanes de puerperi: les posteriors al part dedicades al restabliment físic de la mare, que es fan immediatament després del naixement i a jornada completa per part dels dos progenitors. Per tant, el progenitor en una família monoparental no gaudiria de 32 setmanes, sinó de 28. La sentència considera que "no és possible la "duplicació" de temps, atès que el gaudi ha de ser conjunt".

Pau Estévez, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la mare en aquest procés que ha donat peu a la sentència, defensa que les setmanes del puerperi "estan dedicades al restabliment físic de la mare i no tan sols a la cura del nadó i, per això, cal prevenir la possibilitat que, en determinats casos, aquesta cura pugui ressentir-se quan l'embaràs, el part o el postpart vagin acompanyats d'especials dificultats o afectacions per a la mare".

D'altra banda, valora el fet que es tracti d'"una resolució que afronta i corregeix les mancances de la legislació actual a l'hora de satisfer l'objectiu de vetllar per l'interès del menor i de protegir les mares en solitari davant de les dificultats addicionals que, de forma evident, pateixen respecte a les mares que ho són en companyia d'una altra persona progenitora".

ARXIVAT A:
Drets humansTSJCFamília Drets laborals
Anar al contingut