En la seva defensa, Soros va invocar els articles 6 (dret a un judici just en termini raonable), 13 (dret a un recurs efectiu) i 14 (prohibició de la discriminació per ser l'únic dels inculpats que va ser condemnat) del Conveni Europeu de Drets Humans; així com va adduir la violació de l'article 7 (no hi ha pena sense llei), ja que la normativa aplicable en el moment dels fets era "massa imprecisa per permetre saber que la seva acció era il·legal" i perquè el dret europeu era més favorable que el francès.

Els jutges d'Estrasburg han considerat, però, que la condemna no contravé cap article de la Convenció Europea de Drets Humans. Els advocats de Soros han indicat a la premsa que apel·laran la sentència a la Gran Sala del Tribunal d'Estrasburg.

Els fets es remunten al 1988, quan després del rebuig a participar en una operació per prendre el control de Société Générale, el fons d'inversions de Soros va comprar un paquet d'accions de quatre societats franceses, entre les quals l'esmentat banc, per 50 milions de dòlars. Dies després va vendre'n una part dels títols i va obtenir un benefici de 2,28 milions de dòlars.

La justícia francesa va investigar a partir del 1990 un presumpte delicte d'utilització d'informació privilegiada i, dotze anys més tard, va condemnar Soros per aquests fets a pagar una multa de 2,2 milions d'euros, pena que va ser reduïda el 1997 a 940.000 euros. El multimilionari d'origen hongarès, de 81 anys, va presentar el 2006 un recurs davant el Tribunal d'Estrasburg.