El te i la guerra de l'opi: els orígens de les protestes a Hong Kong fa 180 anys

El te i la guerra de l'opi: els orígens de les protestes a Hong Kong fa 180 anys

El te i la guerra de l'opi: els orígens de les protestes a Hong Kong fa 180 anys

Toni Cruanyes Actualitzat
TEMA:
Hong Kong
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Per segona temporada, l'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia. Aquest diumenge, la gènesi de les protestes a Hong Kong.

 

Roger Escapa: Avui, Toni, no parlarem ni de Catalunya ni d'Espanya. Marxarem ben lluny...

Toni Cruanyes: Avui ens fixem en un dels grans conflictes actuals i que cada setmana té més i més atenció mediàtica. Avui anem fins a Hong Kong!

Fa mesos que les protestes omplen cada setmana els carrers de l'illa. L'origen de les protestes és una llei d'extradició dels presos de Hong Kong cap a la Xina

És un greuge que se suma a altres dels últims anys, que van en la direcció que Hong Kong perdi els seus privilegis democràtics respecte a la resta de la Xina.

Quins privilegis?

Hong Kong és una regió administrativa especial de la Xina. Té una "miniconstitució", un sistema legal i alguns drets democràtics com la llibertat d'expressió i d'associació, cosa que no tenen la resta de xinesos. Tot i així, els residents de Hong Kong no poden escollir els seus propis dirigents, sinó que és el govern de Pequín qui acaba decidint qui mana a Hong Kong. Des del 2014, a les eleccions regionals s'hi van presentar candidats vetats pel Partit Comunista Xinès. I llavors és quan van començar les protestes. Recordareu per les imatges que es manifestaven amb paraigües. La Revolta dels Paraigües, en van dir. Des del 2014, des de fa 5 anys, les coses han empitjorat.

Des de mitjans del segle XIX, Hong Kong és una de les regions més riques de la Xina...

Hem de fer una mica d'història i situar-nos a principis del XIX, quan el Regne Unit es va convertir en la principal potència del món gràcies a la força de la revolució industrial. Els britànics van expandir-se arreu. En molts llocs políticament, amb el conegut imperi Britànic. Però, sobretot, van obrir mercats per vendre els seus productes. I això és el que volien fer amb la Xina. Hem de pensar que ja llavors la Xina era possiblement el país amb més habitants del món. Però vivia tancat, i amb un sistema feudal.

A més, la Xina tenia una cosa que els britànics volien amb moltes ganes: el te

Sí. De fet, eren uns addictes al te. I com que a la Xina es feia molt i bon te, a través del port de Hong Kong, els britànics pagaven amb plata les tones i tones de te que el govern xinès els permetia. Perquè, això sí, els xinesos no tenien indústria, però eren una societat molt organitzada i avançada encara que era bàsicament una societat agrària. Així que venien te, i cobraven amb lingots de plata.

Això no era gaire bon negoci per als britànics

No, de cap manera. Per això van pressionar molt els xinesos perquè s'obrissin al mercat internacional. Així els podrien vendre productes manufacturats i comerciar en termes més avantatjosos per als britànics.

Però els xinesos s'hi van negar

Així, els britànics van recórrer a la guerra bruta. Per entrar al mercat xinès, l'imperi Britànic es va convertir en el principal narcotraficant del món. Va començar la guerra de l'Opi. Els britànics hi van introduir droga de contraban, i davant la creixent addicció dels xinesos, l'emperador de Pequín va voler lluitar contra la xarxa de distribució d'opi. Això va portar a una guerra oberta, que va ser la primera guerra de l'Opi, del 1839 al 1842.

La van guanyar els britànics... Tot i que no del tot!

Hem de pensar que els britànics tenien la tecnologia i els recursos militars, però els xinesos eren molts més i defensaven el seu territori. Així que hi va haver un primer armistici, en què la Xina va cedir l'illa de Hong Kong als britànics perquè tinguessin un enclavament al Pacífic, i prop del continent asiàtic. Però la guerra es va reprendre, i no va ser fins després de la segona guerra de l'Opi que es va establir una pau duradora, amb termes comercials molt concrets i amb la cessió de més territori al voltant de Hong Kong per als britànics.

Tu hi has estat en aquests territoris, oi?

Sí, són les regions de Kowloon i els Nous Territoris. És la part on es veuen els grans gratacels que conformen l'"skyline" de Hong Kong, tan coneguts. Esclar, hem de pensar que des del 1898 Hong Kong ha estat capitalista, el principal centre financer i d'intèrès comercial de tota l'Àsia. La població s'ha multiplicat, però el territori era molt minso: d'aquí la proliferació dels gratacels.

Però ara Hong Kong ja no és britànic: forma part de la Xina a tots els efectes

Esclar, el 1898 Londres i Pequín van pactar una cessió del territori de 99 anys. Així que l'1 de juliol del 1997, el príncep Carles d'Anglaterra va anar a buscar la bandera britànica, que va deixar d'onejar a Hong Kong.

Els habitants de Hong Kong van passar de ser britànics a xinesos d'un dia per l'altre?

No del tot. La Xina es va comprometre a permetre el que s'ha anomenat "dos sistemes, un país". És a dir, a garantir llibertats democràtiques als hongkonguesos en una llei fonamental que ha de durar 50 anys.

Per tant, els residents de Hong Kong tenen garantits els seus drets democràtics fins al 2047

En teoria, sí. Però a la pràctica ja veiem que no estan gens contents. I és que des del moment en què els britànics van marxar,  han deixat de tenir influència. De fet, els hongkonguesos critiquen els britànics perquè consideren que els van deixar penjats…

I tenen raó?

En part, si. Els britànics van fer servir Hong Kong mentre van poder, i en van marxar quan la Xina, a finals del segle XX, va començar a despertar com el gegant econòmic i polític que ja és avui. Ara, la Xina pot fer i desfer segons vulgui. I difícilment cap país li pot dir res perquè controla Hong Kong al 100%. Aquesta és la realitat ara mateix.

No tenen possibilitats d'èxit les reivindicacions de Hong Kong?

Sí, esclar. Però les seves demandes de més democràcia tindran resposta si cada cop hi ha més democràcia en el conjunt de la Xina. El que està en perill és la política d'"un país, dos sistemes". Però si tot el país es democratitza, també això serà bo per a Hong Kong.

ARXIVAT A:
Hong Kong

ÀUDIOS RELACIONATS