El Suprem jutjarà 12 dels 18 acusats pel procés: els acusats de desobediència aniran al TSJC

El Suprem jutjarà 12 dels 18 acusats pel procés: els acusats de desobediència aniran al TSJC

El Suprem jutjarà 12 dels 18 acusats pel procés: els acusats de desobediència aniran al TSJC

Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Jutges del Tribunal Suprem

Jutges del Tribunal Suprem

El Suprem ha dividit el judici del procés en dos a poques setmanes perquè comenci el judici. La novetat és que als membres de la mesa del Parlament se'ls jutjarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència al Constitucional.

Que la causa anés al TSJC és el que demanaven les defenses en la vista del 18 de desembre passat. Però la Sala del Suprem només accepta la petició per a Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Isabel Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.

Per tant, la causa del Suprem es queda amb 12 acusats: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquin Forn, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

El Tribunal Suprem confirma per unanimitat la seva competència per jutjar els delictes de rebel·lió i de malversació de cabals públics.


Arguments de la defensa

Totes les defenses van demanar el dimarts 18, en la vista a Madrid, que la causa anés al TSJ; cosa que el Suprem els ha denegat avui, en part, i per vuitena vegada.

Per als 12 que seran jutjats al Suprem, no s'ha tingut en compte tot el que demanaven els acusats. Deien que tots els fets havien passat a Catalunya, que no es podien vincular amb les votacions a l'estranger i que un judici al Suprem vulnerava diversos drets fonamentals dels acusats.

Arguments de les acusacions

Per la seva banda, la fiscalia i la resta d'acusacions mantenien que els fets del 20 de setembre i de l'1-O i el 27 d'octubre són un atac a la Constitució, la norma que regula la convivència entre tots els espanyols, motiu pel qual, diuen, la causa s'ha de jutjar al Suprem.

En la vista prèvia del judici del 18 de desembre contra els líders independentistes, en què la majoria dels advocats de la defensa van reclamar que el Tribunal Suprem desistís de fer aquest judici i el passés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el fiscal Jaime Moreno va negar que els fets jutjats haguessin passat i afectessin només Catalunya, perquè, assegurava, per fer-hi front, l'administració central va haver d'activar l'article 155.

Segons assegurava, "el resultat va implicar un atemptat greu a l'interès general" i "això depassa la competència de la comunitat autònoma". I afegia:

"Pel que fa al procediment d'aplicació, podem dir el mateix: requeria la intervenció de dos poders, el legislatiu i l'executiu, que ultrapassaven l'àmbit de la comunitat, perquè es va requerir la intervenció del president del govern central i es va requerir igualment una majoria absoluta en què va intervenir el Senat."

Moreno també va afirmar que es va arribar a derogar la Constitució i que això va afectar "tot el territori nacional".

ARXIVAT A:
Judici procés Tribunal Suprem Rebel·lió Sedició Malversació

VÍDEOS RELACIONATS