El TC confirma que la llista Falciani és una prova "vàlida" contra delictes fiscals
Per al Tribunal Constitucional, igual que per al Suprem, l'obtenció de dades de la llista no vulnera el dret a la presumpció d'innocència
El Tribunal Constitucional avala per unanimitat la "llista Falciani" com a prova contra delictes fiscals perquè no vulnera la presumpció d'innocència.
El tribunal desestima, així, el recurs de l'enginyer espanyol Sixto Delgado de la Coba, que constava en el llistat de defraudadors. El 2017, el Tribunal Suprem ja va acceptar la llista com a prova per condemnar l'empresari a sis anys de presó per dos delictes contra la hisenda pública per ocultar més de cinc milions d'euros. Delgado de la Coba ho va recórrer.
Ara es confirma la validesa de la llista com a prova en el judici, ja que la sala considera que obtenir dades bancàries de possibles defraudadors "no vulnera drets fonamentals" com el de presumpció d'innocència i no impedeix un procés "amb totes les garanties".
500 espanyols a la "llista Falciani"
El document, conegut com a "llista Falciani", recull dades de més de 130.000 clients amb comptes opacs a la filial suïssa del banc britànic HSBC, entre els quals hi ha 500 contribuents espanyols.
Hervé Falciani, extreballador del banc HSBC entre 2001 i 2008, va sostreure els documents que França va remetre a Espanya i que van originar la inspecció de l'Agència Tributària espanyola.
El Constitucional dona suport al Suprem
Segons la sentència del Suprem, del magistrat Manuel Marchena, l'obtenció de dades de tercers és il·lícita si la fa la Policia, perquè la Llei Orgànica del Poder Judicial considera nul·les les proves trobades violentant drets o llibertats fonamentals. Si ho fa un particular sense connexió amb els aparells de l'Estat i que no busca prefabricar proves, sinó obtenir lucre, com és el cas d'Hervé Falciani, les proves poden tenir validesa.
El Suprem va concretar aleshores que els fitxers bancaris de Falciani eren informacions que podien servir de prova judicial:
"Són informació continguda en uns arxius dels quals es va apoderar il·lícitament un particular que, quan va executar l'acció, no ho va fer com a agent al servei dels poders públics espanyols interessats en el càstig dels evasors fiscals"
Hervé Falciani declarant
Suïssa reclama Falciani
L'Audiència Nacional ha evitat en dues ocasions extradir Hervé Falciani a Suïssa, on li reclamen cinc anys de presó per espionatge econòmic per filtrar les dades bancàries.
El primer cop va ser el 2012, quan va ser detingut a Espanya. L'Audiència va rebutjar extradir-lo perquè no es donava el requisit de la doble incriminació que requereix el procés, ja que el delicte d'espionatge financer agreujat no està tipificat al Codi Penal espanyol.
El 2018, Suïssa va reclamar Falciani de nou a la Justícia espanyola, que en va denegar l'entrega al·legant la mateixa situació que sis anys abans.
- ARXIVAT A:
- Frau fiscal
