El TSJC anul·la el Pla Director de la Gran Via i salva la zona agrària de l'Hospitalet

Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictades amb pocs dies de diferència han declarat nul de ple dret el Pla Director Urbanístic Gran Via Llobregat, un projecte de transformació urbana que abasta 105 hectàrees, el 8% del terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat i que inclou Cal Trabal, l'únic gran territori agrícola que sobreviu a l'Hospitalet, d'unes 40 hectàrees.

El PDU Gran Via Llobregat, elaborat per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, es va aprovar definitivament el març del 2017. Preveia cobrir un tram de prop d'un quilòmetre de la Gran Via per connectar l'Hospital de Bellvitge amb l'Institut Català d'Oncologia i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge IDIBELL i impulsar un ambiciós pol de biomedicina.

L'operació, en tres sectors, preveia un total de 640.000 m2 de sostre: un 60% per a activitat econòmica (oficines i laboratoris), un 10% per a usos residencials no permanents i un 30% per a usos comercials. El primer sector, a la banda sud de la Gran Via, contempla diversos edificis de 17 plantes. Els dos altres sectors estan situats a les bandes nord i sud de la gran finca agrícola de Cal Trabal, que es convertiria en un parc urbà de 30 hectàrees.

Una fita visual important del Pla Director són dues torres de fins a 109 metres d'altura, una davant l'Hospital de Bellvitge. Les obres havien de començar l'any 2021, però ara han quedat paralitzades per les sentències del TSJC. El tribunal ha declarat nul el Pla Director, per envair competències de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i per la ubicació inadequada de zones verdes situades en vorals de carreteres i vies d'accés.

Les sentències les han rebut com una victòria les diverses plataformes veïnals i ambientalistes que defensen des de fa 12 anys la conservació de la finca de Cal Trabal i els partits i entitats que van presentar contenciosos i al·legacions al PDU.

Ana González, portaveu de l'Hospitalet en Comú, considera que la sentència "és una garrotada jurídica a un projecte que és profundament especulatiu i que densificaria encara més una ciutat que ja esta patint una pressió de densitat de població molt alta. I considerem que és necessari un gran debat de ciutat, veïnal, per veure com ordenem aquest territori."

Per Manuel Domínguez, president del Centre d'Estudis de l'Hospitalet: "El PDU és, en certa manera, una nova forma de suburbialització de l'Hospitalet:

"Vam ser suburbi per posar indústria, per fer blocs per a la classe treballadora, ara ens volen fer el suburbi de les empreses immobiliàries, els negocis i les oficines. La població de l'Hospitalet necessitem espai lliure perquè tenim la densitat més alta d'Espanya i gairebé la totalitat del terme municipal ocupat per edificis."

Destaca que, fa només 50 anys, la meitat del terme municipal de l'Hospitalet encara es dedicava a l'agricultura i que Cal Trabal és un testimoni imprescindible d'aquest passat:

"Aquestes escasses hectàrees són el que queda del que va ser pràcticament la totalitat del terme municipal de l'Hospitalet, sobretot de la Marina, la zona agrícola més important del país, que té molt de valor i extraordinàries possibilitats per al futur."

Pel president de la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet, Manuel Piñar, el PDU, tal com es va presentar, no responia a les necessitats de la població perquè se centrava en edificis d'oficines sense contemplar habitatges ni cap altra actuació de caràcter social:

"Esperem que ara es pugui repensar el projecte tenint en compte les aportacions del moviment veïnal i que les parts més positives del pla, com la cobertura de la Gran Via, tirin endavant."

L'Ajuntament de l'Hospitalet ha anunciat que presentarà un recurs de cassació contra la sentència que anul·la el PDU. Creuen que es tracta d'un projecte imprescindible per al futur de la ciutat i justifiquen l'estratègia per fer viable una operació que té un cost de 180 milions d'euros.

Francesc Belver, primer tinent d'alcalde de l'Hospitalet, ha declarat a TV3 que el projecte del pla director "és necessari per a la ciutat i per al país per poder concentrar el centre biomèdic i d'investigació més important del sud d'Europa":

"Podríem fer tota aquesta operació sense que hi hagués ni un sol edifici? Sí, però suposaria que les administracions haurien de fer-se càrrec del conjunt de les despeses, i això és el que faria inviable el projecte."

"El que hem intentat és que el projecte sigui viable; que evidentment hi haurà un privat que en traurà un benefici però que serà un benefici raonable i que una part ha d'anar per endavant a pagar tot l'àmbit públic. El primer que es farà serà soterrar la Gran Via, que és l'àmbit públic més important i més car del conjunt de l'operació."

Les sentències han aturat les obres, que havien de començar l'any que ve. De moment, doncs, el gran espai al voltant de Cal Trabal es mantindrà com l'últim reducte agrícola del municipi. Presidida per tres masies: Ca l'Esquerrer, amb una finestra gòtica, edificada el 1523 i reformada el 1793, Cal Trabal, dels segles XVII i XVIII, i Cal Masover Nou, també del XVII i actualment en mal estat de conservació.