La Haia

El Tribunal Penal Internacional tanca després de 24 anys i 89 condemnes

Aquesta mitjanit ha acabat oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia

RedaccióActualitzat

31 de desembre. Aquesta mitjanit ha acabat oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per l'Antiga Iugoslàvia. Des de la Haia, on té la seva seu, ha estat l'encarregat de jutjar els crims de guerra i contra la humanitat comesos a les guerres balcàniques els anys 90.

Va néixer per tapar el sentiment de vergonya d'Europa, aquella Europa que després de la Segona Guerra Mundial havia dit que "mai més" i no ho va complir. Va ser el primer tribunal creat després dels judicis de Nuremberg.

El tribunal, va ser, durant anys, un òrgan inútil. No hi havia diners, els encausats estaven amagats i els testimonis tenien por. Però una nit del 2001 un helicòpter va descarregar al pati de la presó de la Haia el president de Sèrbia, Slobodan Milosevic, el primer cap d'estat detingut per crims contra la humanitat.

 

En total, hi ha hagut 89 sentències condemnatòries per genocidi o crims contra la humanitat. Entre les més sonades, les dictades contra l'expresident de Iugoslàvia Slobodan Milosevic, o els líders polític i militar dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic i Ratko Mladic.

També va seure al banc dels acusats la presidenta sèrbia de Bòsnia, Biljana Plavsic, promotora d'una teoria biològica segons la qual la religió musulmana estava degradant el poble eslau i calia depurar-la. 

89 condemnes i 5.000 testimonis

El TPI ha estat funcionant 24 anys. 161 persones van ser acusades i 89 van ser condemnades: 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d'altres nacionalitats.

5.000 testimonis han passat per la seva sala i durant aquests anys s'han documentat centenars de milers de crims, dels quals en destacarem un.

 

Només a Bòsnia hi va haver 20.000 violacions. Es van convertir en una arma de guerra. El TPI va introduir termes nous durant el judici al líder serbi Radovan Karadzic, termes com "neteja ètnica", i va establir la violació sexual com a arma de guerra.

També va ampliar alguns preceptes per considerar el setge a les ciutats crims de guerra. Just el que va fer Ratko Mladic, líder militar txètnik, condemnat per genocidi. 

Sèrbia ha acusat el tribunal de ser parcial en contra del seu poble. També ho ha fet Croàcia, que ha retut un homenatge d'heroi al criminal Slobodan Praljak, que es va suïcidar amb cianur davant del tribunal. 

Una de les imatges més impactants va ser, fa unes setmanes, el suïcidi en directe d'un comandant bosniocroat en el moment de sentir la seva sentència.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut