El TC prohibeix als partits recollir dades ideològiques per enviar propaganda

El Tribunal Constitucional ha tombat per unanimitat l'apartat de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) que permet que els partits polítics recullin dades personals relatives a les opinions polítiques dels ciutadans.

En el ple d'aquest dimecres, el Constitucional ha estimat el recurs presentat pel Defensor del Poble i ha declarat contrari a la Carta Magna aquesta part de la llei. D'aquesta manera, l'alt tribunal anul·la l'apartat que es va incorporar a la LOREG que permetia recopilar dades ideològiques dels ciutadans per enviar-los propaganda personalitzada.

La sentència, amb Cándido Conde-Pumpido com a ponent, accepta el recurs presentat pel Defensor del Poble, Francisco Fernández Marugán, el 5 de març.

Unes setmanes abans, un grup de juristes i defensors dels drets digitals va presentar la petició a Fernández Marugán. Aquest col·lectiu considera que la nova llei "limita un dret fonamental", el de llibertat política i ideològica. En el text de la nova llei, l'article 58 bis especifica que serà aplicada amb "garanties suficients":

"La recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que portin a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobaran emparades en l'interès públic i únicament quan s'ofereixin garanties suficients."

Precisament aquesta precisió és el que va posar en alerta els juristes, ja que quan una llei pot limitar un dret fonamental la seva aplicació ha de ser molt clara i ha d'estar fixada per la mateixa llei i no "per un reglament posterior, i encara menys per una circular de l'Agència de Protecció de Dades."

 

El Constitucional prohibeix enviar propaganda personalitzada basada en la ideologia​ 


El precedent de Cambridge Analytica

Segons els juristes, aquesta llei permetria un cas pitjor al de Cambridge Analytica als Estats Units i el Regne Unit, quan una consultora va fer servir les dades de milions de persones recopilades sense el seu consentiment a les xarxes socials per enviar-los propaganda electoral o informació que reforcés les seves pors i que els desmobilitzés a l'hora de votar.

Aquesta llei es va començar a tramitar amb el govern del PP i va ser aprovada al Senat al novembre del 2018 amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans. Pretenia evitar les grans despeses de diners que hi ha en totes les campanyes electorals amb l'enviament de propaganda en paper a les bústies dels ciutadans.

Ara, el TC ha decidit declarar inconstitucional que les forces polítiques recopilin dades de les opinions dels ciutadans sobre qüestions polítiques.