El Suprem obre causa contra Griñán i Chaves pel cas dels EROs fraudulents
A més dels dos expresidents, el tribunal també ha inclòs en la causa tres exconsellers de la Junta d'Andalusia
El Tribunal Suprem ha obert una causa contra els expresidents socialistes de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán en relació amb el cas dels EROs fraudulents. Amb un informe favorable de la fiscalia, la Sala Penal del Suprem ha decidit incloure en la mateixa investigació tres exconsellers del govern andalús. Són José Antonio Viera, Gaspar Zarrías i Mar Moreno. Chaves, Viera i Zarrías són diputats al Congrés, mentre que Griñán i Moreno són senadors.
Segons la fiscalia, es tracta d'investigar si durant 12 anys la Junta d'Andalusia va disposar de 855 milions d'euros per fer efectius pagaments d'ajudes a empreses o expedients de regulació d'ocupació sense cap control. El Suprem entén, per les informacions rebudes, que hi ha indicis que des de la Conselleria d'Ocupació andalusa es va organitzar un sistema de pagaments sense el control preceptiu, cosa que podria constituir els delictes de prevaricació i malversació de fons públics.
Des del PSOE han recordat que el Suprem encara no ha imputat ningú i han assegurat que els expresidents andalusos estan disposats a declarar "de forma immediata".
El cas dels EROs està en mans de la jutge de Sevilla Mercedes Alaya, que va remetre al Suprem la part relativa a aquests cinc parlamentaris, per la seva condició d'aforats. En cas com els d'aquests parlamentaris, només pot obrir una investigació contra ells i jutjar-los el Suprem. I és aquest pas, el d'investigar-los, el que ha acceptat fer el tribunal.
En una resolució, la Sala Segona del Suprem ha explicat que, en contra del que proposava Alaya, la causa contra la resta d'investigats continuarà en mans de la justícia a Andalusia. El Suprem només s'encarregarà de la dels cinc parlamentaris, que recaurà en el magistrat Alberto Jorge Barreiro.
Ara el Suprem, a partir de la investigació de Barreiro, haurà de determinar si els fets que la jutge Alaya apunta i que impliquen aquestes cinc persones poden ser constitutius de delicte. Si és així, podrà imputar els encausats i, si s'escau, jutjar-los. També pot decidir arxivar la causa.
Què s'investiga en el cas dels EROs?
Aquest cas estudia un presumpte frau milionari durant el període 2001-2012. La jutge investiga l'ús fraudulent de diners que, a través dels organismes públics IFA i IDEA, es destinaven a empreses en crisi. Alaya ha imputat en la causa alts càrrecs de Treball i Innovació d'Andalusia, l'exconsellera d'Hisenda andalusa i exministra de Foment Magdalena Álvarez, sindicalistes de la UGT i CCOO i advocats.
També va apreciar indicis de delictes en aforats com els expresidents Chaves i Griñán, i per això va elevar la qüestió al Suprem perquè decidís contra ells.
Segons la investigació, es van defraudar més de 70 milions en ajudes indegudes, 17 milions en falsos prejubilats -gent que no havia treballat a les empreses que rebien les ajudes- i més de 60 milions en sobrecomissions a mediadors que s'encarregaven de contractar pòlisses d'assegurances. Segons Alaya, no queden clars els criteris pels quals s'atorgaven aquests serveis a determinats mediadors i asseguradores i no pas a altres.
Amb 201 imputats, el cas dels EROs fraudulents ha superat el "cas Malaia" en nombre d'acusats. El sumari ja suma 300.000 folis i s'analitzen 126 expedients d'ajudes a prejubilacions (a les quals es van destinar 582 milions d'euros) i 275 de subvencions a empreses (a les quals es van pagar 127 milions).
