El testimoni d'en Davide: "Després de 8 anys vivint al carrer no podia dormir en un llit"

Des de la Fundació Arrels alerten que a Barcelona hi ha actualment prop de 4.200 persones sense llar i 1.200 dormen al carrer

RedaccióActualitzat

El Davide Andreoli va ser un sensesostre durant gairebé 9 anys i el seu testimoni en primera persona és l'exemple de les seqüeles que deixa dormir al carrer. Des de la Fundació Arrels asseguren que n'hi ha prou de viure sis mesos al carrer per començar un deteriorament imparable.

De fet, 8 de cada 10 ho tenen difícil per remuntar sense ajuda.

Alerten que a Barcelona hi ha actualment prop de 4.200 persones sense casa. La meitat s'allotgen en recursos públics o privats com albergs o pensions. La nit del 14 de maig, quan es va fer l'últim recompte, 1.239 persones dormien al ras.


El testimoni del Davide

Per ell, viure al carrer és ser invisible i explica que li ha deixat ferides físiques i psicològiques:

Viure al carrer significa ser invisible. Passar un dia era passejar molt, a la nit estava molt cansat, moltes nits no trobava un cartró per dormir al carrer, moltes veus ... moltes nits t'insultaven. Vaig estar 8 anys, gairebé 9, encara tinc seqüeles, tinc ferides, no és fàcil. Per mi, cada any vivint al carrer equival a cinc menys de vida.

Recorda que feia quilòmetres cada dia per anar a menjadors socials, buscar una dutxa o anar al metge. Explica, per exemple, que, quan es trobava malament, si anava a urgències l'atenien, però que el temps que va estar sense targeta sanitària no tenia accés a un metge de capçalera.

En Davide Andreoli va ser un sense sostre gairebé 9 anys (ccma)

Assegura també que les alternatives a dormir al carrer són molts cops una fal·làcia, ja que, a Barcelona hi ha albergs amb set mesos de llista d'espera. 

Només fa un any que té una llar on dormir. La primera setmana no podia dormir al llit i ho feia a terra i encara avui dorm amb el llum encès; després de tantes nits dormint sota d'una farola no sap dormir a les fosques:

La primera setmana que vaig dormir en un llit no podia, vaig dormir a terra. El primer dia ho vaig provar, però era una sensació d'alçada, d'angoixa, no em sentia a gust. Encara he de dormir amb la llum encesa perquè, després de 9 anys dormint sota una farola..., està molt complicada l'obscuritat

Ara treballa de voluntari a la bugaderia d'Arrels, la que considera que és realment casa seva. La fundació Arrels li ha aconseguit un pis habitació, un espai per començar de zero.

La Fundació Arrels li ha aconseguit un petit pis on viure (ccma)

 

Encara té malsons, somia que torna al carrer. Després de tants anys vivint sol, ignorat, sense vincles i sense esperances de futur, ara ha de treballar per integrar-se a la societat:

No tot acaba en un pis, haig de formar la meva integració social, entrar a la societat... Haig d'intentar fer amistats, fer la meva vida, he de començar de nou. Jo somio cada dia amb por de tornar al carrer de nou

 

Més sensellars dormint al ras

La realitat és que cada vegada hi ha més persones dormint al carrer a Barcelona i que, a mesura que passa el temps, les persones cada vegada estan en una situació pitjor.

Segons un informe de la fundació Arrels que radiografia el sensellarisme a la ciutat, els joves d'entre 16 i 25 anys que es troben en aquesta situació ha crescut un 63,5% en els darrers quatre anys.

També destaca que una de cada deu persones fa més d'una dècada que viu a la via pública de forma cronificada. Des de la fundació denuncien que els recursos existents a la ciutat estan "lluny i saturats" i aposten perquè s'obrin espais petits a cada barri.

 

Ferran Busquets, director Arrels Fundació, reclama a l'administració que, almenys, habilitin solucions d'emergència, com ara espais de baixa exigència adaptats a diferents perfils:

Estem fent tard com sempre. Malauradament, en totes les qüestions socials sempre fem molt tard i les reaccions són molt lentes. Espais, per exemple, per a dones, per a persones cronificades, per a persones que acaben d'arribar al carrer. Però necessitem respostes a mida. Si donem solucions per tothom, aquestes solucions mai funcionen

Voluntàries conversen amb un home durant un cens de persones sense llar de Barcelona (Imatge d'arxiu.ACN)

 

Dones i joves, els més vulnerables

El 40% de les persones que dormen al carrer han estat víctimes d'agressions físiques o verbals. Les dones són doblement vulnerables, pel fet de no tenir casa i per estar exposades a la violència masclista. Gairebé la meitat de les dones han patit alguna agressió des que són al carrer.

L'anàlisi de l'entitat, que repassa la situació des del 2016, destaca com a fet "preocupant" la tendència a l'alça de persones més joves entre aquelles persones que viuen al carrer i ho associa amb la pressió migratòria, la dificultat d'accedir a l'habitatge i la "complicada" situació en què es troben els joves extutelats per l'administració un cop compleixen els 18 anys, especialment els d'origen estranger. De fet, les dades indiquen que 3 de cada 4 joves sense casa són de països extracomunitaris.

Arrels alerta que el tancament els propers mesos de les més de 600 places d'emergència habilitades a Barcelona durant la Covid-19 "fa preveure un important augment del temps d'espera per accedir als albergs".

ARXIVAT A:
Pobresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut