El transvasament del Roine, una opció viable però molt cara
El transvasament del Roine és per alguns l'opció màgica que acabaria amb els problemes de sequera que té Catalunya però és una alternativa que, com la del Segre, té partidaris i detractors. El Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya assegura que aquesta connexió garantiria el subministrament d'aigua a Catalunya durant més d'un segle. Per contra, la Generalitat no preveu aquest transvasament perquè, de mitjana, el metre cúbic d'aigua sortiria massa car. A més, les negociacions amb França es preveuen complicades i, com a molt aviat, es parla del 2015 com a data per tenir enllestida la connexió.
El projecte de portar aigua de França cap a Catalunya no és nou. La primera vegada que algú va plantejar el transvasament va ser el 1995. Jordi Pujol va proposar sense èxit el transvasament a Felipe González i José María Aznar.
El Roine és un riu amb un cabal tres vegades superior al de l'Ebre. Només el 4% de la seva aigua es destina a usos industrials, agrícoles i de boca. La resta acaba al mar. Si el transvasament es fes efectiu, Barcelona rebria uns 160 hectòmetres cúbics d'aigua, xifra que només representa un 0,3% del cabal total, segons un estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua i la companyia d'aigües del Baix Roine del 1995.
Com fer-ho?
Per fer arribar l'aigua a Catalunya s'hauria de construir una canalització soterrada d'uns 300 quilòmetres. Sortiria de prop de Montpeller, del canal Philippe Lamour i passaria per Narbona i Perpinyà. De fet, França ja està estudiant la possibilitat de contruir aquest tram per poder abastir la zona oriental dels Pirienus.
Això seria fins a la frontera. Un cop aquí, caldria travessar els Pirineus fins a connectar la canonada amb la depuradora del riu Ter a Cardedeu.
Massa car i massa tard
Tot i que tècnicament és possible, el govern català no es planteja tirar endavant el transvasament del Roine perquè, segons l'Agència Catalana de l'Aigua, és una proposta que tindrà un cost massa elevat per metre cúbic d'aigua lliurada.
La Generalitat afirma que les negociacions amb França serien complicades i endarreririen massa les obres, tenint en compte la situació d'extrema necessitat que pateix Catalunya. Cálculs aproximats parlen que, com a molt aviat, la infraestructura estaria enllestida el 2015.
A banda de l'administració, diversos grups ecologistes han manifestat la seva oposició al projecte per l'impacte que podria tenir en el medi ambient i recorden que el Roine és un dels rius més contaminats de l'arc mediterrani.
Punts positius del transvasament
Gràcies a l'enorme quantitat d'aigua del Roine, Catalunya tindria garantit l'abastiment "durant més d'un segle", segons afirma Antoni Tahull, membre de la comissió de medi ambient del Col·legi d'Enginyers Industrials Catalunya.
Amb aquesta aigua, "es pot recuperar els cabals mediambientals del Ter. Girona deixaria de tenir problemes de manca d'aigua per a usos agrícoles i per a usos de tot tipus i Barcelona estaria superalimentada, sense cap mancança.
Tahull respon a les veus que diuen que el transvasament seria massa lent i massa car afirmant que "no estem parlant d'una gran infraestructura. Estendre, encara que siguin 300 quilòmetres d'una canonada d'un diàmetre d'entre 1 i 2 metres i mig, no és fer una autopista, no és fer una línia de l'AVE". El Col·legi d'Enginyers Industrials diu que l'execució de les obres es podria fer en 4 anys.
El Roine és un riu amb un cabal tres vegades superior al de l'Ebre. Només el 4% de la seva aigua es destina a usos industrials, agrícoles i de boca. La resta acaba al mar. Si el transvasament es fes efectiu, Barcelona rebria uns 160 hectòmetres cúbics d'aigua, xifra que només representa un 0,3% del cabal total, segons un estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua i la companyia d'aigües del Baix Roine del 1995.
Com fer-ho?
Per fer arribar l'aigua a Catalunya s'hauria de construir una canalització soterrada d'uns 300 quilòmetres. Sortiria de prop de Montpeller, del canal Philippe Lamour i passaria per Narbona i Perpinyà. De fet, França ja està estudiant la possibilitat de contruir aquest tram per poder abastir la zona oriental dels Pirienus.
Això seria fins a la frontera. Un cop aquí, caldria travessar els Pirineus fins a connectar la canonada amb la depuradora del riu Ter a Cardedeu.
Massa car i massa tard
Tot i que tècnicament és possible, el govern català no es planteja tirar endavant el transvasament del Roine perquè, segons l'Agència Catalana de l'Aigua, és una proposta que tindrà un cost massa elevat per metre cúbic d'aigua lliurada.
La Generalitat afirma que les negociacions amb França serien complicades i endarreririen massa les obres, tenint en compte la situació d'extrema necessitat que pateix Catalunya. Cálculs aproximats parlen que, com a molt aviat, la infraestructura estaria enllestida el 2015.
A banda de l'administració, diversos grups ecologistes han manifestat la seva oposició al projecte per l'impacte que podria tenir en el medi ambient i recorden que el Roine és un dels rius més contaminats de l'arc mediterrani.
Punts positius del transvasament
Gràcies a l'enorme quantitat d'aigua del Roine, Catalunya tindria garantit l'abastiment "durant més d'un segle", segons afirma Antoni Tahull, membre de la comissió de medi ambient del Col·legi d'Enginyers Industrials Catalunya.
Amb aquesta aigua, "es pot recuperar els cabals mediambientals del Ter. Girona deixaria de tenir problemes de manca d'aigua per a usos agrícoles i per a usos de tot tipus i Barcelona estaria superalimentada, sense cap mancança.
Tahull respon a les veus que diuen que el transvasament seria massa lent i massa car afirmant que "no estem parlant d'una gran infraestructura. Estendre, encara que siguin 300 quilòmetres d'una canonada d'un diàmetre d'entre 1 i 2 metres i mig, no és fer una autopista, no és fer una línia de l'AVE". El Col·legi d'Enginyers Industrials diu que l'execució de les obres es podria fer en 4 anys.
