El "terra enganxós" o no poder sortir de les feines precàries quan ets dona

La diferència de salaris entre homes i dones a Espanya encara és del 12%, segons les últimes dades oficials; Itàlia marca el millor registre de la Unió i Alemanya i França estan entre els pitjors

Esther OrtegaActualitzat

El món laboral és un dels llocs on les desigualtats es fan més evidents, tant per tipus de feina com pel sou a final de mes. Aquest 8 de març, Dia de la Dona, hem conegut les dades a escala europea, i mostren com, en el cas d'Espanya, aquesta "bretxa salarial" és encara del 11,9%, segons les últimes dades d'Eurostat, del 2019.

És un número que s'ha anat reduint en els darrers anys i es pot explicar, segons algunes expertes consultades, per una certa equiparació a la baixa; és a dir, no és tant que els salaris de les dones hagin pujat, sinó que han caigut els sous dels homes en alguns sectors.

 

Si mirem el mapa europeu, veurem que la mitjana de bretxa és del 14,1%, amb països com França i Alemanya molt per damunt. En el cas alemany, es nota que les dones tenen menys pes en el sector industrial. Per sota de la mitjana, Espanya, Portugal i, sobretot, Itàlia, amb només un 4%.

 

Aquests números comparen la mitjana de salari per hora treballada, l'anomenat "unadjusted Gender pay gap", en empreses de, com a mínim, 10 treballadors. I el que ens dibuixen és un mercat laboral on les dones tendeixen a treballar en sectors més mal pagats i lluny de càrrecs de responsabilitat.


"Sostre de vidre", "terra enganxós"

Igual feina, igual sou; tant se val si el fa un home o una dona. Ho garanteix la legislació espanyola i l'europea, però, malgrat tot, no n'hi ha prou per acabar amb la bretxa de gènere, amb la diferència del que de mitjana guanyen homes i dones. I és que, si agafem una dona treballadora a l'atzar, és molt probable que s'hagi demanat una reducció de jornada o que hagi renunciat a fer hores extres per encarregar-se dels fills.

És possible que això li hagi tancat les portes a futures promocions, i, per tant, a un millor sou, o potser, tot i tenir un càrrec de responsabilitat, veu com ha topat amb el conegut "sostre de vidre". I és aquí on la legislació ha posat l'èmfasi fins ara, desatenent l'altre gran problema: la concentració de dones en sectors precaris, un fenomen que es coneix com a "terra enganxós".

Núria Sánchez Mira, professora júnior de l'Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lausana:

"El 50% de les dones --amb dades del 2016-- es trobaven concentrades en 6 de 88 branques d'activitat: el comerç al detall, activitats sanitàries i restauració. Són activitats poc valorades socialment, i mal remunerades."

 

Isabel Vidal, professora del Departament d'Economia de la Universitat de Barcelona, assegura que per aconseguir aquest ajustament o equilibri l'única manera "són els sous, no hi ha més".

Segons Sánchez, a tots els sectors que contracten directament amb l'administració pública "podria haver-hi acords a tres bandes, però això és una qüestió de prioritats públiques".

La solució en el sector privat, com explica aquesta professora d'Economia, podria ser aplicar la mateixa fórmula que ja es fa servir per a altres col·lectius, com ara els aturats majors de 52 anys o de llarga durada. Almenys de forma transitòria.

Per Vidal, "una possibilitat és reduir les quotes de la Seguretat Social i que aquesta reducció impliqui un sou net més alt".

Però, perquè el reconeixement monetari arribi també a aquestes professions, és necessari que comptin abans amb un reconeixement social. Una altra de les raons que explica la desigualtat entre homes i dones a la feina és el tipus de contracte. De cada 10 contractes a temps parcial, 7 els ocupen dones. Uns contractes on el sou per hora acostuma a ser inferior al d'un contracte a temps complet.

L'estadística no ho diu tot

Eurostat mira de copsar, a través de l'estadística, aquesta "bretxa salarial"; però reconeix que, en molts casos, és molt difícil fer-ne un dibuix complet.

Les diferències poden explicar-se, bàsicament, per la concentració de dones en determinades activitats econòmiques, una mena de segregació per sector. També pot haver-hi diferències pel grau d'ocupació dins del mateix sector, on les dones poden tendir a posicions més allunyades dels càrrecs de responsabilitat.

Però Eurostat reconeix que el seu indicador no descriu tot el fenomen; com que calcula la mitjana per hora treballada, no recull el fet que les dones treballen menys hores, en feines a temps parcial. Això, a la pràctica, també vol dir menys salari a finals de mes.

A més, l'estadística, tal com la calcula Eurostat, tampoc recull la diferència de salaris al llarg de tota la vida laboral d'una dona. I és que, al llarg dels anys, les baixes per maternitat, reduccions de jornada i renúncia a fer hores extres poden comportar menys oportunitats de promoció, sense poder accedir a càrrecs de més responsabilitat; i això sense que, tècnicament, s'hagi produït cap discriminació laboral.

La bretxa salarial afecta menys les dones joves

Per regla general, la bretxa de gènere afecta menys aquelles dones que tot just acaben d'incorporar-se al món laboral i és amb el pas dels anys quan comença a fer-se evident.

Té una doble lògica: per una banda, serà sobretot la maternitat, i la penalització que sovint implica per a les dones el fet de tenir fills, un dels factors clau que incidiran en aquesta diferència de sou amb el pas dels anys; però, per l'altra, també és cert que les dones, amb una formació universitària superior en mols casos a la dels homes, ocupen cada cop més càrrecs de responsabilitat que contribueixen a reduir la bretxa i expliquen també en part la reducció que ha experimentat la bretxa durant els darrers anys.  

Per exemple, en el cas d'Espanya entre els treballadors i treballadores menors de 25 anys, la bretxa salarial és de l'1,7%, arriba gairebé al 10% a la franja d'edat entre els 35 i els 44 anys i supera el 18%  a partir d'aquesta edat.

ARXIVAT A:
8MFeminismeBretxa salarial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut