El teatre sirià d'ombres xineses, a la llista de tresors mundials de la Unesco
La tradició de titelles sirians estava en risc de desaparèixer pels canvis socials i els desplaçaments massius de població a causa del conflicte armat
Síria suma un nou reconeixement cultural. Les Nacions Unides han afegit el teatre sirià d'ombres xineses a la llista de tresors mundials. Un premi a un tipus de titelles amb molta tradició al Pròxim Orient, però que estava en risc de desaparèixer pels diferents canvis socials i pels desplaçaments massius de la població a causa del conflicte armat.
Les històries que s'expliquen a través de les ombres de personatges de la cultura siriana, estan marcades per la crítica i la sàtira i estaven a punt d'apagar-se. Però, ara, un dels últims titellaires de Síria que els dona llum està convençut que les siluetes sobreviuran.
Sobretot després que la Unesco hagi incorporat aquest tipus de teatre entre la riquesa cultural que cal preservar:
"Quan la gent m'ha començat a felicitar em sentia entre el somni i la realitat. Em mirava els meus titelles i els deia: 'us adoneu que veureu la llum, que us veuran arreu del món?' Me'ls estimo tant que em parlen en somnis."
El titellaire refugiat es converteix en l'ànima i la veu de mil i unes històries. Amb la guerra de Síria va haver d'escapar d'un país on lamenta que mai s'havia donat suport a aquesta activitat:
"No teníem ajuda de cap agència del govern, com, per exemple, del Ministeri de Cultura, tampoc de sindicats ni d'altres artesans. Quan trucàvem a les seves portes, sempre ens les tancaven."
A tota la regió, la guerra i les tensions dificulten que aquesta cultura s'estengui, també la competència d'internet i les xarxes socials. Ho explica una component de la companyia d'ombres xineses a Beirut:
"Aquests contes alimenten la curiositat, amb el seu contingut es fa treballar moltíssim la ment i la imaginació de grans i petits. Si fan servir només el mòbil mai aconseguiran aquest mateix punt."
Amb aquests contes no només es transmet la tradició popular, sinó que s'eduquen temes tan sensibles com la violència domèstica, els matrimonis infantils o els viatgers migratoris a què es veuen obligats a emprendre els refugiats.
