El Tribunal Constitucional prohibeix per unanimitat la consulta d'Ibarretxe
El ple del Tribunal Constitucional ha prohibit per unanimitat la consulta sobiranista que el lehendakari, Juan José Ibarretxe, volia convocar el 25 d'octubre. L'advocacia de l'Estat i el PP van presentar recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del govern basc que establia com s'havia de dur a terme el referèndum, i ara l'Alt Tribunal els ha donat la raó. Els recursos es van presentar el 15 de juliol passat, poques hores després que la llei es publiqués al Butlletí Oficial del País Basc. Dos dies més tard, el Constitucional va admetre a tràmit els recursos i va deixar en suspens el projecte per un termini màxim de cinc mesos.
Ibarretxe no podrà tirar endavant la consulta que havia convocat per al 25 d'octubre. El Tribunal Constitucional ha declarat per unanimitat inconstitucional la llei de consultes aprovada pel govern basc per tirar endavant la pregunta a la població.
Poques hores després que s'aprovés la llei, ja es van presentar dos recursos davant el Tribunal. Un, del govern espanyol i, un altre, del Partit Popular, però els 11 jutges van acabar acceptant només el de l'executiu. Pel Tribunal, la Constitució és molt clara en el sentit que només el govern espanyol pot convocar referèndums. A més, no ha cregut motiu suficient per autoritzar la votació el fet que Ibarretxe hagués presentat la consulta com a no vinculant.
L'anunci del Tribunal no ha agafat per sorpresa el govern de Vitòria. Durant la setmana, havia anunciat que consideraria com una trepitjada contra els seus drets una sentència contrària. Després de la sentència, fonts del govern basc han considerat que, amb aquesta decisió, la justícia "ha deixat passar una oportunitat de demostrar que és independent i ha donat una mostra més d'estar penetrada per la política". L'executiu basc ha afegit que "s'ha evidenciat que a Euskadi és il·legal i inconstitucional el que és perfectament legal i constitucional a Catalunya o Andalusia".
Perseguint la sobirania
La decisió del Tribunal Constitucional no és la primera negativa que l'estat espanyol dóna a una iniciativa sobiranista de Juan José Ibarretxe. Fa tres anys, el lehendakari defensava el seu estatut de lliure associació amb Espanya al ple del Congrés dels Diputats. Era la primera vegada que un president autonòmic intervenia a la cambra baixa per defensar un pla sobiranista que preveia el dret del poble basc a decidir sobre el seu futur. Segons el lehendakari la solució al conflicte basc, que fa mes de 200 anys que dura, ha de passar pel fet que el poble pugui decidir el seu futur sempre que es faci mitjançant un pacte amb Espanya.
El ple del Congrés va rebutjar amb els vots en contra del PP i del PSOE el "pla Ibarretxe", però el lehendakari ho tornava a intentar en dues reunions amb Zapatero l'octubre de 2007 i el maig de 2008. En aquella ocasió el lehendakari portava un nou text del pla, basat, segons afirmava, en el redactat pactat pel Partit socialista d'Euskadi, el PNB i Batasuna i negociat durant la treva d'ETA i que mai es va firmar. Zapatero es va reafirmar en la seva negativa al pla.
Al cap d'un mes de la negativa de Zapatero, el Parlament basc aprovava el projecte de llei del referèndum de lliure associació gràcies a tres vots inesperats de Sozialista Abertzaleak, l'antiga Batasuna, que es van afegir als del tripartit basc. La decisió va suposar la reacció immediata tant del govern espanyol com del PP, que van presentar recursos davant del Tribunal Constitucional que al final només va acceptar el de l'executiu. Amb la decisió de l'Alt Tribunal es veuen de nou frustrades les expectatives del lehendakari Ibarretxe, que ara vol portar la decisió del Constitucional a les instàncies europees.
Bona notícia pel concert econòmic
La decisió del Constitucional arribava poques hores després que Ibarretxe comparegués molt satisfet per la decisió del Tribunal de Justícia Europeu, que ha avalat el concert econòmic d'Euskadi. La sentència reconeix la capacitat de les diputacions basques d'establir els seus propis impostos. El lehendakari ha reclamat a socialistes i populars que deixin d'atacar un dels pilars bàsics de l'autogovern, ara que Luxemburg diu que no representa cap privilegi. Per evitar més polèmiques, el govern de Vitòria ha demanat blindar el concert econòmic amb cobertura jurídica.
Poques hores després que s'aprovés la llei, ja es van presentar dos recursos davant el Tribunal. Un, del govern espanyol i, un altre, del Partit Popular, però els 11 jutges van acabar acceptant només el de l'executiu. Pel Tribunal, la Constitució és molt clara en el sentit que només el govern espanyol pot convocar referèndums. A més, no ha cregut motiu suficient per autoritzar la votació el fet que Ibarretxe hagués presentat la consulta com a no vinculant.
L'anunci del Tribunal no ha agafat per sorpresa el govern de Vitòria. Durant la setmana, havia anunciat que consideraria com una trepitjada contra els seus drets una sentència contrària. Després de la sentència, fonts del govern basc han considerat que, amb aquesta decisió, la justícia "ha deixat passar una oportunitat de demostrar que és independent i ha donat una mostra més d'estar penetrada per la política". L'executiu basc ha afegit que "s'ha evidenciat que a Euskadi és il·legal i inconstitucional el que és perfectament legal i constitucional a Catalunya o Andalusia".
Perseguint la sobirania
La decisió del Tribunal Constitucional no és la primera negativa que l'estat espanyol dóna a una iniciativa sobiranista de Juan José Ibarretxe. Fa tres anys, el lehendakari defensava el seu estatut de lliure associació amb Espanya al ple del Congrés dels Diputats. Era la primera vegada que un president autonòmic intervenia a la cambra baixa per defensar un pla sobiranista que preveia el dret del poble basc a decidir sobre el seu futur. Segons el lehendakari la solució al conflicte basc, que fa mes de 200 anys que dura, ha de passar pel fet que el poble pugui decidir el seu futur sempre que es faci mitjançant un pacte amb Espanya.
El ple del Congrés va rebutjar amb els vots en contra del PP i del PSOE el "pla Ibarretxe", però el lehendakari ho tornava a intentar en dues reunions amb Zapatero l'octubre de 2007 i el maig de 2008. En aquella ocasió el lehendakari portava un nou text del pla, basat, segons afirmava, en el redactat pactat pel Partit socialista d'Euskadi, el PNB i Batasuna i negociat durant la treva d'ETA i que mai es va firmar. Zapatero es va reafirmar en la seva negativa al pla.
Al cap d'un mes de la negativa de Zapatero, el Parlament basc aprovava el projecte de llei del referèndum de lliure associació gràcies a tres vots inesperats de Sozialista Abertzaleak, l'antiga Batasuna, que es van afegir als del tripartit basc. La decisió va suposar la reacció immediata tant del govern espanyol com del PP, que van presentar recursos davant del Tribunal Constitucional que al final només va acceptar el de l'executiu. Amb la decisió de l'Alt Tribunal es veuen de nou frustrades les expectatives del lehendakari Ibarretxe, que ara vol portar la decisió del Constitucional a les instàncies europees.
Bona notícia pel concert econòmic
La decisió del Constitucional arribava poques hores després que Ibarretxe comparegués molt satisfet per la decisió del Tribunal de Justícia Europeu, que ha avalat el concert econòmic d'Euskadi. La sentència reconeix la capacitat de les diputacions basques d'establir els seus propis impostos. El lehendakari ha reclamat a socialistes i populars que deixin d'atacar un dels pilars bàsics de l'autogovern, ara que Luxemburg diu que no representa cap privilegi. Per evitar més polèmiques, el govern de Vitòria ha demanat blindar el concert econòmic amb cobertura jurídica.
