Façana del Tribunal Suprem (CCMA)

El Suprem obliga l'administració valenciana a comunicar-se en castellà amb Catalunya i Balears

Tomba el decret que establia l'ús exclusiu del valencià amb les comunitats "del mateix àmbit lingüístic", sense que fes falta la traducció al castellà si no es demanava

Actualitzat

El Suprem prohibeix l'ús del català com a llengua preferent a l'administració del País Valencià i per comunicar-se a través de documents amb altres comunitats en què es parli aquesta llengua, com Catalunya o Balears.

El Tribunal Suprem ha avalat la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià d'ara fa un any que anul·lava diferents articles del decret que regulava l'ús preferent del català en l'àmbit administratiu.

El decret establia que les comunicacions amb comunitats "pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, només es redactaran en aquesta llengua". La traducció al castellà es faria si es demanés.

El Tribunal Suprem ha tombat part del decret de la Generalitat Valenciana i els recursos presentats pel govern valencià i un sindicat, contra la sentència del TSJ, al·legant que és competència de l'Estat.

Reaccions per un "atac a la llengua"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha advertit que se seguiran comunicant en català amb els governs del País Valencià i les Illes. Acatar aquesta sentència, argumenta el president, seria "acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua".

Segons Òmnium Cultural, la decisió del Suprem confirma que la ignorància no té límits; des de l'entitat denuncien que cap tribunal pot imposar en quina llengua s'ha de parlar dins els Països Catalans.

El president de l'entitat, Jordi Cuixart, rebutja, en un tuit, poder formar part d'un Estat que no permet comunicar-se en la llengua pròpia i oficial.

Per la seva part, Acció Cultural del País Valencià ha constatat que el Suprem "ataca l'autogovern del poble valencià i fins i tot la ciència", ja que "qüestiona el fet de l'àmbit lingüístic i nega a les administracions que comparteixen l'àmbit català el dret a parlar entre elles en la seva llengua". "Molt greu", conclou l'entitat a través de les xarxes.

 

 

La Federació Llull afegeix que el decret del govern valencià tenia la voluntat d'avançar en la igualtat lingüística en l'ensenyament i altres àmbits de l'administració per acabar amb la "històrica discriminació". També destaca que el Suprem "es desdiu d'una sèrie de sentències anteriors en què reconeixia la unitat de la llengua i l'equivalència de les denominacions oficials de català i valencià".

 

ARXIVAT A:
Català País ValenciàTribunal Suprem Illes Balears
Anar al contingut