Recreació artística de com un forat negre devora una estrella (NASA/ESA/Leah Hustak/STScI)

El telescopi Hubble mostra amb detall com un forat negre devora una estrella

Encara actiu, l'antecessor del James Webb ha observat l'esdeveniment amb llum ultraviolada, que aporta molts més detalls als científics

Juli Rodés AlmerActualitzat

El telescopi Hubble ha captat amb detall els últims moments d'una estrella, devorada per un forat negre supermassiu.

És el que els astrònoms anomenen un esdeveniment de disrupció de marea, una expressió que l'Agència Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai dels Estats Units (NASA) admet que oculta "la violència complexa i crua de la trobada amb un forat negre".

El fenomen que ha captat el Hubble ha passat en el centre de la galàxia ESO 583-G004, situada a 300 milions d'anys llum de la Terra.

Per tant, no ha passat ara, quan l'hem vist, sinó que va passar fa milions d'anys, el temps que la llum ha trigat a arribar fins a nosaltres.


L'enorme distància, d'altra banda, fa impossible poder fotografiar l'esdeveniment directament.

La importància d'aquest esdeveniment de disrupció de marea resideix en el fet que el Hubble l'ha observat a través de llum ultraviolada, que pot proporcionar molta més informació sobre l'esdeveniment que la llum dels raigs X, amb què aquests fenòmens còsmics acostumen a observar-se.

"Hi ha molta informació que podem obtenir de l'espectre ultraviolat", explica Emily Engelthaler, del Centre d'Astrofísica (CfA) Harvard-Smithsonian de la Universitat Harvard, als Estats Units.

"Estem emocionats perquè podem obtenir aquests detalls sobre què estan fent les restes. L'esdeveniment pot dir-nos moltes coses sobre el forat negre", ha afegit.


Entre el conegut i el desconegut

Quan el forat negre comença a consumir l'estrella, deforma els gasos que la integren, donant-los una forma de dònut.

Aquesta àrea, coneguda com a torus, té la mida del sistema solar i gira al voltant del forat negre. I això és el que el Hubble capta en forma de dades espectroscòpiques.

"Estem mirant cap a algun lloc de l'extrem d'aquest dònut. Estem veient vent estel·lar procedent del forat negre que n'escombra la superfície i es projecta cap a nosaltres a velocitats de 32 milions de km/h, el 3% de la velocitat de la llum", explica Peter Maksym, del CfA.

I remarca que els científics encara estan donant voltes a l'esdeveniment captat pel Hubble, perquè "tenim uns models amb allò que pensem que està passant, i després tenim allò que realment veiem".

Per tot plega, Maksym admet: "Aquest és un lloc apassionant per als científics: just a la interfície del conegut i el desconegut."

A l'aguait, enmig de l'univers

"Els forats negres són recol·lectors, no caçadors", explica la NASA, l'agència espacial dels Estats Units, en la nota informativa que ha publicat.

"Estan a l'aguait fins que passa una estrella desafortunada", afegeix, i "quan aquesta passa prou a prop, la força gravitatòria del forat negre l'esquinça violentament i en devora els gasos alhora que emet una radiació intensa", que és el que capten els telescopis.

A més d'empassar-se estrelles, els forats negres també poden ajudar a crear-ne, com van descobrir Zachary Schutte i Amy Reines, dos científics de l'Institut de Gravetat Extrema de la Universitat Estatal de Montana, gràcies a observacions realitzades amb el Hubble.


33 anys observant l'espai

Projecte conjunt de la NASA i l'Agència Espacial Europea (ESA), el telescopi Hubble orbita a uns 600 quilòmetres de la superfície de la terra des de l'abril de 1990.

A punt de fer 33 anys, continua ben actiu, tot i que el dia de Nadal de 2021 va ser llançat a l'espai el seu successor, el telescopi James Webb, desenvolupat per l'ESA, la NASA i l'Agència Espacial del Canadà, que des del març de 2022 ja ha proporcionat algunes imatges mai vistes de l'univers.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut