La sala de plens del Tribunal Suprem (ACN)
La sala de plens del Tribunal Suprem (ACN)

El Suprem nega que els presos declarin al Parlament perquè "interfereix" en el judici

La resposta negativa del tribunal arriba una setmana després de la citació de la cambra catalana dels exconsellers empresonats

Redacció Actualitzat
TEMA:
Article 155

El Tribunal Suprem ha anunciat aquest dimarts que rebutja que els exconsellers empresonats compareguin en la comissió d'investigació del 155 al Parlament. El Suprem considera que, amb el judici a prop, el que puguin dir els presos en la comissió podria interferir en el judici. Per aquest motiu no autoritza la compareixença. I suggereix que el Parlament ho demani més endavant. La resposta del tribunal arriba una setmana després de la citació que va fer la cambra catalana dels presos independentistes.

Concretament, l'alt tribunal espanyol no permet, "en aquest moment processal", la compareixença dels polítics catalans empresonats al Parlament per evitar "indesitjades interferències" davant la imminència del judici del procés. La sala assumeix d'aquesta manera el criteri de les acusacions del cas –Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox–, que es van oposar a la petició de la cambra catalana.

El Parlament va demanar a principis de gener una sol·licitud formal al Tribunal Suprem perquè els sis exconsellers en presó preventiva (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa) compareguessin dimarts passat.


Elsa Artadi: "És injustificable"

 

Elsa Artadi, aquest dimarts, durant la compareixença informativa posterior a la reunió del govern (ACN)


Una setmana després, el Parlament ha rebut el pronunciament negatiu del tribunal espanyol, una decisió que el govern ha qualificat d'"injustificable". La consellera de Presidència i portaveu, Elsa Artadi, ha dit que el Suprem "segueix en la línia de vulneració dels drets polítics", i ha defensat que aquesta decisió afecta la cambra catalana i la ciutadania que representa, i suposa una intromissió en la política del país.

La diputada de Junts per Catalunya Gemma Geis ha acusat el Suprem de falta de respecte institucional i de vulnerar els drets dels diputats i dels exconsellers. I també ha recordat a aquest tribunal que la comissió d'investigació té efectes polítics i no penals i, per tant, no ha d'interferir gens en el judici de l'1 d'octubre.


L'exlletrat del TC Joaquín Urías diu que el 155 va ser "inconstitucional"

 

Joaquín Urías durant la seva compareixença en la comissió del 155


Mentrestant, l'exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías ha assegurat aquest dimarts que l'aplicació del 155 a Catalunya va ser del tot "ineficaç" i "inconstitucional". Urías ha comparegut en aquesta comissió parlamentària. Segons Urías, l'aplicació d'aquest article va posar la Carta Magna "de bocaterrosa", perquè "s'ha canviat el règim polític espanyol per deixar de ser descentralitzat."

Urías ha qüestionat la convocatòria de les eleccions catalanes per part del govern del PP, ja que, ha esgrimit, que aquest executiu "no tenia legitimitat política democràtica" a Catalunya "ni representava el seu poble a efectes d'administració del territori català". Ha remarcat que té la impressió que els alts tribunals "no han acabat la Transició", ja que hi ha, segons el seu parer, una "utilització del poder judicial per defensar a l'Estat i no als ciutadans", com és el cas del Suprem, la "funció política del qual està creixent", ha subratllat.

 

Ribó considera "aberrant" dir que l'estat de dret "es basa en la unitat de la pàtria"


A la sessió també ha comparegut el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha parlat de l'essència de la Constitució espanyola. Segons Ribó, "l'article 1 de la Constitució diu que Espanya és un estat social, democràtic i de dret. Això és el frontispici". En aquest sentit, el Síndic de Greuges ha afegit que dir que l'estat de dret "es basa en la unitat de la pàtria és completament aberrant".

Ribó ha assenyalat que l'aplicació del 155 a Catalunya va ser "inconstitucional", ja que la dissolució del Parlament i la destitució del president de la Generalitat i del govern "topen" amb l'article 23 de la Constitució i el títol 8 de la Carta Magna. I ha qualificat d'"injusta" i d'"incomprensible" la presó preventiva dels líders independentistes pel procés.

També ha intervingut a la comissió el director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve. Esteve ha denunciat que durant l'aplicació del 155, el govern va viure una situació d'indefensió perquè no va poder presentar al·legacions a les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional.

 

ARXIVAT A:
Article 155 Tribunal Suprem Govern empresonat JxCat Elsa Artadi
Anar al contingut