El TSJC anul·la una multa de 60.000 euros per llogar un pis a un turista sense llicència

Continua la negociació amb l'Ajuntament de Barcelona per treure sancions als particulars que hagin llogat esporàdicament casa seva a turistes

Berta SolanasActualitzat

L'argument del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és que l'Ajuntament de Barcelona no podia imposar multes de més de 6.000 euros per infraccions turístiques. Els fets es remunten al 2016, quan estava en vigor un decret de la Generalitat que marca aquest límit. Hi consta també un altre argument, que es va considerar la infracció com a molt greu quan en realitat era només greu.

L'import hauria estat molt menor, tenint en compte, a més, que no es tractava de cap cas de reincidència.  L'advocat, Dylan Tarin, creu que pot establir precedents per recuperar els diners pagats

"Com a conseqüència d'aquesta sentència confiem que la gent que havia pagat i després ha recorregut, en saber que l'actuació de l'Ajuntament no havia estat correcta, confiem que hagin de retornar els diners."

El consistori assegura que la sentència del TSJC afecta només la persona que va recórrer la sanció i no els altres casos, que hauran d'esperar les seves respectives resolucions judicials.

Fonts municipals afegeixen que el TSJC aplica un decret que va ser derogat per la llei de turisme en el seu moment. A banda, consideren que consten múltiples sentències del mateix TSJC (totes les que havia emès fins ara amb relació a Barcelona) que ratifiquen la tesi que l'Ajuntament sí que té competències per imposar les sancions establertes per la llei de turisme de Catalunya.


16.000 procediments des del 2015

Des que el 2015 Ada Colau va arribar a l'alcaldia, s'han obert 16.000 procediments amb multes i cessament activitat paral·lelament per lloguer d'habitació o pis turístic sense llicència.

Els 60% s'havien anunciat a Airbnb. És en la lluita contra els apartaments il·legals que s'enmarquen aquestes multes, l'ara anul·lada, i també la de 60.000 euros que va rebre Laila Ghorbel el 2018 per haver llogat a uns turistes una part de casa seva.

"Jo no tenia 60.000 euros, ni tenia 30.000 euros, ni en tenia mil, no tenia res. Guanyo mil euros ara mateix, la meva situació és estable però continua sent mileurista, amb una filla a càrrec que estudia."

La Laila també va recórrer a la justícia. El seu cas està al jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona. És membre de l'associació ACABA, que fa mesos que negocia amb l'Ajuntament l'anul·lació de multes quan es tracti de particulars que només han llogat casa seva esporàdicament i que no en facin d'aquesta pràctica un mode de vida. 

Dels 320 casos que porten, 190 han estat arxivats, 25 pels jutjats i 165 pel mateix Ajuntament. En queden d'130 actius. 25 esperen resolució judicial mentre que la resta (105) esperen la revisió de l'administració abans d'anar també a la justícia.

El mes de maig passat, l'Ajuntament va aturar provisionalment la tramitació dels expedients sancionadors pendents per d'estudiar-los. Reconeixen ara que no són el mateix les pràctiques mafioses o de qui especula amb l'habitatge, que qui ha utilitzat puntualment casa seva per al lloguer turístic.

Tot i aquest reconeixement, els afectats se senten víctimes de l'Ajuntament, com explica Ghorbel:

"...i aquesta manera d'etiquetar-nos tots com a culpables de la gentrificació, o com a fons voltor o com a màfies ha creat un estigma del qual em sento víctima i em sento assetjada per l'Ajuntament."

On sí que coincideixen Ajuntament i afectats és en el fet que la ciutat i les famílies han patit les conseqüències de la mala praxi d'Aribnb publicant anuncis sense llicència i sense avisar que no respectaven la normativa vigent.

ARXIVAT A:
TurismeHabitatgeAjuntament de BarcelonaAda Colau
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut