El Tribunal de Comptes estudia si accepta l'aval de l'ICF o si embarga els excàrrecs
Façana del Tribunal de Comptes (ACN/Andrea Zamorano)

El Tribunal de Comptes estudia si accepta l'aval de l'ICF o si embarga els excàrrecs

Els encausats ja han presentat telemàticament els avals però l'organisme els reclama ara la documentació en paper per estudiar si els accepta o bé els embarga els béns

RedaccióActualitzat

Els encausats pel Tribunal de Comptes han presentat ja els avals i la majoria ho han fet amb la garantia de l'Institut Català de Finances al darrere. L'organisme fiscalitzador, per tant, ja està estudiant si accepta o no l'aval de la Generalitat per afrontar la fiances per la causa de la promoció exterior del procés.

29 dels 34 excàrrecs del govern s'han acollit al mecanisme i els advocats han enviat aquest matí, telemàticament, el document de l'Institut Català de Finances que avala, individualment, cada encausat.

Qui els signa és Albert Castellanos, actual president de l'entitat. El tribunal exigeix, però, els documents originals, i ha donat 48 hores a les defenses perquè els aportin. Aquest divendres al matí els entregaran a Madrid.

Si el tribunal no acceptés l'aval públic, l'alternativa seria embargar el patrimoni dels excàrrecs. El procés d'embargament, però, no ha començat en cap cas, i, segons fonts del mateix tribunal, s'aturaria si els encausats fessin front a la fiança.

Mentrestant, la caixa de solidaritat va pagar aquest dimecres a la nit 1 milió d'euros al Tribunal de Comptes per la causa del 9N. Això permet desembargar les propietats de Mas i Homs. Ara, en disposen per si les han d'acabar embargant en aquesta nova causa de l'acció exterior.

Mentrestant, el Consell de Garanties Estatutàries ja té sobre la taula el decret llei sobre el mecanisme de la Generalitat i n'està estudiant la legalitat. El govern espanyol espera a saber-ne el dictamen per decidir si recorre la norma.

Si es dictaminés que la norma respecta l'Estatut, podria ser més fàcil per al govern trobar una entitat bancària que hi posi els diners. Així ho podria deixar de fer l'ICF. Economia explora possibles acords amb bancs estrangers.

 

Gir del govern amb l'ICF

El mecanisme de la Generalitat per fer front a les fiances preveia que fos un banc qui posés els diners de l'aval, amb el contraaval de l'administració catalana. Cap banc, però, va voler participar en l'operació.

Per això l'Institut Català de Finances està fent, per ara, aquest paper. Així ho va anunciar aquest dimecres el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, amb l'argument que treballadors de l'Institut li havien traslladat la seva disposició a activar aquesta via.

 

Reclamació per l'acció exterior

El Tribunal de Comptes reclama 5,4 milions a 34 exalts càrrecs per haver promocionat amb diners públics el procés a l'estranger, una fiscalització que ha investigat despeses de viatges de feina en què es va fer alguna referència al procés independentista.

Entre els afectats hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de l'exvicepresident Oriol Junqueras i 3 exconsellers: Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Francesc Homs.

Els milions que reclama el Tribunal de Comptes són per l'acció exterior dels governs Mas i Puigdemont

Hi ha també 8 secretaris generals, 2 interventors generals, 12 exdelegats a l'estranger i l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo.

El PSOE, el PP i Vox van sumar forces aquest dimarts, a la mesa del Congrés, per rebutjar les peticions de les formacions independentistes i d'altres grups per a la creació d'una comissió d'investigació sobre el biaix polític del Tribunal de Comptes. Només Unides Podem hi va votar a favor.

Anar al contingut