El Teatre del Casal de Vilafranca inicia la commemoració dels seus 100 anys de vida
ACN Barcelona.-El Teatre del Casal de Vilafranca, inaugurat el 1921 a partir del projecte d'Andreu Audet i l'impuls de la Societat La Principal, celebrarà un segle de vida els propers dotze mesos amb fins a 23 accions commemoratives. La primera, el 24 de juliol, serà l'acte 'Un casal de fusta centenari', inspirat en la història i llegat de l'edifici, i creat per Valeri Laguna i Manel Güell amb l'actor, músic i clown vilafranquí Fulgenci Mestres. Un documental, una exposició, un llibre, xerrades, espectacles i un projecte amb alumnes de primària del municipi són altres propostes de la commemoració, que transcorrerà paral·lela a la programació artística del teatre. Al llarg de 2022 també es presentarà l'avantprojecte de remodelació de l'equipament.
La història del Teatre del Casal de Vilafranca està lligada indirectament a la del Paral·lel barceloní. El seu arquitecte, Andreu Audet, va ser també artífex de cinc teatres de la capital catalana avui desapareguts o remodelats: l'Apolo (1901) el Saló Arnau (1903), l'Onofri-Condal (1903), antecedent del Condal, el Pavelló Soriano (1900), avui Teatre Victòria, i el Teatre Gayarre (1908). A l'estiu del 1921 construiria al cor del Penedès el Teatre del Casal, un teatre a la italiana, amb estructura de fusta vista i parets d'obra, de grans dimensions i per a 2.500 persones, en la qual aplicaria el mateix model que havia implantat al Paral·lel.Va obrir les seves portes el 24 de juliol de 1921, amb la representació de l'òpera Aida, i cent anys després es conserva intacte, tant en l'esperit com en la forma, tal com el van desitjar els socis fundadors i com el va projectar el seu arquitecte. És possible que sigui l'únic cas a Catalunya.Commemoració del centenariEl programa de commemoració del centenari del Teatre del Casal incorpora les arts visuals, amb dues accions a les parets del seu vestíbul exterior encarregades a Mireia Camacho i Toni Ortiz i basades en la tècnica de l'anamorfosi. També l'audiovisual, amb una peça documental sobre la història del teatre, i la recerca i recuperació de la memòria, amb un llibre de Joan Solé Bordes sobre la generació que va aixecar el teatre i la Vilafranca del 1920 i amb una exposició a la Capella de Sant Joan de Toni Galitó, que recollirà testimonials amb records vinculats a espais del teatre. Un cicle de xerrades al voltant dels processos de creació, producció i exhibició, un seguit d'espectacles i un projecte amb nois i noies de primària de les escoles de Vilafranca al voltant de la potència transformadora de la narrativa teatral completen el mosaic d'accions dissenyat per a la commemoració d'aquest espai emblemàtic. Al llarg de 2022 també es presentarà l'avantprojecte de remodelació de l'equipament.
