El Suprem decidirà el dia de la Mercè si finalment s'exhuma Franco

Aquell dia debatrà i resoldrà el recurs de la família del dictador
El Suprem decidirà el dia de la Mercè si finalment s'exhuma Franco

El Suprem decidirà el dia de la Mercè si finalment s'exhuma Franco

Aquell dia debatrà i resoldrà el recurs de la família del dictador
Redacció Actualitzat
TEMA:
Francisco Franco
El Suprem decidirà el dia de la Mercè si finalment s'exhuma Franco

La tomba del dictador al Valle de los Caídos

El Tribunal Suprem debatrà i resoldrà sobre l'exhumació de les restes de Francisco Franco el 24 de setembre, dia de la Mercè. Aquell dimarts, el TS votarà sobre el recurs presentat per la família del dictador contra els acords dictats pel govern espanyol per a l'exhumació.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal espanyol farà la votació a les 10 del matí. Estarà presidit per Jorge Rodríguez Zapata i la integraran també els magistrats Celsa Pico, José Luis Requero, Pilar Teso, Segundo Sanz i Pablo Lucas. Aquest darrer serà el ponent de la resolució.

El 4 de juny, aquesta mateixa sala va suspendre cautelarment l'exhumació de les restes del dictador, que s'havia de fer el 10 de juny. La raó era que encara calia estudiar a fons el recurs de la família i que es podia provocar un "perjudici" exhumant el dictador i, més tard, haver de tornar les restes al Valle de los Caídos si s'estimava el recurs. A més de la família Franco, la decisió la van recórrer la Fundació Francisco Franco, la comunitat benedictina a Cuelgamuros i l'Associació de Defensa del Valle de los Caídos.

Un procés iniciat fa més d'un any

L'executiu espanyol va iniciar els tràmits de l'exhumació l'agost de l'any passat, amb un decret llei que modificava el redactat de l'article 16.3 de la Llei de memòria històrica i indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la Guerra Civil -Franco ho va fer el 1975.

L'exhumació ha tingut diverses vicissituds


Al juny, poc després que Pedro Sánchez guanyés la moció de censura contra Mariano Rajoy, el PSOE ja havia manifestat aquesta voluntat. De fet, el Congrés dels Diputats havia aprovat un any abans l'exhumació de les restes, tot i que això no obligava l'aleshores president Rajoy a fer-ho.

El 15 de febrer, el Consell de Ministres va acordar donar per acabat el procediment administratiu i va ordenar l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos. Tal com estableix el procediment, ha de ser la família la que, de manera conjunta i tots d'acord, comuniqui al govern espanyol on vol inhumar les restes del seu familiar.

Dubtes sobre el destí de les restes

Aleshores, els descendents del dictador van insistir a portar-lo a la cripta de la catedral de l'Almudena, a peu de carrer i en ple centre de la capital, on ja està enterrada la seva filla, Carmen Franco Polo.

L'executiu de Sánchez s'hi va negar, esgrimint un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid segons el qual suposaria "riscos evidents per a la seguretat i alteració de l'ordre públic". A més, contravindria la Llei de Memòria Històrica perquè permetria l'"exaltació" d'un dictador en un espai públic.

Panoràmica del Valle de los Caídos


El govern espanyol va demanar a la família que proposés un altre lloc que complís amb els requisits legals. En no fer-ho, el 15 de març l'executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al cementiri de Mingorubio, a El Pardo, on ja hi ha un panteó familiar i està enterrada la seva esposa. I va fixar com a data el 10 de juny. Fins i tot es van començar les obres per condicionar la cripta.

La família Franco va presentar un recurs al Tribunal Suprem, que és el que es resoldrà el 24 de setembre.

Dels honors militars a la Sagrada Família

El procés d'exhumació ha viscut diverses vicissituds. Al gener, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, va respondre de forma negativa a la petició del govern espanyol d'accedir a la tomba del dictador, amb els arguments que la família no havia donat el seu permís i que el cas estava en procés judicial.

A l'octubre, la família del dictador va afirmar que les restes de Franco havien de rebre honors militars: himne nacional complet, arma presentada, descàrrega de fuselleria, set "Viva España!" i 21 trets de canó. Apel·laven al reial decret 684/2010, que regula els honors militars que corresponen a les personalitats que hi tenen dret.

També a l'octubre, la plataforma Change.org va registrar una petició perquè les restes de Franco fossin enterrades a la basílica de la Sagrada Família. Els impulsors de la petició, nascuda, segons sembla, en clau d'humor, feien constar que seria una cessió "en agraïment" a Catalunya de "la resta d'Espanya".

 

ARXIVAT A:
Francisco Franco