El Suprem tomba la taxa sobre els pisos buits de l'Ajuntament de Barcelona

L'alt tribunal confirma la sentència del TSJ que va anul·lar la taxa amb què el govern d'Ada Colau va gravar els habitatges que portin més de dos anys buits
El Suprem tomba la taxa sobre els pisos buits de l'Ajuntament de Barcelona
Madrid

El Suprem tomba la taxa sobre els pisos buits de l'Ajuntament de Barcelona

L'alt tribunal confirma la sentència del TSJ que va anul·lar la taxa amb què el govern d'Ada Colau va gravar els habitatges que portin més de dos anys buits
Actualitzat
TEMA:
Habitatge
El Suprem tomba la taxa sobre els pisos buits de l'Ajuntament de Barcelona

El Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de la taxa que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar l'any 2016 per gravar els pisos buits. La mesura, que va posar en marxa el govern d'Ada Colau, gravava els grans tenidors de pisos sobre els habitatges que portin més de dos anys buits.

El Suprem considera que l'Ajuntament "no és competent" per establir aquesta mesura.

D'aquesta manera, l'alt tribunal desestima el recurs del consistori i ratifica la sentència que va emetre el Tribunal Superior de Justícia fa dos anys. El TSJ va donar la raó a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB).

 

 

Competència de la Generalitat segons l'Estatut

El TSJ va concloure que el consistori barceloní no pot imposar una taxa sobre pisos injustificadament buits perquè, segons l'Estatut, és la Generalitat qui té competències exclusives en la matèria. Els consistoris només poden exercir aquestes competències en relació amb l'habitatge públic i de protecció oficial.

En la sentència, el Suprem rebutja l'argument esgrimit per l'Ajuntament que l'anul·lació de la taxa suposa "la infracció d'articles de la llei reguladora d'Hisendes locals i del règim especial de Barcelona".

 

 

Sentència del Suprem sobre ... by on Scribd

 

 

Segons l'opinió del tribunal, la regulació de les taxes locals s'efectua a través de les ordenances fiscals, que compten amb un ampli marge a causa del principi de l'autonomia municipal i el caràcter democràtic de les corporacions locals, però no "fins al punt de deixar sense efecte l'observança d'allò establert a la llei sobre els elements essencials de cada tribut".

La taxa, que també va ser recorreguda per l'Associació Espanyola de la Banca, preveia gravar amb 633 euros els propietaris d'habitatges que hagin estat declarats d'utilització anòmala perquè fa més de dos anys que estan desocupats de forma injustificada i amb 266 euros més per cada requeriment obert pel fet de desoir l'ordre municipal de cessament de la situació.

 

 

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Habitatge Tribunal Suprem