El Suprem dels EUA estudiarà si és legal tenir presos de la guerra a l'Afganistan a Guantánamo
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit estudiar la legalitat de mantenir presos a Guantánamo centenars de detinguts de la guerra a l'Afganistan. El màxim tribunal nord-americà ha accedit a les peticions que els han fet els advocats d'alguns dels 660 detinguts en aquesta base militar nord-americana a Cuba. Aquesta serà la primera vegada que la justícia nord-americana decidirà sobre un afer relacionat directament amb la política antiterrorista del president George Bush. Diverses organitzacions, entre les quals hi ha la Creu Roja, han denunciat en reiterades ocasions la situació humanitària en què viuen aquests presoners que, sense unes perspectives clares de judici, no poden ni tenir contacte amb les seva família.
A petició dels advocats d'alguns detinguts que són ciutadans britànics, australians i kuwaitians, el Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns estudiar si és legal que els Estats Units mantinguin a la base de Guantánamo gairebé 700 persones sense que puguin accedir a les garanties de la justícia nord-americana.
El govern Bush qualifica els presumptes talibans i membres d'Al-Qaeda detinguts a Guantánamo com a enemics combatents. D'aquesta manera, no els reconeix els drets que la Convenció de Ginebra atorga als presoners de guerra. A més, ha establert un sistema de tribunals militars per jutjar-los que, segons molts experts en Dret, no els reconeix les garanties processals mínimes.
Aquesta és la primera vegada que el Tribunal Suprem dels Estats Units revisarà una qüestió relacionada amb la política antiterrorista del govern Bush. Està previst que l'alt tribunal escolti les argumentacions dels advocats dels detinguts l'any que ve i que a finals de juny del 2004 faci pública la seva decisió.
L'anunci del Suprem ha coincidit amb les crítiques del demòcrata Al Gore a la llei antiterrorista nord-americana, que ha dit que crea un estat policial.
També els defensors de les llibertats civils han criticat el fiscal general John Ashcroft per haver aplicat indiscriminadament els poders de vigilància i de detenció de la llei.
